Us recomanem la web de la Sibil·la

La Sibil·la és un cant d’origen medieval que forma part de les matines de Nadal i només ha perviscut a Mallorca i a l’Alguer. Va ser una de les dramatitzacions medievals nadalenques que més arrelaren a la península, sobretot a Catalunya, des d’on va arribar a Mallorca després de la conquesta de Jaume I.

A l’Europa de l’edat mitjana, moltes celebracions litúrgiques s’acompanyaven de representacions i drames de caire didàctic i moral per fer-les més entenedores al poble, sobretot durant els cicles de Nadal i Pasqua. Amb el pas dels segles, aquestes representacions varen anar evolucionant, fins que l’Església va deixar de considerar-les útils i les va prohibir de manera expressa. Però algunes han arribat fins als nostres dies molt evolucionades, com les representacions de la Passió i els Pastorets.

El cant de la Sibil·la, del qual es conserven diferents manuscrits del segle X, es va representar per tota la península fins a les prohibicions sorgides del Concili de Trento. Després, solament ha perviscut a Mallorca i a l’Alguer, convertint-se en un dels pocs exemples vius de les expressions folklòriques religioses d’origen medieval. Avui és un dels trets més tradicionals de les celebracions nadalenques de la nostra illa.

Des de l’associació El Llibre de la Vida i la CEMPAC us convidem a que visiteu la web del Consell de Mallorca on podreu trobar més informació sobre la Sibil·la. https://web.conselldemallorca.cat/la-sibil-la

Recerca històrica al voltant de les fibres vegetals: Museu de Pauma


El Museu de la Pauma del Mas de Barberans ens ha enviat una noticia a l’Associació El Llibre de la Vida i a la CEMPAC en la que ens diu que ha reprès la recerca de referències i informacions  sobre l’ús de fibres vegetals a les Terres de l’Ebre, com ara la pauma, l’espart, el cànem o el jonc, en documents de la Baixa Edat Mitjana i l’Època Moderna. El punt de partida és una investigació realitzada el 2010 sobre el treball de la pauma als pobles del parc natural dels Ports. Concretament, al 2020 s’ha prioritzat la transcripció de diversos documents localitzats a l’inici de la recerca, una tasca que s’ha encarregat a la historiadora  Mariona Valldepérez Ayxendri qui arran d’aquesta feina ha localitzat els volums complets  de la Confraria de Santa Magdalena del 1582 i del 1618, on es recullen les normes que regien el gremi dels esparters de Tortosa.

Tot el treball s’ha centrat en uns determinats establiments (ordenances municipals) de la ciutat de Tortosa (els lligalls 8, 9, 12, 14, 15 i 16) que abracen des del segle XV al XVII. El gruix dels documents parlen de l’accés a les primeres matèries: pauma, espart, jonc: “Que algun hom strany no gos collir palma ni espart”, “De arrancar palma y junchs” són alguns dels títols. A més, també s’han transcrit documents que fan referència al posterior tractament de les fibres vegetals, com el cànem o el lli, “De aparellar e pentinar cànem”, i a la venda dels diferents productes de fibres vegetals, com “De portar e vendre a Tortosa cordam […] en qualsevol temps de l’any”.

Per a dur a terme la recerca s’ha comptat amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre que és on es troba tota la documentació original.

Degut a les limitacions temporals del projecte, no s’han transcrit la totalitat de documents, només els que ja es tenien recollits i aquells altres necessaris per a la comprensió del conjunt. El que sí que s’ha fet és fer-ne una còpia digital per poder continuar treballant-hi de manera més àgil més endavant.

 

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Des de l’Associació El Llibre de la Vida i la CEMPAC us fen saber que del 21 de gener al 14 de març de 2021, a la Fundació el Solà, de la Fatarella, es farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

La inauguració serà el dijous 21 de gener a les sis de la tarda.

Aquesta exposició està fent una itinerància per Catalunya. Anteriorment es va fer al Centre d’interpretació de la pedra seca de Torrebesses (Segrià), al Centre d’Estudis de Castellar del Vallès (Vallès occidental), al Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta (Montsià), a la Societat L’Amistat / al Centre d’Estudis Cadaquesencs (Alt Empordà), a Manresa (Bages) i a Bonastre (Baix Penedès).

Important:

  • Els organitzadors indiquen que la inauguració de l’exposició serà el dia 21 de gener i no el dia 15.
  • Per visitar l’exposició cal enviar un correu electrònic a elsola@fundacioelsola.org o trucar al 977 41 39 02

Regal de Nadal: descarregueu-vos gratuïtament un llibre

Des de l’Associació el Llibre de la Vida i la CEMPAC us fem arribar un regal que ens ha fet arribar l’amiga Beatriz Díaz.

Us podeu descarregar gratuïtament el llibre de la que ella n’és autora: MUROS DE PIEDRA Y TECHO DE CASTAÑUELA – VIVIR EN CHOZAS (2018)

Amb dibuixos i aquarel·les de Rafael Pulido
Enllaç per la descàrrega lliure del llibre👈
També el podeu demanar en paper a DDTo a Tréveris
Altres continguts que us poden interessar:
 

En un article anterior ja n’haviem parlat: https://llibredelavida.wordpress.com/2018/09/14/un-llibre-sobre-la-vida-en-les-barraques/

Beca d’investigació sobre ball, dansa i música populars

Des de l’Associació el Llibre de la Vida i la CEMPAC us fem saber que l’Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (INAEM) i la secció espanyola del Consejo Internacional de Organizaciones de Festivales de Folclore y de las Artes Tradicionales (CIOFF) convoquen l’edició 2020 de la seva beca de recerca en folklore. La beca d’enguany està dedicada al ball, dansa i música populars (cançó i instruments musicals), relatius a qualsevol de les diferents cultures del territori espanyol.

Per a la valoració de les propostes, els candidats han d’enviar la sol·licitud acompanyada, entre altra documentació, d’una memòria detallada del projecte així com del seu currículum vitae. El treball s’haurà de realitzar en el termini màxim d’un any.

Dotació: 4.500 €.
Termini: 27 de desembre de 2020
Informació: cioff.esp@cioff.es

Bases de la XXVIII Beca de investigación en folklore CIOFF-INAEM

Palmira Jaquetti a Sant Feliu de Guíxols

Des de l’Associació el Llibre de la Vida i la CEMPAC us fem saber que les cançons recollides per la folklorista Palmira Jaquetti a Sant Feliu de Guíxols l’any 1927 al vostre abast en un interessantíssim audiovisual produït des del Museu d’Història,  dramatitzat i musicat per Bubulina Teatre.

Podeu veure l’estrena al canal de youtube del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols. Teniu tota la informació a:

https://museu.guixols.cat/activitats/activitat.php?id=262

 

El Museu de la Mediterrània acull l’exposició de l’Any Palmira Jaquetti

Des de l’Associació El Llibre de la Vida i la Coordinadora CEMPAC us comuniquem que el Museu de la Mediterrània, des del dissabte 28 de novembre, acull l’exposició Llum a l’ànima. Palmira Jaquetti 1895 – 1963, un de les principals accions que es porten a terme dins la celebració de l’any Palmira Jaquetti impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.

Palmira Jaquetti és una de les moltes dones que, des d’un anonimat encara vigent, van contribuir a millorar el nivell cultural del país a partir de les seves inquietuds musicals, literàries, pedagògiques i humanístiques en general.

Com a dona d’una època en què era difícil ésser escoltada i valorada en el món intel·lectual i cultural, representa un paradigma de tantes altres dones, també anònimes, que van contribuir a construir un model de país.

Museu de la Mediterrania

Es publica un manuscrit inèdit sobre la pesca a l’Empordà a inicis de segle XX

Des de lAssociació El Llibre de la Vida i la Cempac us fem saber que el Museu de la Pesca acaba de publicar un nou llibre dins de la col·lecció Promediterrània: un testimoni etnogràfic sobre la pesca i els pescadors de l’Empordà, escrit per Francesc de Villanueva entre 1927 i 1928.

Notes per a un manual de la pesca a l’Empordà” és un manuscrit escrit el 1927 per Francesc de Villanueva, estiuejant de Cadaqués i enamorat de l’Empordà. Gran observador i etnògraf apassionat de la vida quotidiana de la gent de mar d’inicis de segle XX, recorregué el territori entre l’Escala i el Cap de Creus per recopilar tota mena d’informacions sobre l’activitat pesquera, tot imitant l’autor del llibre “La pesca a Catalunya”, Emerencià Roig. Aquella feina va desembocar en la redacció d’un manuscrit de 116 pàgines on Villanueva descriu amb tota mena de detalls instruments i tècniques de navegació, ormeigs de pesca, el vocabulari dels mariners empordanesos i la idiosincràsia de la gent de mar del territori.

Aquest manuscrit restà oblidat fins que l’investigador Pep Vila el descobrí el 2018 entre el fons documental de Firmo Ferrer, cronista de Cadaqués. Més tard s’ha descobert una altra versió a l’Arxiu Històric de l’Escala, procedent de la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges, també inèdita, amb la qual s’ha pogut completar els buits existents en el primer manuscrit.

La transcendència del document per a l’etnologia i la història marítima ha motivat que, un cop descobert, el Museu de la Pesca en faci una publicació. És un treball conjunt dels investigadors Enric Prat, Pep Vila, Lurdes Boix i Alfons Garrido, els quals s’han encarregat de transcriure i anotar el manuscrit original, així com d’incloure estudis de contextualització del territori i de l’activitat pesquera de l’època i de redescobrir la biografia d’un autor fins ara desconeguda.

L’edició corre a càrrec a la Fundació Promediterrània, amb la participació de la Càtedra d’Estudis Marítims de la Universitat de Girona, sota la coordinació de Documare: Centre de Documentació de la Pesca i el Mar i la col·laboració del Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala.

La publicació ha comptat amb un ajut del Fons Europeu Marítim i de la Pesca, concedit pel GALP Costa Brava en la convocatòria 2020.

Amb aquest nou llibre publicat dins de la col·lecció “Promediterrània”, el Museu de la Pesca posa en relleu el seu compromís amb la preservació i difusió del patrimoni documental marítim i pesquer, tot posant-lo a disposició de la ciutadania i de la recerca en ciències socials com una nova eina per interpretar la història de la pesca marítima del país. La presentació del llibre, prevista pel mes de novembre de 2020 dins del cicle Pesca i Ciència de la Càtedra d’Estudis Marítims, s’ha posposat a l’espera que la situació de la pandèmia permeti fer-ho amb total seguretat. Amb tot, ja es pot adquirir a la llibreria del Museu de la Pesca per un preu de 10 €.

Un article sobre el llibre Carta de Grisos de Josep Puy

Volem compartir amb vosaltres un article del bon amic Joan Tamayo Sala:
En ell ens parla del llibre recentment presentat per part de l’historiador terrassenc Josep PuyCarta de Grisos” i des de l’Associació el Llibre de la Vida us en volem fer sabedors.
 

Establir i mantenir relacions ens pot ajudar a mantenir l’agudesa mental

Us fem saber que hem rebut una informació del Barcelona Brain Health Initiative de l’institut Guttmann de Barcelona (https://bbhi.cat/) en la que ens explica que establir i mantenir relacions ens pot ajudar a mantenir l’agudesa mental.

El Global Council on Brain Health (GCBH) és una col·laboració independent creada per proporcionar informació sobre com mantenir i millorar la teva salut cerebral.

El seu objectiu primordial és ajudar a les persones a posar en pràctica els últims descobriments científics per millorar la seva salut cognitiva i viure la seva vida de la millor manera possible.

A continuació us compartim un informe sobre El cervell i la connexió social i una de les seves infografies amb consells de socialització:

Podeu llegir l’informe complert en PDF aquí: gcbh-social-engagement-report-spanish