Constitució de la CEMPAC

Constitució de la CEMPAC (3)El dissabte 22 d’abril de 2023 a les 10:30 del matí tindrà lloc la signatura de constitució de la CEMPAC, la Coordinadora d’Entitats de la Memòria Popular a Catalunya, que té com a objectiu acollir i donar visualització a les entitats o persones que treballin a l’entorn de la memòria popular a Catalunya.

Ens agradaria que, si voleu formar part de les institucions fundadores de la CEMPAC, ens acompanyeu en aquest acte oficial.

L’acte es celebrarà a la seu del MNACTEC, (Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya) a la Rambla d’Egara 270 de Terrassa.

5a Festa de l’Oli de Ginebre 2022

Des de la CEMPAC i l’Associació el llibre de la Vida us fem saber d’aquesta Festa, que us recomanem:
  • La festa, organitzada per l’associació “Amics de Riba-roja”, se celebrarà del 4 al 6 de novembre amb un programa d’activitats que inclou una destil·lació d’oli de ginebre, la visita guiada a un forn, conferències, mostra d’artesania, actuacions musicals i un dinar popular
  • En el marc de la festa es presentarà una aplicació de realitat augmentada dels forns d’oli de ginebre, que forma part d’un projecte europeu Interreg Sudoe Livhes de valorització del Patrimoni Cultural Immaterial
  • L’exposició “La Mequinensa de Jesús Moncada” un recull de fotografies fetes per l’autor de Camí de Sirga abans que el poble quedés submergit per les aigües del pantà de Riba-roja, completarà el programa

Com ja és tradicional, el municipi riberenc de Riba-roja d’Ebre, celebra el cap de setmana dels dies 4, 5 i 6 de novembre la “Festa de l’oli de Ginebre”. Conferències, audiovisuals, actes literaris, actuacions musicals, exposicions, vistes als forns, activitats pedagògiques i una demostració de destil·lació en sec d’oli de ginebre, configuren el programa d’aquesta celebració, que enguany arriba a la seva cinquena edició.

Amb aquesta iniciativa, l’associació “Amics de Riba-roja”, impulsora del projecte, vol contribuir a donar a conèixer i protegir els forns d’oli de ginebre, unes construccions en pedra seca de gran valor patrimonial destinades a la producció d’aquest oli de propietats terapèutiques. Fins ara ja s’han localitzat i inventariat fins a vint forns, onze dels quals han estat qualificats Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i sis estan en procés de ser declarats Béns Culturals d’Interès Nacional en la categoria de Zona d’Interès Etnològic (ZIE), un distintiu emès per la Generalitat de Catalunya que avala la seva significació patrimonial a escala nacional.

Podeu trobar la resta d’informació en aquest enllaç: https://amicsderibaroja.cat/archivos/438

Sortides per l’entorn de Vacarisses centrades en la descoberta de plantes medicinals

Els propers 22 i 23 d’octubre, tindrà lloc unes sortides per l’entorn de Vacarisses centrades en la descoberta de plantes medicinals.

Tot això servirà per a donar el tret de sortida a les Jornades que es desenvoluparan el proper 7 de maig de 2020 a Vacarisses.

Les jornades s’emmarquen en les Jornades de Memòria Popular a Catalunya (JOMPAC), unes jornades obertes a professionals, estudiosos, investigadors i afeccionats.

Us podeu inscriure a qualsevol dels 2 dies trucant al 93 8359002 ext.460

Us deixem el póster de les sortides:

ReDescobrint 23oct

La revista Pedra Seca porta 20 anys d’activitat

Des de l’Associació El Llibre de la Vida i la CEMPAC us fem saber que el desembre del 2000 es va publicar el número 0 de la revista semestral “Pedra seca” (abril i octubre) i que al mes d’abril del 2021 s’ha publicat el número 42. És a dir, ja porta 20 anys fent difusió i presentant treballs sobre la pedra seca d’arreu.

Pedra-Seca-42-20 anys

També des del desembre del 2001 hi ha, la resta de mesos, el “Full informatiu de la pedra seca”; el darrer és el núm. 173. En cadascun d’aquest “Full” hi podem trobar una ruta de pedra seca d’algun indret de Catalunya; ja n’hi ha publicades 108. Cada ruta descriu un recorregut d’unes 8 a 10 barraques, indicades en un plànol, i amb la indicació de la numeració de Wikipedra i les coordenades UTM de cada una d’elles

Ara s’acaba de publicar el darrer número de la Revista “Pedra Seca”. Són 20 pàgines, on hi tenim els següents articles:

  • “Contribució al catàleg dels Pous de Gel de l’Alt Urgell”, Gener Aymamí i Domingo
  • “Barraca d’en Llimó”, Equip de Pedra Seca
  • “Murs de pedra seca al Sound, Illa de Man”, David Fisher
  • “Construcció megalítica a Newgrange”, Ramon Vinyals
  • “1050è aniversari del poble de Sant Climent de Llobregat. Ruta de barraques de la Costa Fustera”
  • “Masllorenç: Tècniques i valors patrimonials de les construccions de Pedra en Sec”, Xavier Roig i Fontseca
  • “Pachamama celebrant la Mare Terra”, Javier Caballero
  • “Jordi Fulla, el pintor encisat per les cabanes”
  • “La barraca de pedra seca del Castellot (Els Pallaresos. El Camp de Tarragona), Marc Dalmau Vinyals
  • “Assentament aborigen en el barranc de La Muley entre el poble de Triquivijate i Nuevo Horizonte (Fuerteventura)”, Equip de redacció
  • “L’art en pedra de Jon Foreman”

Per subscriure’s a la “Revista Pedra Seca” i al “Full Informatiu”:

http://www.edatmitjana.cat/web/revista-pedra-seca/

També al telèfon 93 352 12 75 o al mòbil 620 023 826.

Info rebuda per APSAT

Es presenta La casa i la llar pallaresa, una obra inèdita de Ramon Violant i Simorra escrita fa 75 anys

L’Associació El Llibre de la Vida i la Cempac us vol fer saber que L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i l’editorial Garsineu han publicat una obra inèdita escrita l’any 1946 per l’etnògraf i museògraf pallarès, Ramon Violant i Simorra (Sarroca de Bellera 1903-Barcelona 1956) i que porta el títol de “La casa i la llar pallaresa”.

Aquesta obra tracta en detall les característiques de l’habitatge al Pallars i de les cabanes, les bordes i corrals, l’evolució de l’habitatge i amb especial detall les característiques exteriors i interiors d’aquestes cases.

Ens ofereix una nova visió de l’arquitectura popular del Pallars i ens transmet una certa sensibilitat envers la conservació del patrimoni arquitectònic del Pallars i el Pirineu força invisibilitzat i silenciat i en una realitat en que molts d’aquests habitatges malauradament ja han desaparegut..

Bona part de l’obra etnogràfica de Ramon Violant i Simorra no va ser publicada en el moment de la seva elaboració a causa de les prohibicions i dificultats per difondre obres en català i encara més en obres especifiques d’una zona molt concreta com aquesta.

Més info a: Ecomuseu de les Valls d’Àneu

Fem Memòria Saidí, finalitza el seu projecte audiovisual d’entrevistes a la gent gran del poble

Sergio Rivas Fullola i Sonia Ezquerra Coronas, impulsors de “Fem Memòria Saidí”, projecte de recuperació de memòria oral en format audiovisual a Saidí (Osca), van fer entrega, el passat 31 de desembre de 2020, del resultat d’aquest projecte a l’Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC), entitat que els va atorgar la “XXIX Beca Amanda Llebot” l’any 2018.

L’IEBC va agrair l’esforç dedicat per “Fem Memòria Saidí” i va destacar la importància d’haver enregistrat en vídeo aquestes entrevistes, que formaran part del patrimoni immaterial aragonès. A més, els responsables de l’entitat van ressaltar que es tracta de la primera iniciativa audiovisual que ha becat aquesta entitat.

Dies més tard d’aquesta entrega, els impulsors del projecte van lliurar, a les persones entrevistades i a les seves famílies, el contingut íntegre de les entrevistes individuals realitzades.

El resultat final del projecte audiovisual “Fem Memòria Saidí” han estat catorze vídeos elaborats a partir d’entrevistes realitzades a una mostra de la gent gran del poble, en els quals  es parla de temes com: l’embaràs, la infància, la gastronomia, el treball, les cançons, les supersticions, els remeis o els oficis perduts, entre d’altres. Tal i com va comentar Sergio Rivas, coautor del projecte, “aquestes entrevistes estan realitzades amb la urgència de qui sap que els testimonis vius estan desapareixent i, amb ells, els seus records” i va afegir que “els avis i àvies entrevistades han explicat les seves vivències expressant-se en la variant del dialecte nord-occidental del català que es parla al municipi, anomenada localment com a saidinès“.

L’altra responsable del projecte, Sonia Ezquerra, va destacar la importància i la dificultat d’haver desenvolupat aquesta tasca en l’actual context de pandèmia. “Fem Memòria Saidí ha volgut ser un projecte apoderador, en donar veu i mostrar en imatges als seus veritables protagonistes: les persones grans de Saidí. Se les ha anat a visitar, s’ha passat temps amb elles, s’han sentit escoltades i s’ha posat en valor el seu propi testimoni personal. D’aquesta forma s’ha volgut dignificar el col·lectiu de la gent gran, que ha estat un dels més damnificats durant aquest període d’incertesa que encara ens toca viure. Elles han relatat el seu propi passat, aquell que va succeir de forma paral·lela a les grans fites de la Història en majúscules.

Sergio Rivas va remarcar que “ha estat la intrahistòria la protagonista d’aquesta iniciativa, ja que el projecte es va crear per l’ interès i curiositat per la història recent, però no per la història estudiada a l’escola, sinó per aquelles històries que, a casa, explicaven los iaios i iaies. S’ha volgut recuperar la memòria popular, la història de la vida quotidiana, les tradicions, els oficis, els records, sentiments i percepcions, explicats en primera persona per les persones que ho van viure”.

El projecte “Fem Memòria Saidí” ha tingut una excel·lent acollida, ja que té algunes qualitats que el fan especialment interessant. Per una banda, és gairebé pioner en la recuperació de memòria oral en format audiovisual a la Comarca del Baix Cinca i pretén ser inspirador per altres projectes semblants. Per una altra, va néixer fruit d’una iniciativa particular en un territori de frontera com és “la Franja”, amb vocació de fer comunitat i, per tant, de retornar els resultats obtinguts al poble.

Cal esmentar especialment l’estreta col·laboració que ha hi hagut entre els autors del projecte i les diferents institucions i entitats del poble, així com persones particulars. Entre tots han aportat  dades, documents i fotografies al projecte  i han participat en l’organització d’activitats culturals conjuntes a nivell local. Es tracta de l’Ajuntament de Saidí, el CEIP San Juan Bautista, l’Associació cultural local “Branquil” i la Comissió de festes del poble.

Fem memòria Saidí” també ha participat en altres iniciatives afins com ara el projecte de recuperació i revalorització de paraules utilitzades tradicionalment als horts i hortes de l’Aragó, denominat “Planter de paraules de l’hort”.

Quan les restriccions imposades per la pandèmia del Covid-19 ho permetin, “Fem Memòria Saidí” té previst engegar una campanya per donar a conèixer els continguts del projecte mitjançant diferents accions de difusió. Mentrestant, per a conèixer les seves activitats, es poden visitar els comptes que el projecte té oberts a les xarxes socials – Facebook (Fem Memòria Saidí) i Instagram (fem.memoria). En ells s’exposen continguts de les entrevistes realitzades, es dona suport al saidinès i als creadors i creadores locals i, a més, es poden descobrir fotografies antigues del poble.

Es pot contactar amb “Fem Memòria Saidí” mitjançant les esmentades xarxes socials i el correu electrònic: fem.memoria@hotmail.com.

Tant l’Associació el Llibre de la Vida com la Coordinadora CEMPAC donem tot el nostre recolzament ha aquest projecte.

36è premi Valeri Serra i Boldú de cultura popular

El Museu Comarcal de l’Urgell ens fa saber de la nova edició del premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular.

Podeu presentar els vostres treballs fins el 28 de febrer. El premi està dotat amb 5.000 € i la publicació de l’obra a la col·lecció Biblioteca Popular de Cultura Valeri Serra i Boldú coeditada per l’Ajuntament de Bellpuig i Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Una noticia i un premi al que donem suport des de l’associació El Llibre de la Vida i la CEMPAC:

Aquí us deixem les bases.

museucomarcaldelurgell  

https://wp.me/p78I9z-9u8

Us recomanem la web de la Sibil·la

La Sibil·la és un cant d’origen medieval que forma part de les matines de Nadal i només ha perviscut a Mallorca i a l’Alguer. Va ser una de les dramatitzacions medievals nadalenques que més arrelaren a la península, sobretot a Catalunya, des d’on va arribar a Mallorca després de la conquesta de Jaume I.

A l’Europa de l’edat mitjana, moltes celebracions litúrgiques s’acompanyaven de representacions i drames de caire didàctic i moral per fer-les més entenedores al poble, sobretot durant els cicles de Nadal i Pasqua. Amb el pas dels segles, aquestes representacions varen anar evolucionant, fins que l’Església va deixar de considerar-les útils i les va prohibir de manera expressa. Però algunes han arribat fins als nostres dies molt evolucionades, com les representacions de la Passió i els Pastorets.

El cant de la Sibil·la, del qual es conserven diferents manuscrits del segle X, es va representar per tota la península fins a les prohibicions sorgides del Concili de Trento. Després, solament ha perviscut a Mallorca i a l’Alguer, convertint-se en un dels pocs exemples vius de les expressions folklòriques religioses d’origen medieval. Avui és un dels trets més tradicionals de les celebracions nadalenques de la nostra illa.

Des de l’associació El Llibre de la Vida i la CEMPAC us convidem a que visiteu la web del Consell de Mallorca on podreu trobar més informació sobre la Sibil·la. https://web.conselldemallorca.cat/la-sibil-la

Recerca històrica al voltant de les fibres vegetals: Museu de Pauma


El Museu de la Pauma del Mas de Barberans ens ha enviat una noticia a l’Associació El Llibre de la Vida i a la CEMPAC en la que ens diu que ha reprès la recerca de referències i informacions  sobre l’ús de fibres vegetals a les Terres de l’Ebre, com ara la pauma, l’espart, el cànem o el jonc, en documents de la Baixa Edat Mitjana i l’Època Moderna. El punt de partida és una investigació realitzada el 2010 sobre el treball de la pauma als pobles del parc natural dels Ports. Concretament, al 2020 s’ha prioritzat la transcripció de diversos documents localitzats a l’inici de la recerca, una tasca que s’ha encarregat a la historiadora  Mariona Valldepérez Ayxendri qui arran d’aquesta feina ha localitzat els volums complets  de la Confraria de Santa Magdalena del 1582 i del 1618, on es recullen les normes que regien el gremi dels esparters de Tortosa.

Tot el treball s’ha centrat en uns determinats establiments (ordenances municipals) de la ciutat de Tortosa (els lligalls 8, 9, 12, 14, 15 i 16) que abracen des del segle XV al XVII. El gruix dels documents parlen de l’accés a les primeres matèries: pauma, espart, jonc: “Que algun hom strany no gos collir palma ni espart”, “De arrancar palma y junchs” són alguns dels títols. A més, també s’han transcrit documents que fan referència al posterior tractament de les fibres vegetals, com el cànem o el lli, “De aparellar e pentinar cànem”, i a la venda dels diferents productes de fibres vegetals, com “De portar e vendre a Tortosa cordam […] en qualsevol temps de l’any”.

Per a dur a terme la recerca s’ha comptat amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre que és on es troba tota la documentació original.

Degut a les limitacions temporals del projecte, no s’han transcrit la totalitat de documents, només els que ja es tenien recollits i aquells altres necessaris per a la comprensió del conjunt. El que sí que s’ha fet és fer-ne una còpia digital per poder continuar treballant-hi de manera més àgil més endavant.

 

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Des de l’Associació El Llibre de la Vida i la CEMPAC us fen saber que del 21 de gener al 14 de març de 2021, a la Fundació el Solà, de la Fatarella, es farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

La inauguració serà el dijous 21 de gener a les sis de la tarda.

Aquesta exposició està fent una itinerància per Catalunya. Anteriorment es va fer al Centre d’interpretació de la pedra seca de Torrebesses (Segrià), al Centre d’Estudis de Castellar del Vallès (Vallès occidental), al Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta (Montsià), a la Societat L’Amistat / al Centre d’Estudis Cadaquesencs (Alt Empordà), a Manresa (Bages) i a Bonastre (Baix Penedès).

Important:

  • Els organitzadors indiquen que la inauguració de l’exposició serà el dia 21 de gener i no el dia 15.
  • Per visitar l’exposició cal enviar un correu electrònic a elsola@fundacioelsola.org o trucar al 977 41 39 02