Un llibre sobre la vida en les barraques

00La Beatriz Díaz Martínez, una persona que fa molt de temps que es dedica a treballar la memòria i els records de les persones ens comunica que ja s’ha publicat el llibre que recull la Memòria Oral de la vida quotidiana en barraques (en les muntanyes de Tarifa, Cadis) i que s’anomenarà “Muros de piedra y techo de castañuela – Vivir en Chozas“. En aquest cas a les veus de la gent li ha sumat el seu propi recorregut personal com a investigadora.

Extracte:

“… cientos de familias vivieron en pequeñas chozas con muros de piedra y techumbre vegetal. Preparaban carbón, construían pozos y hornos de piedra, tejían aperos de palma… recurrían a los remedios naturales y al trueque… “

Introducción Libro Vivirenchozas

L’autora vincula les seves troballes vers la vida quotidiana en les barraques amb el seu propi recorregut biogràfic i investigador. Els dibuixos de Rafael Pulido i les fotografies, vertaders documents històrics, ens parlen tant del coneixement popular com de l’aïllament. Les històries de vida ressalten les injustícies socials, la dignitat i la consciència de classe. Una reveladora investigació que afirma la capacitat humana per auto organitzar-se i sortir endavant en contexts de pobresa extrema.

Anuncis

Ja us podeu inscriure a les Jornades sobre la memòria popular

Benvolguts amics, us comuniquem que ja us podeu inscriure en les 4es Jornades del Patrimoni Etnològic que en aquesta edició estan dedicades a La Memòria Popular i que es faran els dies 9 i 10 de novembre del 2018 a La Roca del Vallès.

Aquestes jornades es celebren en el marc de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.

  • L’estudi del memorialisme popular consisteix en mirar el passat partint del record de la gent comuna, una perspectiva que amb freqüència posa l’èmfasi en la vida quotidiana, la que transcorre sense grans esdeveniments ni fites per a la Història en majúscules. En la seva percepció i en el relat per part dels protagonistes sovint els sentiments hi juguen un paper important, atès que el punt de vista sobre el que es basteix el discurs no és el del professional, el de l’expert que n’ha de fer l’anàlisi, sinó el del protagonista que ho ha viscut en primera persona.
  • De vegades la referència és la col·lectivitat, mentre que en altres ocasions ho és el propi individu; dues dimensions, en qualsevol cas, que sempre s’entrecreuen.Aquestes jornades volen reflexionar sobre aquest fenomen, molt estès a Catalunya en diferents formes, però sobre el qual s’ha vessat poca reflexió. Donarem veu a experiències diverses, amb interessos distints i metodologies vàries, però que tenen totes en comú la recollida i l’anàlisi del testimoni personal.
  • Les jornades estan estructurades en tres grans blocs: “la gestió de la memòria popular”, “comunitats locals i memòria”, i “la dimensió personal de la memòria”. Estan adreçades a perfils diversos: antropòlegs, historiadors, dinamitzadors comunitaris, psicòlegs, arxivers, i en general a tothom interessat en les formes de vida i la història propera.

Organitza:

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb l’Ajuntament de la Roca del Vallès – Arxiu de la Memòria Popular, l’Associació el Llibre de la VidaL’Arada – Creativitat Social i Univers d’Històries d’Europa al Món.

Podeu visitar la web de les jornades: http://cultura.gencat.cat/cpt/4_jnpe

En aquest espai trobareu el formulari d’inscripció i un PDF amb el programa de les jornades.

Un gran treball sobre la memòria oral de la zona de Tarifa

Taller La Historia de mi Vida

Avui us volem donar a conèixer el magnífic treball realitzat per la Beatriz Díaz Martínez, una persona que fa molt de temps que es dedica a treballar la memòria i els records de les persones.

Us facilitem l’enllaç del blog on es recullen els seus treballs publicats sobre la memòria oral: www.memoriaoral.detarifa.net/memorias

Aquí hi trobareu informació dels seus tallers anomenats “La Historia de mi vida” i que creiem que s’assemblen en parts als de la nostra Associació anomenats “Els Records de la meva Vida”.

De la seva darrera publicació destaquem que recull testimonis sobre la vida en les barraques de “La Línea (Cádiz)” i que a titulat “Con cuatro tablas y cuatro chapas“.

Ens avança que a la tardor publicarà un llibre que recull la Memòria Oral de la vida quotidiana en barraques (en les muntanyes de Tarifa, Cadis) i que s’anomenarà “Muros de piedra y techo de castañuela“. En aquest cas a les veus de la gent li ha sumat el seu propi recorregut personal com a investigadora.

Finalment ens fa sabedors que ha creat un arxiu amb testimonis i fotos de persones que van aprendre o van ensenyar al camp amb mestres ambulants:

www.maestrosdecampo.detarifa.net

Micromuseologia virtual, història, memòria i identitat

En Nelo Vilar ens ha fet arribar aquest article que volem compartir amb tots vosaltres:

Fa un parell d’anys Cyrille Larpenteur i jo mateix vam publicar un article on fèiem resum de la nostra pràctica i de la nostra reflexió en l’àmbit d’allò que podríem anomenar “micromuseologia virtual” en distints projectes: http://www.e-revistes.uji.es/index.php/kult-ur/article/view/2241/1959.

Són “micromuseus” perquè tenen un caràcter estrictament local, i són virtuals perquè ens ocupem de bolcar tots els continguts en pàgines web i difondre’ls en xarxes socials. Amb aquest format aconseguim un nivell d’interacció inaudita, que es tradueix en la participació de moltíssimes persones que aporten textos, documents, fotografies, testimonis, etc.

Es tracta de treballs fets directament des de comunitats locals (pobles, barris…) i per a les pròpies comunitats, reforçant els vincles i les identitats col·lectives, recuperant allò que és important per a les persones, per a la seua qualitat de vida i la seua dignitat com a poble. En aquest sentit, parlar del passat té una funció de cara al futur, més enllà del folklorisme.

En l’actualitat estan actius tres projectes permanents, a banda de les col·laboracions i l’assessorament en alguns altres:

  • https://artanapedia.com/, realitzat des de la militància, sense cap recolzament públic. És un projecte que vam iniciar en 2012 i que ens permet experimentar formats i models de gestió participativa en la població d’Artana (la Plana Baixa). Es tracta d’un municipi menut, de menys de 2000 habitants, on hem superat la barrera simbòlica de les 100.000 visites.
  • http://nulespedia.com/ existeix des de 2016, compta amb finançament municipal del poble de Nules (la Plana Baixa, 13.000 habitants). En este cas introduïm el “museu de memòria oral” i assagem un “museu etnològic col·laboratiu” des dels centres educatius. Continuem assajant models de gestió de la participació, en este cas des del Centre d’estudis d’innovació per a la participació Heterotopia (http://www.heterotopia.net/), plantejant-nos esta micromuseologia virtual dins de models de participació política (de democràcia cultural) innovadors.
  • http://www.lesalqueriespedia.com/ (les Alqueries -la Plana Baixa, 4.500 habitants) és el projecte de gestió col·lectiva més aconseguit fins ara, que compta amb un Grup de recolzament extens, relació amb nombrosos arxius de l’Estat, i una pràctica de descentralització de la gestió. Les Alqueriespèdia està negociant el seu reconeixement com a Museu públic de rellevància local, la qual cosa obriria portes per a un finançament més adient i a una expansió del model.

A la vegada estem iniciant processos en altres pobles de diferents comarques del País Valencià.

Estes iniciatives locals no tenen espai per a la reflectivitat metodològica, perquè no és la seua funció. Considerem que este treball d’anàlisi s’ha de fer des d’àmbits especialitzats, per això hem participat en congressos i jornades com les “V JORNADAS -PATRIMONIO CULTURAL E INNOVACIÓN SOCIAL: La gestión comunitaria del patrimonio cultural: modelos y herramientas” (2017) i en projectes de recerca, per exemple amb el MediaLab Prado, de Madrid (Experimenta Moratalaz, 2017). En l’actualitat estem iniciant la cogestió amb el Museu de la Paraula (Museu d’Etnologia, València) d’un congrés per a 2019.

El projecte és continuar promovent el patrimoni històric-artístic, arquitectònic, etnològic, natural, immaterial, etc., amb rigor, creativitat i un recolzament popular inaudit, perquè ens fem càrrec d’allò que és comú, que interpel·la a totes i tots, que crea la comunitat. Ens fem càrrec d’allò que ens identifica però que ha estat oblidat, minoritzat i fins i tot agredit, sovint per les pròpies institucions públiques.

La micromuseologia virtual és una fita en la gestió cultural comunitària.

Nota: us recomanem que llegiu també aquesta noticia:  https://diarimillars.es/esdeveniment/nulespedia-museu-de-memoria-oral/

 

Recital: Poemes de la Revolta Catalana

Ens plau fer-vos saber que el proper dia 29, divendres de Festa Major, a les 22:30 al pati de la Casa-Museu Alegre de Sagrera de Terrassa es presenta el recital de poemes del científic i poeta  David Jou: POEMES DE LA REVOLTA CATALANA. Us n’adjuntem un arxiu amb tot el detall. POEMES DE LA REVOLTA CATALANA.dat-2

En Màrius Massallé com a president de la Fundació Torre del Palau ens fa coneixedorsa que aquesta activitat s’organitza en suport amb Guatemala, país que acaba de patir la fúria del volcà Fuego.

4es Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic: “la memòria popular”. Crida a la presentació de propostes

Fotografia: Dương Trần Quốc (Unsplash)
Fotografia: Dương Trần Quốc (Unsplash)

En el marc de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural celebrarà el 9 i el 10 de novembre les 4es Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic a la Roca del Vallès, que enguany giraran a l’entorn del Memorialisme Popular. Entenem per Memòria Popular aquella que té a veure amb els records sobre la vida quotidiana i les formes de vida individuals o col·lectives, així com de l’imaginari creat i recreat al seu entorn. La diferenciem, en aquest sentit, de la que gravita a l’entorn d’algun episodi o eix polític.

Les formes més habituals en què es recull aquesta memòria són els diaris personals i les entrevistes individuals o grupals, per bé que no són les úniques: tallers, tertúlies, converses… el ventall és cada cop més ampli, tant com l’interès que desperta aquest tema entre investigadors i gestors comunitaris.

La comissió encarregada de l’organització de les jornades està formada per entitats amb un ampli bagatge en el tema: l’associació El Llibre de la Vida, l’Arxiu de la Memòria Popular de l’Ajuntament de la Roca del Vallès, el projecte Univers d’Històries d’Europa al Món, la cooperativa l’Arada – Creativitat Social i la pròpia Direcció General de Cultura Popular. Ara aquesta comissió fem una crida perquè ens doneu a conèixer les vostres experiències a l’entorn d’aquesta temàtica. Després en farem una selecció, tenint en compte l’originalitat, complexitat, la temàtica i la diversitat territorial. També volem identificar aquelles persones o equips que hi han reflexionat, que han analitzat el tema i  que per tant poden oferir una mirada àmplia sobre el fenomen així com possibles estratègies de futur. Per a qualsevol de les dues possibilitats, us demanem que ens faciliteu:

  • Nom de la persona, entitat o empresa
  • Títol
  • Resum de l’experiència o de l’anàlisi realitzada

Envieu-les a rcosta@gencat.cat abans del 28 de març.

Excursió per descobrir el treball dels carboners de Gaià

Us volem convidar a tots/es a una caminada popular que tindrà lloc el 18 de març del 2018 i que està organitzada per el Grup Gaià camina x descobrir i l’Ajuntament de Gaià.

La caminada portà el nom de “Carboners un passeig al passat”. Es tracta d’una ruta circular d’uns 9 quilometres. En el preu de 6 € per persona entra l’esmorzar.

mapa de gaiàPodeu demanar més informació o inscriure-us a gaiacamina@hotmail.com o trucant al 666766629, tot preguntant per l’Elisabeth.

També us convidem a visitar el blog: reviugaia.blogspot.com.es.