Presentació del conte L’arbre de la Vida de Santi Rius

IMG-20210604-WA0010

En una presentació a la casa Alegre de Sagrera de Terrassa, hem presentat el conte “l’arbre de la Vida”, editat per la nostra Associació i amb el recolzament de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Terrassa.

La presentació ha estat moderada per el J.M. Tancó de l’Associació que ha començat agraint a les més de 70 persones, que l’aforament per la Covid ens ha permès reunir en un espai obert, la seva assistència.

Posteriorment ha presentat al music i artista terrassenc Miqui Giménez que ha amenitzat el començament de l’acte amb l’explicació d’un bonic conte al voltant del nostre Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.

A continuació s’ha cedit la paraula al Santi Rius, autor del conte, que ha començat explicant els motius pels quals ha escrit el conte i que bàsicament són tres:

  • El conte està pensat per promoure que els nens i nenes tinguin cura dels records de la seva família. Comenta que l’origen de la idea són els relats que als dinars familiars quan ell era petit explicava el seu avi Jaume casat amb l’àvia Nina; eren anècdotes de vida que al Santi no va recollir  llavors i que anys després, li sap greu no haver-ho fet.
  • També comenta la influència del seu tiet Josep, persona molt activa i  arrelada en el teixit associatiu local que va emmalaltir d’Alzheimer i, en conseqüència, va perdre els records.
  • Finalment el tercer motiu  és el CD que titulat Terrassa interactiva va fer conjuntament el Sr. Xavier Marcet i que recollia la història de la ciutat.

Com a conseqüència d’aquestes inquietuds, el Sr. Rius va començar fa 14 anys (2007) el blog Records de Terrassa, un espai a internet on penja fotografies, records i curiositats de la Terrassa d’abans; enguany el blog ja té més d’un milió de visites de persones interessades.

Més endavant, amb uns amics va crear l’Associació El llibre de la vida que també té cura dels records; el primer record que l’Associació va recuperar va ser la història de les pastisseries de Terrassa. Aquesta iniciativa ha donat lloc a la creació a les escoles de tallers basats en donar valor als records familiars de l’alumnat de primària i també al recull de les vivències dels pagesos locals.

Però el Sr. Rius, segueix explicant que volia fer un pas més: fer arribar la importància dels records als nens i nenes més petits i aquest és l’origen final del conte L’arbre de la vida. És un conte on el protagonistes són un nen i una nena que viuen en un poble petit que és un poble trist, el seu pare cada dia els explica records que els nens recullen i al final aconsegueixen amb els records tornar l’alegria al poble. Els nens del conte porten els noms dels fills del Sr. Rius.

A continuació a passat el torn de paraules a la il·lustradora del conte, la Marta Rodríguez que ha agraït al Santi Rius la confiança que li va donar per tal de que fos ella qui fes aquest treball del que ara se’n sent molt contenta d’haver fet. Agraeix molt aquest oportunitat de poder ensenyar els seus dibuixos i creativitat en una obra que es difondrà a totes les escoles.

A continuació es cedeix la paraula a la Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Terrassa, Sra. Rosa Boladeras que conclou l’acte esmentat l’escrit que va dedicar precisament al conte i que figura en la seva introducció i fent esment de la importància de recordar i de les vivències que aporta el fet de fer-ho.

I per evidenciar el desig de que aquest conte es distribueixi a les escoles de Terrassa, la mateixa Rosa Boladeras cedeix a la regidora d’Ensenyament Sra. Teresa Ciurana que a la seva vegada cedeix el conte a un nen i una nena present a l’acte.

L’acte finalitza amb el lliurament d’un conte a tots els assistents i en la signatura amb dedicatòria a tots el que ho han volgut.

L’Associació El Llibre de la Vida presenta així una nova eina per ajudar a tenir cura del records i vol deixar palès quins són els valors del conte L’arbre de la vida:

  • Recolzar als joves en el sentit que les il·lustracions estan fetes per la  jove il·lustradora terrassenca Marta Rodríguez que mai abans havia tingut l’ocasió de publicar els seus dibuixos.
  • Aconseguir valors i recursos didàctics per treballar-los a l’escola i també a casa.
  • Aconseguir una transversalitat entre cultura i educació; s’ha aconseguit el recolzament d’aquestes dues regidories de l’Ajuntament de Terrassa i el conte es farà arribar a totes les escoles.
  • Arribar als infants: el conte es distribuirà de forma gratuïta a totes les escoles, els centres cívics, esplais i biblioteques de la ciutat.

Actualment el conte es troba en fase de distribució a la ciutat  però també s’estan explorant altres llocs per fer-lo més universal. El Sr. Rius insisteix que no hi ha cap afany de guanys econòmics amb el conte, que ha de ser repartit de manera gratuïta a les escoles i que no es vendrà. De cara el futur, manifesta la voluntat d’universalitzar-lo, traduir-lo a altres llengües i tenir el suport d’altres institucions que creguin en els seus valors més enllà de l’àmbit local.

La revista Pedra Seca porta 20 anys d’activitat

Des de l’Associació El Llibre de la Vida i la CEMPAC us fem saber que el desembre del 2000 es va publicar el número 0 de la revista semestral “Pedra seca” (abril i octubre) i que al mes d’abril del 2021 s’ha publicat el número 42. És a dir, ja porta 20 anys fent difusió i presentant treballs sobre la pedra seca d’arreu.

Pedra-Seca-42-20 anys

També des del desembre del 2001 hi ha, la resta de mesos, el “Full informatiu de la pedra seca”; el darrer és el núm. 173. En cadascun d’aquest “Full” hi podem trobar una ruta de pedra seca d’algun indret de Catalunya; ja n’hi ha publicades 108. Cada ruta descriu un recorregut d’unes 8 a 10 barraques, indicades en un plànol, i amb la indicació de la numeració de Wikipedra i les coordenades UTM de cada una d’elles

Ara s’acaba de publicar el darrer número de la Revista “Pedra Seca”. Són 20 pàgines, on hi tenim els següents articles:

  • “Contribució al catàleg dels Pous de Gel de l’Alt Urgell”, Gener Aymamí i Domingo
  • “Barraca d’en Llimó”, Equip de Pedra Seca
  • “Murs de pedra seca al Sound, Illa de Man”, David Fisher
  • “Construcció megalítica a Newgrange”, Ramon Vinyals
  • “1050è aniversari del poble de Sant Climent de Llobregat. Ruta de barraques de la Costa Fustera”
  • “Masllorenç: Tècniques i valors patrimonials de les construccions de Pedra en Sec”, Xavier Roig i Fontseca
  • “Pachamama celebrant la Mare Terra”, Javier Caballero
  • “Jordi Fulla, el pintor encisat per les cabanes”
  • “La barraca de pedra seca del Castellot (Els Pallaresos. El Camp de Tarragona), Marc Dalmau Vinyals
  • “Assentament aborigen en el barranc de La Muley entre el poble de Triquivijate i Nuevo Horizonte (Fuerteventura)”, Equip de redacció
  • “L’art en pedra de Jon Foreman”

Per subscriure’s a la “Revista Pedra Seca” i al “Full Informatiu”:

http://www.edatmitjana.cat/web/revista-pedra-seca/

També al telèfon 93 352 12 75 o al mòbil 620 023 826.

Info rebuda per APSAT

Segueixen les reunions virtuals de la CEMPAC per organitzar les jornades de Vacarisses

Aquest dimecres 10 de febrer del 2021 a les 10 hores s’ha celebrat una sessió virtual per poder tenir un intercanvi d’idees de cara a l’organització de les jornades que s’organitzaran a Vacarisses el proper any 2022.

La reunió s’ha fet amb l’eina Microsoft Teams i cal destacar l’alta participació d’entitats.

Properament us informarem dels actes que formaran part d’aquestes jornades sobre la Memòria Popular.

Fem Memòria Saidí, finalitza el seu projecte audiovisual d’entrevistes a la gent gran del poble

Sergio Rivas Fullola i Sonia Ezquerra Coronas, impulsors de “Fem Memòria Saidí”, projecte de recuperació de memòria oral en format audiovisual a Saidí (Osca), van fer entrega, el passat 31 de desembre de 2020, del resultat d’aquest projecte a l’Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC), entitat que els va atorgar la “XXIX Beca Amanda Llebot” l’any 2018.

L’IEBC va agrair l’esforç dedicat per “Fem Memòria Saidí” i va destacar la importància d’haver enregistrat en vídeo aquestes entrevistes, que formaran part del patrimoni immaterial aragonès. A més, els responsables de l’entitat van ressaltar que es tracta de la primera iniciativa audiovisual que ha becat aquesta entitat.

Dies més tard d’aquesta entrega, els impulsors del projecte van lliurar, a les persones entrevistades i a les seves famílies, el contingut íntegre de les entrevistes individuals realitzades.

El resultat final del projecte audiovisual “Fem Memòria Saidí” han estat catorze vídeos elaborats a partir d’entrevistes realitzades a una mostra de la gent gran del poble, en els quals  es parla de temes com: l’embaràs, la infància, la gastronomia, el treball, les cançons, les supersticions, els remeis o els oficis perduts, entre d’altres. Tal i com va comentar Sergio Rivas, coautor del projecte, “aquestes entrevistes estan realitzades amb la urgència de qui sap que els testimonis vius estan desapareixent i, amb ells, els seus records” i va afegir que “els avis i àvies entrevistades han explicat les seves vivències expressant-se en la variant del dialecte nord-occidental del català que es parla al municipi, anomenada localment com a saidinès“.

L’altra responsable del projecte, Sonia Ezquerra, va destacar la importància i la dificultat d’haver desenvolupat aquesta tasca en l’actual context de pandèmia. “Fem Memòria Saidí ha volgut ser un projecte apoderador, en donar veu i mostrar en imatges als seus veritables protagonistes: les persones grans de Saidí. Se les ha anat a visitar, s’ha passat temps amb elles, s’han sentit escoltades i s’ha posat en valor el seu propi testimoni personal. D’aquesta forma s’ha volgut dignificar el col·lectiu de la gent gran, que ha estat un dels més damnificats durant aquest període d’incertesa que encara ens toca viure. Elles han relatat el seu propi passat, aquell que va succeir de forma paral·lela a les grans fites de la Història en majúscules.

Sergio Rivas va remarcar que “ha estat la intrahistòria la protagonista d’aquesta iniciativa, ja que el projecte es va crear per l’ interès i curiositat per la història recent, però no per la història estudiada a l’escola, sinó per aquelles històries que, a casa, explicaven los iaios i iaies. S’ha volgut recuperar la memòria popular, la història de la vida quotidiana, les tradicions, els oficis, els records, sentiments i percepcions, explicats en primera persona per les persones que ho van viure”.

El projecte “Fem Memòria Saidí” ha tingut una excel·lent acollida, ja que té algunes qualitats que el fan especialment interessant. Per una banda, és gairebé pioner en la recuperació de memòria oral en format audiovisual a la Comarca del Baix Cinca i pretén ser inspirador per altres projectes semblants. Per una altra, va néixer fruit d’una iniciativa particular en un territori de frontera com és “la Franja”, amb vocació de fer comunitat i, per tant, de retornar els resultats obtinguts al poble.

Cal esmentar especialment l’estreta col·laboració que ha hi hagut entre els autors del projecte i les diferents institucions i entitats del poble, així com persones particulars. Entre tots han aportat  dades, documents i fotografies al projecte  i han participat en l’organització d’activitats culturals conjuntes a nivell local. Es tracta de l’Ajuntament de Saidí, el CEIP San Juan Bautista, l’Associació cultural local “Branquil” i la Comissió de festes del poble.

Fem memòria Saidí” també ha participat en altres iniciatives afins com ara el projecte de recuperació i revalorització de paraules utilitzades tradicionalment als horts i hortes de l’Aragó, denominat “Planter de paraules de l’hort”.

Quan les restriccions imposades per la pandèmia del Covid-19 ho permetin, “Fem Memòria Saidí” té previst engegar una campanya per donar a conèixer els continguts del projecte mitjançant diferents accions de difusió. Mentrestant, per a conèixer les seves activitats, es poden visitar els comptes que el projecte té oberts a les xarxes socials – Facebook (Fem Memòria Saidí) i Instagram (fem.memoria). En ells s’exposen continguts de les entrevistes realitzades, es dona suport al saidinès i als creadors i creadores locals i, a més, es poden descobrir fotografies antigues del poble.

Es pot contactar amb “Fem Memòria Saidí” mitjançant les esmentades xarxes socials i el correu electrònic: fem.memoria@hotmail.com.

Tant l’Associació el Llibre de la Vida com la Coordinadora CEMPAC donem tot el nostre recolzament ha aquest projecte.

36è premi Valeri Serra i Boldú de cultura popular

El Museu Comarcal de l’Urgell ens fa saber de la nova edició del premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular.

Podeu presentar els vostres treballs fins el 28 de febrer. El premi està dotat amb 5.000 € i la publicació de l’obra a la col·lecció Biblioteca Popular de Cultura Valeri Serra i Boldú coeditada per l’Ajuntament de Bellpuig i Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Una noticia i un premi al que donem suport des de l’associació El Llibre de la Vida i la CEMPAC:

Aquí us deixem les bases.

museucomarcaldelurgell  

https://wp.me/p78I9z-9u8

Us recomanem la web de la Sibil·la

La Sibil·la és un cant d’origen medieval que forma part de les matines de Nadal i només ha perviscut a Mallorca i a l’Alguer. Va ser una de les dramatitzacions medievals nadalenques que més arrelaren a la península, sobretot a Catalunya, des d’on va arribar a Mallorca després de la conquesta de Jaume I.

A l’Europa de l’edat mitjana, moltes celebracions litúrgiques s’acompanyaven de representacions i drames de caire didàctic i moral per fer-les més entenedores al poble, sobretot durant els cicles de Nadal i Pasqua. Amb el pas dels segles, aquestes representacions varen anar evolucionant, fins que l’Església va deixar de considerar-les útils i les va prohibir de manera expressa. Però algunes han arribat fins als nostres dies molt evolucionades, com les representacions de la Passió i els Pastorets.

El cant de la Sibil·la, del qual es conserven diferents manuscrits del segle X, es va representar per tota la península fins a les prohibicions sorgides del Concili de Trento. Després, solament ha perviscut a Mallorca i a l’Alguer, convertint-se en un dels pocs exemples vius de les expressions folklòriques religioses d’origen medieval. Avui és un dels trets més tradicionals de les celebracions nadalenques de la nostra illa.

Des de l’associació El Llibre de la Vida i la CEMPAC us convidem a que visiteu la web del Consell de Mallorca on podreu trobar més informació sobre la Sibil·la. https://web.conselldemallorca.cat/la-sibil-la

Recerca històrica al voltant de les fibres vegetals: Museu de Pauma


El Museu de la Pauma del Mas de Barberans ens ha enviat una noticia a l’Associació El Llibre de la Vida i a la CEMPAC en la que ens diu que ha reprès la recerca de referències i informacions  sobre l’ús de fibres vegetals a les Terres de l’Ebre, com ara la pauma, l’espart, el cànem o el jonc, en documents de la Baixa Edat Mitjana i l’Època Moderna. El punt de partida és una investigació realitzada el 2010 sobre el treball de la pauma als pobles del parc natural dels Ports. Concretament, al 2020 s’ha prioritzat la transcripció de diversos documents localitzats a l’inici de la recerca, una tasca que s’ha encarregat a la historiadora  Mariona Valldepérez Ayxendri qui arran d’aquesta feina ha localitzat els volums complets  de la Confraria de Santa Magdalena del 1582 i del 1618, on es recullen les normes que regien el gremi dels esparters de Tortosa.

Tot el treball s’ha centrat en uns determinats establiments (ordenances municipals) de la ciutat de Tortosa (els lligalls 8, 9, 12, 14, 15 i 16) que abracen des del segle XV al XVII. El gruix dels documents parlen de l’accés a les primeres matèries: pauma, espart, jonc: “Que algun hom strany no gos collir palma ni espart”, “De arrancar palma y junchs” són alguns dels títols. A més, també s’han transcrit documents que fan referència al posterior tractament de les fibres vegetals, com el cànem o el lli, “De aparellar e pentinar cànem”, i a la venda dels diferents productes de fibres vegetals, com “De portar e vendre a Tortosa cordam […] en qualsevol temps de l’any”.

Per a dur a terme la recerca s’ha comptat amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre que és on es troba tota la documentació original.

Degut a les limitacions temporals del projecte, no s’han transcrit la totalitat de documents, només els que ja es tenien recollits i aquells altres necessaris per a la comprensió del conjunt. El que sí que s’ha fet és fer-ne una còpia digital per poder continuar treballant-hi de manera més àgil més endavant.

 

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Des de l’Associació El Llibre de la Vida i la CEMPAC us fen saber que del 21 de gener al 14 de març de 2021, a la Fundació el Solà, de la Fatarella, es farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

La inauguració serà el dijous 21 de gener a les sis de la tarda.

Aquesta exposició està fent una itinerància per Catalunya. Anteriorment es va fer al Centre d’interpretació de la pedra seca de Torrebesses (Segrià), al Centre d’Estudis de Castellar del Vallès (Vallès occidental), al Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta (Montsià), a la Societat L’Amistat / al Centre d’Estudis Cadaquesencs (Alt Empordà), a Manresa (Bages) i a Bonastre (Baix Penedès).

Important:

  • Els organitzadors indiquen que la inauguració de l’exposició serà el dia 21 de gener i no el dia 15.
  • Per visitar l’exposició cal enviar un correu electrònic a elsola@fundacioelsola.org o trucar al 977 41 39 02

Vídeo de l’orquestra de Cambra de Terrassa 48 per celebrar el seu 20è aniversari

Des de l’associació El Llibre de la Vida us volem comunicar que l’OCT48 ha fet 20 anys!
Per celebrar-ho ens han fet arribar un enllaç a un petit vídeo amb imatges i directes d’aquests anys i ens han demanat que el compartim amb tots els nostres seguidors:

Regal de Nadal: descarregueu-vos gratuïtament un llibre

Des de l’Associació el Llibre de la Vida i la CEMPAC us fem arribar un regal que ens ha fet arribar l’amiga Beatriz Díaz.

Us podeu descarregar gratuïtament el llibre de la que ella n’és autora: MUROS DE PIEDRA Y TECHO DE CASTAÑUELA – VIVIR EN CHOZAS (2018)

Amb dibuixos i aquarel·les de Rafael Pulido
Enllaç per la descàrrega lliure del llibre👈
També el podeu demanar en paper a DDTo a Tréveris
Altres continguts que us poden interessar:
 

En un article anterior ja n’haviem parlat: https://llibredelavida.wordpress.com/2018/09/14/un-llibre-sobre-la-vida-en-les-barraques/