Una web que recull el coneixement popular sobre plantes als Països Catalans

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ens ha fet arribar la noticia de que han presentat una web sobre ‘Etnobotànica dels Països Catalans‘.

I, segons diuen, ha nascut amb l’objectiu de convertir-se en el portal de referència de l’etnobotànica als Països Catalans.

El treball que ha fet possible aquest espai ha estat fet per el grup de recerca en etnobotànica EtnoBioFiC -entitat de la xarxa territorial de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial-, que, des de fa anys, recull els resultats del seu treball de camp en una gran base de dades.

En la web trobarem uns 80.000 entrades amb noms de plantes i 55.000 sobre usos medicinals i han estat obtingudes gràcies a més de 1.300 entrevistes realitzades a unes 2.000 persones d’aproximadament 500 municipis.

Des de la Cempac i l’associació el llibre de la vida creiem que aquesta serà una eina forà important per ajudar a conservar per les noves generacions unes dades sobre natura i cultura del nostre entorn vegetal que esperem que siguin útils per a institucions i empreses interessades a desenvolupar productes comercials a base de plantes.

Recerca històrica al voltant de les fibres vegetals: Museu de Pauma


El Museu de la Pauma del Mas de Barberans ens ha enviat una noticia a l’Associació El Llibre de la Vida i a la CEMPAC en la que ens diu que ha reprès la recerca de referències i informacions  sobre l’ús de fibres vegetals a les Terres de l’Ebre, com ara la pauma, l’espart, el cànem o el jonc, en documents de la Baixa Edat Mitjana i l’Època Moderna. El punt de partida és una investigació realitzada el 2010 sobre el treball de la pauma als pobles del parc natural dels Ports. Concretament, al 2020 s’ha prioritzat la transcripció de diversos documents localitzats a l’inici de la recerca, una tasca que s’ha encarregat a la historiadora  Mariona Valldepérez Ayxendri qui arran d’aquesta feina ha localitzat els volums complets  de la Confraria de Santa Magdalena del 1582 i del 1618, on es recullen les normes que regien el gremi dels esparters de Tortosa.

Tot el treball s’ha centrat en uns determinats establiments (ordenances municipals) de la ciutat de Tortosa (els lligalls 8, 9, 12, 14, 15 i 16) que abracen des del segle XV al XVII. El gruix dels documents parlen de l’accés a les primeres matèries: pauma, espart, jonc: “Que algun hom strany no gos collir palma ni espart”, “De arrancar palma y junchs” són alguns dels títols. A més, també s’han transcrit documents que fan referència al posterior tractament de les fibres vegetals, com el cànem o el lli, “De aparellar e pentinar cànem”, i a la venda dels diferents productes de fibres vegetals, com “De portar e vendre a Tortosa cordam […] en qualsevol temps de l’any”.

Per a dur a terme la recerca s’ha comptat amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre que és on es troba tota la documentació original.

Degut a les limitacions temporals del projecte, no s’han transcrit la totalitat de documents, només els que ja es tenien recollits i aquells altres necessaris per a la comprensió del conjunt. El que sí que s’ha fet és fer-ne una còpia digital per poder continuar treballant-hi de manera més àgil més endavant.

 

Col·loqui: Les plantes ens connecten. Etnobotànica

Des de l’Associació El Llibre i la CEMPAC us fem saber que el grup de recerca en etnobotànica, EtnoBioFiC, us convida al Col·loqui Les plantes ens connecten. Etnobotànica, llengua, cuina i societat en els aliments de la cultura xinesa a Santa Coloma de Gramenet“.
 
Aquest acte està organitzat per l’Observatori de l’Alimentació (ODELA), en el marc del projecte “De la coexistència a la convivència a Santa Coloma de Gramenet i el Campus de l’Alimentació de Torribera: accions per a la sostenibilitat alimentària“.

L’activitat tindrà lloc el proper divendres 13 de novembre de 2020, a les 17h, en línia, a través de la plataforma Zoom.

Per assistir-hi, cal realitzar inscripció prèvia a través del formulari. Un cop es formalitzi la inscripció, s’enviarà un enllaç d’accés.