Inauguració de la mostra Passió per la fotografia de Ramon Sanahuja i Puiggròs.

Des de l’Associació El Llibre de la Vida us fem saber que el proper dimecres dia 27 a les set de la tarda s’inaugurarà en la sala d’exposicions de l’Arxiu Tobella, la mostra Passió per la fotografia de Ramon Sanahuja i Puiggròs.

Ramon Sanahuja va ser un fotògraf amateur, que de ben jove – la imatge més antiga del fons data de 1910– va sentir veritable passió per aquesta disciplina.

A més es va relacionar amb terrassencs que tenien inquietuds similars a les seves i que van deixar constància de la Terrassa d’una època, com en Baltasar Ragon, a qui va cedir algunes fotografies per il·lustrar les seves cròniques sobre la ciutat.

El Periódico torna a parlar de Records de Terrassa

L’Associació El Llibre de la Vida ha aconseguit que la contraportada de El Periódico parli de nou de la importància dels records en les persones, i en aquesta ocasió l’ha dedicat a la Maria Gonfaus, que ha explicat entre d’altres coses com es va crear la famosa Mery a Terrassa. Un fet que ha fet que a la nostra ciutat a “una fregona” ens diquéssim precisament “una mery”.

Llegiu-vos l’article perquè creiem que recordareu coses com per exemple les Galeries Gunfaus de la Plaça del Progrés.

 

 

La contraportada del Periódico parla dels records

El secretari de l’Associació El Llibre de la Vida ha estat el protagonista de la contraportada de El Periódico i ha parlat de la importància dels records en les persones, alhora que ha esmentat la gran tasca de la nostra associació per tal de preservar-los.

En Santi Rius Casas publica des de fa més de 12 anys el blog: www.recordsdeterrassa.wordpress.com

 

 

Us desitgem un Bon Nadal i un millor 2019

Des de El Llibre de la Vida us volem desitjar un Bon Nadal i un Millor any 2019 i que tots els vostres projectes, al igual que els nostres, es facin realitat.

Aquest any hem triat una imatge que reflecteix els costums tradicionals del Nadal català.

Aprofiteu aquests dies per escoltar els records dels demès i compartiu-los i doneu-els-hi el valor que tenen i si els podeu preservar per escrit o gravats millor que millor.

 

Èxit en la trobada sobre els Records de la Riuada del 62

En la trobada sobre els Records de la Riuada del 62 es van comentar molts temes sobre el que va portar als  terribles fets d’aquella nit del 25 de setembre de 1962.

Santi Rius, com a moderador de l’acte, va comentar que Terrassa és una ciutat vella d’història però jove en la seva dinàmica de creixement descontrolat degut a unes onades migratòries molt fortes que van fer que la ciutat no estigués preparada per assumir-les.

A més, Terrassa és una ciutat situada entre dues grans rieres que el pas del temps ha modificat el seu traçat, fent que la riera de les Arenes en època moderna tingués una llera poc profunda.

Un altre aspecte és que el mateix creixement de la ciutat havia fet construir uns ponts que van actuar de dics, en especial el de la Renfe que a més tenia 2 dels seus 3 ulls tapats per runes que s’hi havien anat amuntegant. El talús de la via també va ajudar a retenir l’aigua.

En la presentació es va fer un breu comentari cronològic d’aquell dia:

  • El dia 25 va començar amb sol i feia calor i els parts meteorològics només anunciaven alguna inestabilitat de les temperatures i un augment de la nuvolositat.
  • Entre la 1 i les dues van començar a caure gotes que poc a poc es van intensificar. Però no va ser fins a la tarda, sobre les 7:30, que va començar a ploure més fort.
  • A quarts de nou van sonar les sirenes dels bombers reclamant al personal lliure degut a les dese
    nes de trucades que rebien per inundacions.
  • A les 9 se’n va anar la llum i el telèfon deixant als bombers incomunicats.
  • El diluvi va caure entre les 9 i les 11:45 de la nit. Més de 240 litres per metre quadrat i l’aigua queia com una cortina que no deixava veure rés. El cel s’il·luminava constantment per els llampecs i la ciutat estava a les fosques ja que s’havia quedat incomunicada.
  • A les Arenes a les 9:30 el pont de la Renfe es arrastrat per les aigües i uns minuts després uns veïns fan senyals a un tren perquè pari abans del pont.
  • A les 9:40 el tren que havia sortit a les 9 de Barcelona decideix parar abans d’arribar a Terrassa amb 105 passatgers.
  • A les 10:30 moltes cases son arrasades per la força de l’aigua.
  • A les 11:45 deixa de ploure i alguns que han sobreviscut abandonen les seves cases i alguns que son a la teulada moren al esfondrar-se la casa.

En quant a dades s’ha comentat que segons el cementiri de Terrassa van morir 418 persones i segons el govern civil 343.

Entre els records que es van comentar destaquem:

  • El record de la Carme Carreres que va perdre la mare, la germana i la tieta i només es va salvar ella de la casa.
  • El record de l’Albert Roma que va passar la nit a l’estació dels catalans i va viure el drama de la Rambla.
  • El record de l’Artur Travessa que va salvar molt gent al barri de Les Fonts.
  • El record de la Marcela Macías que va explicar com va perdre tot el que tenia en el seu magatzem de la Rambla.
  • El record del mateix Santi Rius, que explicava que aquella tarda havia anat al cine Rambla amb el seu germà gran.

Imatges de la presentació del Llibret dels Records del Barri de can Palet

Amb un gran èxit de públic i en una atmosfera emotiva es va presentar el Llibret del Recull de Records del Barri de Can Palet al Centre Cívic Alcalde Morera.

A més de les persones que van participar en els tallers de l’Associació El Llibre de la Vida, ahir en l’acte varen intervenir el Santi Rius com a presentador i moderador de l’acte, el Jaume Sabaté com a president de l’Associació El Llibre de la Vida, la Magda Aguilar com a directora del Grup de Gent Gran de Can Palet, el Josep Mª Vall, assessor de cultura de la Diputació de Barcelona i l’Alfredo Vega, alcalde de Terrassa que va tancar l’acte.

Recordem que aquest llibret s’ha pogut editar i imprimir gràcies a la subvenció que l’Associació va rebre de l’Àrea de la Gent Gran de l’Ajuntament de Terrassa i a l’ajut de Gràfiques Serafí.

 

 

Sabeu que les paneres de Nadal son una tradició de l’època romana?

Aquestes festes aniran carregades de records i avui volem recordar que la panera de Nadal és una tradició que tot i semblar contemporània be de molt antic.
Segur que molts recordem encarà als guàrdies urbans ataviats amb una mena de salacot, al bell mig dels encreuaments dels carrers (a la Rambla – portal de Sant Roc o a les 4 carreteres, entre d’altres), rodejats d’obsequis que els mateixos conductors o ciutadans els lliuraven al passar pel seu costat.

L’Associació El Llibre de la Vida us vol explicar que aquesta tradició de la panera es remunta a l’època dels romans ja que durant aquestes festes, els patrons donaven petits obsequis als seus treballadors. Normalment era menjar, perquè era una cosa fàcil de repartir i a tothom li anava bé. D’aquesta celebració se’n deia sportula i s’utilitzava un cistell on es dipositaven els productes amb que es feia l’obsequi.

De fet la panera de Nadal també la coneixem com a cistella de Nadal, ja que jo encara recordo que molt anys el pare portava a casa una cistella de vímet plena de productes que li havien regalat a la feina, tot i que desprès malauradament va ser substituïda per el típic lot de Nadal atapeit en una impersonal caixa de cartró.