Comença el Cicle Capmany i Capmany

Dissabte 17 de novembre comença el cicle Capmany i Capmany. El compromís amb la cultura, un seguit d’actes amb què la Diputació de Barcelona s’afegeix a la doble commemoració del 150è aniversari del naixement d’Aureli Capmany i del centenari del naixement de Maria Aurèlia Capmany. Us podeu inscriure a la jornada o la totalitat del cicle en aquest enllaç.
La primera jornada, que tindrà lloc a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona a partir de les 17.30h, proposa als assistents una visita guiada a l’exposició Aureli Capmany. La dansa i l’Esbart Català de Dansaires i l’espectacle Els balls d’Aureli Capmany, a càrrec de l’Esbart Català de Dansaires i la Cobla Ciutat de Granollers. En el decurs de la jornada es lliurarà el Premi Rafel Tudó per a estudis sobre dansa tradicional catalana.
Paraula, teatre i televisió:
A la jornada del 17 de novembre en seguiran tres més, els dies 22, 26 i 29 de novembre, que inclouran ponències i taules rodones sobre teatre i cinema, en el cas de la Maria Aurèlia, i de dansa, rondalles i cançons, en el cas de l’Aureli.
Més enllà del format clàssic de jornades, aquest cicle proposa la projecció de l’adaptació televisiva de la novel·la de Maria Aurèlia Capmany Un lloc entre els morts, i del documental amb el seu testimoni sobre l’adaptació teatral que anys abans va fer-se de la mateixa novel·la.
Així mateix, Carme Sansa protagonitzarà un recital dedicat a l’obra de l’escriptora, i Anna Güell i Òscar Intente representaran la peça Parlàvem d’un somni, amb els diàlegs entre la Maria Aurèlia i l’alcalde Pasqual Maragall.
Podeu consultar el programa complet, horaris i espais en aquest enllaç.

Anuncis

L’Associació el Llibre de la Vida present en les 4es Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic dedicades a la memòria popular

Les trobades tindran lloc el 9 i 10 de novembre a la Roca del Vallès

L’Associació El Llibre de la Vida i el blog dels Records de Terrassa formen part del programa de les Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic dedicades a la memòria popular.

En elles, l’associació donarà a coneixer totes les activitats que desenvolupa a l’entorn de la recuperació dels records de les persones i l’espai dels Records de Terrassa explicarà com un petit blog ha assolit el records de 850.000 visites.

El ponent d’aquestes presentacions serà el terrassenc Santi Rius.

Programa en PDF: 4 jornades patrimoni2018

 

La memòria popular, eix central de les 4es Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic

    • Les trobades tindran lloc el 9 i 10 de novembre a la Roca del Vallès

Les 4es Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic, que  se celebraran els propers 9 i 10 de novembre a la Roca del Vallès (Vallès Oriental), tindran com a eix principal la memòria popular. Les jornades volen reflexionar sobre el memorialisme a Catalunya, molt estès arreu del país en diferents formes, però sobre el qual s’ha vessat poca reflexió. Així, les jornades donaran veu a experiències diverses, amb interessos distints i metodologies vàries, però que tenen totes en comú la recollida i l’anàlisi del testimoni personal.

Les trobades estan adreçades a perfils diversos: antropòlegs, historiadors, dinamitzadors comunitaris, psicòlegs, arxivers, i en general a tothom interessat en les formes de vida i la història propera. Estan estructurades en tres grans blocs: “la gestió de la memòria popular”; “Comunitats locals i memòria”, i “La dimensió personal de la memòria”.

L’estudi del memorialisme popular consisteix a mirar el passat partint del record de la gent comuna, una perspectiva que amb freqüència posa l’èmfasi en la vida quotidiana, la que transcorre sense grans esdeveniments ni fites per a la Història en majúscules. En la seva percepció i en el relat per part dels protagonistes sovint els sentiments hi juguen un paper important, atès que el punt de vista sobre el qual es basteix el discurs no és el del professional o el de l’expert que n’ha de fer l’anàlisi, sinó el del protagonista que ho ha viscut en primera persona. De vegades, la referència és la col·lectivitat, mentre que en altres ocasions ho és el propi individu; dues dimensions, en qualsevol cas, que sempre s’entrecreuen.

Des de la seva creació l’any 1993, el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i actualment la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, han impulsat diverses accions relacionades amb la recerca, documentació, difusió i restitució del patrimoni etnològic català.

Les jornades estan organitzades pel Departament de Cultura, en col·laboració amb l’Ajuntament de la Roca del Vallès – Arxiu de la Memòria Popular, l’Associació el Llibre de la VidaL’Arada – Creativitat Social i Univers d’Històries d’Europa al Món.

Ja us podeu inscriure a les Jornades sobre la memòria popular

Benvolguts amics, us comuniquem que ja us podeu inscriure en les 4es Jornades del Patrimoni Etnològic que en aquesta edició estan dedicades a La Memòria Popular i que es faran els dies 9 i 10 de novembre del 2018 a La Roca del Vallès.

Aquestes jornades es celebren en el marc de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.

  • L’estudi del memorialisme popular consisteix en mirar el passat partint del record de la gent comuna, una perspectiva que amb freqüència posa l’èmfasi en la vida quotidiana, la que transcorre sense grans esdeveniments ni fites per a la Història en majúscules. En la seva percepció i en el relat per part dels protagonistes sovint els sentiments hi juguen un paper important, atès que el punt de vista sobre el que es basteix el discurs no és el del professional, el de l’expert que n’ha de fer l’anàlisi, sinó el del protagonista que ho ha viscut en primera persona.
  • De vegades la referència és la col·lectivitat, mentre que en altres ocasions ho és el propi individu; dues dimensions, en qualsevol cas, que sempre s’entrecreuen.Aquestes jornades volen reflexionar sobre aquest fenomen, molt estès a Catalunya en diferents formes, però sobre el qual s’ha vessat poca reflexió. Donarem veu a experiències diverses, amb interessos distints i metodologies vàries, però que tenen totes en comú la recollida i l’anàlisi del testimoni personal.
  • Les jornades estan estructurades en tres grans blocs: “la gestió de la memòria popular”, “comunitats locals i memòria”, i “la dimensió personal de la memòria”. Estan adreçades a perfils diversos: antropòlegs, historiadors, dinamitzadors comunitaris, psicòlegs, arxivers, i en general a tothom interessat en les formes de vida i la història propera.

Organitza:

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb l’Ajuntament de la Roca del Vallès – Arxiu de la Memòria Popular, l’Associació el Llibre de la VidaL’Arada – Creativitat Social i Univers d’Històries d’Europa al Món.

Podeu visitar la web de les jornades: http://cultura.gencat.cat/cpt/4_jnpe

En aquest espai trobareu el formulari d’inscripció i un PDF amb el programa de les jornades.

4es Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic: “la memòria popular”. Crida a la presentació de propostes

Fotografia: Dương Trần Quốc (Unsplash)
Fotografia: Dương Trần Quốc (Unsplash)

En el marc de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural celebrarà el 9 i el 10 de novembre les 4es Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic a la Roca del Vallès, que enguany giraran a l’entorn del Memorialisme Popular. Entenem per Memòria Popular aquella que té a veure amb els records sobre la vida quotidiana i les formes de vida individuals o col·lectives, així com de l’imaginari creat i recreat al seu entorn. La diferenciem, en aquest sentit, de la que gravita a l’entorn d’algun episodi o eix polític.

Les formes més habituals en què es recull aquesta memòria són els diaris personals i les entrevistes individuals o grupals, per bé que no són les úniques: tallers, tertúlies, converses… el ventall és cada cop més ampli, tant com l’interès que desperta aquest tema entre investigadors i gestors comunitaris.

La comissió encarregada de l’organització de les jornades està formada per entitats amb un ampli bagatge en el tema: l’associació El Llibre de la Vida, l’Arxiu de la Memòria Popular de l’Ajuntament de la Roca del Vallès, el projecte Univers d’Històries d’Europa al Món, la cooperativa l’Arada – Creativitat Social i la pròpia Direcció General de Cultura Popular. Ara aquesta comissió fem una crida perquè ens doneu a conèixer les vostres experiències a l’entorn d’aquesta temàtica. Després en farem una selecció, tenint en compte l’originalitat, complexitat, la temàtica i la diversitat territorial. També volem identificar aquelles persones o equips que hi han reflexionat, que han analitzat el tema i  que per tant poden oferir una mirada àmplia sobre el fenomen així com possibles estratègies de futur. Per a qualsevol de les dues possibilitats, us demanem que ens faciliteu:

  • Nom de la persona, entitat o empresa
  • Títol
  • Resum de l’experiència o de l’anàlisi realitzada

Envieu-les a rcosta@gencat.cat abans del 28 de març.