La revista Pedra Seca porta 20 anys d’activitat

Des de l’Associació El Llibre de la Vida i la CEMPAC us fem saber que el desembre del 2000 es va publicar el número 0 de la revista semestral “Pedra seca” (abril i octubre) i que al mes d’abril del 2021 s’ha publicat el número 42. És a dir, ja porta 20 anys fent difusió i presentant treballs sobre la pedra seca d’arreu.

Pedra-Seca-42-20 anys

També des del desembre del 2001 hi ha, la resta de mesos, el “Full informatiu de la pedra seca”; el darrer és el núm. 173. En cadascun d’aquest “Full” hi podem trobar una ruta de pedra seca d’algun indret de Catalunya; ja n’hi ha publicades 108. Cada ruta descriu un recorregut d’unes 8 a 10 barraques, indicades en un plànol, i amb la indicació de la numeració de Wikipedra i les coordenades UTM de cada una d’elles

Ara s’acaba de publicar el darrer número de la Revista “Pedra Seca”. Són 20 pàgines, on hi tenim els següents articles:

  • “Contribució al catàleg dels Pous de Gel de l’Alt Urgell”, Gener Aymamí i Domingo
  • “Barraca d’en Llimó”, Equip de Pedra Seca
  • “Murs de pedra seca al Sound, Illa de Man”, David Fisher
  • “Construcció megalítica a Newgrange”, Ramon Vinyals
  • “1050è aniversari del poble de Sant Climent de Llobregat. Ruta de barraques de la Costa Fustera”
  • “Masllorenç: Tècniques i valors patrimonials de les construccions de Pedra en Sec”, Xavier Roig i Fontseca
  • “Pachamama celebrant la Mare Terra”, Javier Caballero
  • “Jordi Fulla, el pintor encisat per les cabanes”
  • “La barraca de pedra seca del Castellot (Els Pallaresos. El Camp de Tarragona), Marc Dalmau Vinyals
  • “Assentament aborigen en el barranc de La Muley entre el poble de Triquivijate i Nuevo Horizonte (Fuerteventura)”, Equip de redacció
  • “L’art en pedra de Jon Foreman”

Per subscriure’s a la “Revista Pedra Seca” i al “Full Informatiu”:

http://www.edatmitjana.cat/web/revista-pedra-seca/

També al telèfon 93 352 12 75 o al mòbil 620 023 826.

Info rebuda per APSAT

Una web que recull el coneixement popular sobre plantes als Països Catalans

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ens ha fet arribar la noticia de que han presentat una web sobre ‘Etnobotànica dels Països Catalans‘.

I, segons diuen, ha nascut amb l’objectiu de convertir-se en el portal de referència de l’etnobotànica als Països Catalans.

El treball que ha fet possible aquest espai ha estat fet per el grup de recerca en etnobotànica EtnoBioFiC -entitat de la xarxa territorial de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial-, que, des de fa anys, recull els resultats del seu treball de camp en una gran base de dades.

En la web trobarem uns 80.000 entrades amb noms de plantes i 55.000 sobre usos medicinals i han estat obtingudes gràcies a més de 1.300 entrevistes realitzades a unes 2.000 persones d’aproximadament 500 municipis.

Des de la Cempac i l’associació el llibre de la vida creiem que aquesta serà una eina forà important per ajudar a conservar per les noves generacions unes dades sobre natura i cultura del nostre entorn vegetal que esperem que siguin útils per a institucions i empreses interessades a desenvolupar productes comercials a base de plantes.

Regal de Nadal: descarregueu-vos gratuïtament un llibre

Des de l’Associació el Llibre de la Vida i la CEMPAC us fem arribar un regal que ens ha fet arribar l’amiga Beatriz Díaz.

Us podeu descarregar gratuïtament el llibre de la que ella n’és autora: MUROS DE PIEDRA Y TECHO DE CASTAÑUELA – VIVIR EN CHOZAS (2018)

Amb dibuixos i aquarel·les de Rafael Pulido
Enllaç per la descàrrega lliure del llibre👈
També el podeu demanar en paper a DDTo a Tréveris
Altres continguts que us poden interessar:
 

En un article anterior ja n’haviem parlat: https://llibredelavida.wordpress.com/2018/09/14/un-llibre-sobre-la-vida-en-les-barraques/

La gent gran, a Vacarisses Ràdio amb el programa La Teva Veu

Des de l’Associació El Llibre de la Vida us fem saber que s’ha estrenat un programa quinzenal per donar veu al col·lectiu de la gent gran de Vacarisses i tractar temes d’interès per a ells.

Fa uns dies es va presentar el programa La Teva Veu a l’emissora municipal, Vacarisses Ràdio. Tal com el seu títol indica, vol donar veu a la gent gran del municipi, a més de tractar-hi temes d’interès per al col·lectiu. El primer programa va comptar amb la participació de la dinamitzadora del Casal de la Gent Gran, Montse Hurtado, i la treballadora social de l’Ajuntament, Mònica Núñez.

Aquesta iniciativa sorgeix arran de l’aturada que hem hagut de fer per la Covid-19 i que ha obligat a tancar el Casal de la Gent Gran. Així, amb aquest nou programa de ràdio, es pretén acompanyar les persones grans de Vacarisses, a través d’un mitjà que els és molt proper.

L’objectiu és que sigui un espai on es faci sentir La Teva Veu, on la gent gran pugui compartir les seves experiències, anècdotes, històries de vida… També s’hi convidaran professionals que tractaran temes d’interès per al col·lectiu, a més d’haver-hi entrevistes i algun espai dedicat a la música i l’entreteniment.

Qui ho desitgi pot fer arribar les seves aportacions i suggeriments per correu electrònic, a casaldelagentgran@vacarisses.cat, o per whatsapp, al 610 93 17 08.

On escoltar La Teva Veu? Al dial de Vacarisses Ràdio, al 107.3.

Quan? Cada quinze dies, en dilluns, de les 13 a les 13.30 h.

Properes emissions

  • 20 de juliol
  • 3, 17 i 31 d’agost
  • 14 i 28 de setembre

Un llibre sobre la vida en les barraques

La Beatriz Díaz Martínez, una persona que fa molt de temps que es dedica a treballar la memòria i els records de les persones ens comunica que ja s’ha publicat el llibre que recull la Memòria Oral de la vida quotidiana en barraques (en les muntanyes de Tarifa, Cadis) i que s’anomenarà “Muros de piedra y techo de castañuela – Vivir en Chozas“. En aquest cas a les veus de la gent li ha sumat el seu propi recorregut personal com a investigadora.

Extracte:

“… cientos de familias vivieron en pequeñas chozas con muros de piedra y techumbre vegetal. Preparaban carbón, construían pozos y hornos de piedra, tejían aperos de palma… recurrían a los remedios naturales y al trueque… “

Introducción Libro Vivirenchozas

L’autora vincula les seves troballes vers la vida quotidiana en les barraques amb el seu propi recorregut biogràfic i investigador. Els dibuixos de Rafael Pulido i les fotografies, vertaders documents històrics, ens parlen tant del coneixement popular com de l’aïllament. Les històries de vida ressalten les injustícies socials, la dignitat i la consciència de classe. Una reveladora investigació que afirma la capacitat humana per auto organitzar-se i sortir endavant en contexts de pobresa extrema.

Un gran treball sobre la memòria oral de la zona de Tarifa i la comarca de El Campo de Gibraltar (Cádiz)

Taller La Historia de mi Vida

Avui us volem donar a conèixer el magnífic treball realitzat per la Beatriz Díaz Martínez, una persona que fa molt de temps que es dedica a treballar la memòria i els records de les persones.

Us facilitem l’enllaç del blog on es recullen els seus treballs publicats sobre la memòria oral: www.memoriaoral.detarifa.net/memorias

Aquí hi trobareu informació dels seus tallers anomenats “La Historia de mi vida” i que creiem que s’assemblen en parts als de la nostra Associació anomenats “Els Records de la meva Vida”.

la comarca de El Campo de Gibraltar (Cádiz)

De la seva darrera publicació destaquem que recull testimonis sobre la vida en les barraques de “La Línea (Cádiz)” i que a titulat “Con cuatro tablas y cuatro chapas“.

Ens avança que a la tardor publicarà un llibre que recull la Memòria Oral de la vida quotidiana en barraques (en les muntanyes de Tarifa,  i la comarca de El Campo de Gibraltar (Cádiz) i que s’anomenarà “Muros de piedra y techo de castañuela“. En aquest cas a les veus de la gent li ha sumat el seu propi recorregut personal com a investigadora.

Finalment ens fa sabedors que ha creat un arxiu amb testimonis i fotos de persones que van aprendre o van ensenyar al camp amb mestres ambulants:

www.maestrosdecampo.detarifa.net

Micromuseologia virtual, història, memòria i identitat

En Nelo Vilar ens ha fet arribar aquest article que volem compartir amb tots vosaltres:

Fa un parell d’anys Cyrille Larpenteur i jo mateix vam publicar un article on fèiem resum de la nostra pràctica i de la nostra reflexió en l’àmbit d’allò que podríem anomenar “micromuseologia virtual” en distints projectes: http://www.e-revistes.uji.es/index.php/kult-ur/article/view/2241/1959.

Són “micromuseus” perquè tenen un caràcter estrictament local, i són virtuals perquè ens ocupem de bolcar tots els continguts en pàgines web i difondre’ls en xarxes socials. Amb aquest format aconseguim un nivell d’interacció inaudita, que es tradueix en la participació de moltíssimes persones que aporten textos, documents, fotografies, testimonis, etc.

Es tracta de treballs fets directament des de comunitats locals (pobles, barris…) i per a les pròpies comunitats, reforçant els vincles i les identitats col·lectives, recuperant allò que és important per a les persones, per a la seua qualitat de vida i la seua dignitat com a poble. En aquest sentit, parlar del passat té una funció de cara al futur, més enllà del folklorisme.

En l’actualitat estan actius tres projectes permanents, a banda de les col·laboracions i l’assessorament en alguns altres:

  • https://artanapedia.com/, realitzat des de la militància, sense cap recolzament públic. És un projecte que vam iniciar en 2012 i que ens permet experimentar formats i models de gestió participativa en la població d’Artana (la Plana Baixa). Es tracta d’un municipi menut, de menys de 2000 habitants, on hem superat la barrera simbòlica de les 100.000 visites.
  • http://nulespedia.com/ existeix des de 2016, compta amb finançament municipal del poble de Nules (la Plana Baixa, 13.000 habitants). En este cas introduïm el “museu de memòria oral” i assagem un “museu etnològic col·laboratiu” des dels centres educatius. Continuem assajant models de gestió de la participació, en este cas des del Centre d’estudis d’innovació per a la participació Heterotopia (http://www.heterotopia.net/), plantejant-nos esta micromuseologia virtual dins de models de participació política (de democràcia cultural) innovadors.
  • http://www.lesalqueriespedia.com/ (les Alqueries -la Plana Baixa, 4.500 habitants) és el projecte de gestió col·lectiva més aconseguit fins ara, que compta amb un Grup de recolzament extens, relació amb nombrosos arxius de l’Estat, i una pràctica de descentralització de la gestió. Les Alqueriespèdia està negociant el seu reconeixement com a Museu públic de rellevància local, la qual cosa obriria portes per a un finançament més adient i a una expansió del model.

A la vegada estem iniciant processos en altres pobles de diferents comarques del País Valencià.

Estes iniciatives locals no tenen espai per a la reflectivitat metodològica, perquè no és la seua funció. Considerem que este treball d’anàlisi s’ha de fer des d’àmbits especialitzats, per això hem participat en congressos i jornades com les “V JORNADAS -PATRIMONIO CULTURAL E INNOVACIÓN SOCIAL: La gestión comunitaria del patrimonio cultural: modelos y herramientas” (2017) i en projectes de recerca, per exemple amb el MediaLab Prado, de Madrid (Experimenta Moratalaz, 2017). En l’actualitat estem iniciant la cogestió amb el Museu de la Paraula (Museu d’Etnologia, València) d’un congrés per a 2019.

El projecte és continuar promovent el patrimoni històric-artístic, arquitectònic, etnològic, natural, immaterial, etc., amb rigor, creativitat i un recolzament popular inaudit, perquè ens fem càrrec d’allò que és comú, que interpel·la a totes i tots, que crea la comunitat. Ens fem càrrec d’allò que ens identifica però que ha estat oblidat, minoritzat i fins i tot agredit, sovint per les pròpies institucions públiques.

La micromuseologia virtual és una fita en la gestió cultural comunitària.

Nota: us recomanem que llegiu també aquesta noticia:  https://diarimillars.es/esdeveniment/nulespedia-museu-de-memoria-oral/

 

Inaugurem una pagina dedicada als fons orals

En aquesta pàgina hi podreu trobar els diferents fons orals que recollim, tant des de l’Associació El Llibre de la Vida com els que ens facin arribar particulars, entitats o associacions que desitgin un espai on preservar-los i amb un accés lliure a tothom.

I l’inaugurem amb una entrevista a l’advocat Joaquim Badia, del 2007, corresponent a la col·lecció “Memòria Terrassenca” i més concretament a l’apartat destinat a “Expansió i Crisi Industrial 1950-1975”.

Esperem que aquest espai us agradi i ens ajudeu entre tots a omplir-lo de contingut.

 

Inaugurem un espai anomenat Blogroll

En aquest espai que podeu trobar a la banda dreta de la nostra web hi hem reunit un llistat d’enllaços interessants a espais web de diversos llocs del territori que treballen, com la nostra Associació El Llibre de la Vida, per la preservació dels records i la memòria.

Si voleu que el vostre enllaç hi figuri només cal que ens ho feu saber a info@llibredelavida.com

 

Com veure els fitxers de l’antic NO-DO

nodoPer els qui en puguin estar interessats us deixem un link força curiós, on podreu gaudir de tot el fitxer audiovisual de RTVE i del NO-DO

El NO-DO (acrònim de NOticiarios y DOcumentales), era un noticiari setmanal de l’època franquista que es passava als cinemes abans de les pel·lícules i això va ser així des del 1943 al 1976.