Es presenta La casa i la llar pallaresa, una obra inèdita de Ramon Violant i Simorra escrita fa 75 anys

L’Associació El Llibre de la Vida i la Cempac us vol fer saber que L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i l’editorial Garsineu han publicat una obra inèdita escrita l’any 1946 per l’etnògraf i museògraf pallarès, Ramon Violant i Simorra (Sarroca de Bellera 1903-Barcelona 1956) i que porta el títol de “La casa i la llar pallaresa”.

Aquesta obra tracta en detall les característiques de l’habitatge al Pallars i de les cabanes, les bordes i corrals, l’evolució de l’habitatge i amb especial detall les característiques exteriors i interiors d’aquestes cases.

Ens ofereix una nova visió de l’arquitectura popular del Pallars i ens transmet una certa sensibilitat envers la conservació del patrimoni arquitectònic del Pallars i el Pirineu força invisibilitzat i silenciat i en una realitat en que molts d’aquests habitatges malauradament ja han desaparegut..

Bona part de l’obra etnogràfica de Ramon Violant i Simorra no va ser publicada en el moment de la seva elaboració a causa de les prohibicions i dificultats per difondre obres en català i encara més en obres especifiques d’una zona molt concreta com aquesta.

Més info a: Ecomuseu de les Valls d’Àneu

Fem Memòria Saidí, finalitza el seu projecte audiovisual d’entrevistes a la gent gran del poble

Sergio Rivas Fullola i Sonia Ezquerra Coronas, impulsors de “Fem Memòria Saidí”, projecte de recuperació de memòria oral en format audiovisual a Saidí (Osca), van fer entrega, el passat 31 de desembre de 2020, del resultat d’aquest projecte a l’Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC), entitat que els va atorgar la “XXIX Beca Amanda Llebot” l’any 2018.

L’IEBC va agrair l’esforç dedicat per “Fem Memòria Saidí” i va destacar la importància d’haver enregistrat en vídeo aquestes entrevistes, que formaran part del patrimoni immaterial aragonès. A més, els responsables de l’entitat van ressaltar que es tracta de la primera iniciativa audiovisual que ha becat aquesta entitat.

Dies més tard d’aquesta entrega, els impulsors del projecte van lliurar, a les persones entrevistades i a les seves famílies, el contingut íntegre de les entrevistes individuals realitzades.

El resultat final del projecte audiovisual “Fem Memòria Saidí” han estat catorze vídeos elaborats a partir d’entrevistes realitzades a una mostra de la gent gran del poble, en els quals  es parla de temes com: l’embaràs, la infància, la gastronomia, el treball, les cançons, les supersticions, els remeis o els oficis perduts, entre d’altres. Tal i com va comentar Sergio Rivas, coautor del projecte, “aquestes entrevistes estan realitzades amb la urgència de qui sap que els testimonis vius estan desapareixent i, amb ells, els seus records” i va afegir que “els avis i àvies entrevistades han explicat les seves vivències expressant-se en la variant del dialecte nord-occidental del català que es parla al municipi, anomenada localment com a saidinès“.

L’altra responsable del projecte, Sonia Ezquerra, va destacar la importància i la dificultat d’haver desenvolupat aquesta tasca en l’actual context de pandèmia. “Fem Memòria Saidí ha volgut ser un projecte apoderador, en donar veu i mostrar en imatges als seus veritables protagonistes: les persones grans de Saidí. Se les ha anat a visitar, s’ha passat temps amb elles, s’han sentit escoltades i s’ha posat en valor el seu propi testimoni personal. D’aquesta forma s’ha volgut dignificar el col·lectiu de la gent gran, que ha estat un dels més damnificats durant aquest període d’incertesa que encara ens toca viure. Elles han relatat el seu propi passat, aquell que va succeir de forma paral·lela a les grans fites de la Història en majúscules.

Sergio Rivas va remarcar que “ha estat la intrahistòria la protagonista d’aquesta iniciativa, ja que el projecte es va crear per l’ interès i curiositat per la història recent, però no per la història estudiada a l’escola, sinó per aquelles històries que, a casa, explicaven los iaios i iaies. S’ha volgut recuperar la memòria popular, la història de la vida quotidiana, les tradicions, els oficis, els records, sentiments i percepcions, explicats en primera persona per les persones que ho van viure”.

El projecte “Fem Memòria Saidí” ha tingut una excel·lent acollida, ja que té algunes qualitats que el fan especialment interessant. Per una banda, és gairebé pioner en la recuperació de memòria oral en format audiovisual a la Comarca del Baix Cinca i pretén ser inspirador per altres projectes semblants. Per una altra, va néixer fruit d’una iniciativa particular en un territori de frontera com és “la Franja”, amb vocació de fer comunitat i, per tant, de retornar els resultats obtinguts al poble.

Cal esmentar especialment l’estreta col·laboració que ha hi hagut entre els autors del projecte i les diferents institucions i entitats del poble, així com persones particulars. Entre tots han aportat  dades, documents i fotografies al projecte  i han participat en l’organització d’activitats culturals conjuntes a nivell local. Es tracta de l’Ajuntament de Saidí, el CEIP San Juan Bautista, l’Associació cultural local “Branquil” i la Comissió de festes del poble.

Fem memòria Saidí” també ha participat en altres iniciatives afins com ara el projecte de recuperació i revalorització de paraules utilitzades tradicionalment als horts i hortes de l’Aragó, denominat “Planter de paraules de l’hort”.

Quan les restriccions imposades per la pandèmia del Covid-19 ho permetin, “Fem Memòria Saidí” té previst engegar una campanya per donar a conèixer els continguts del projecte mitjançant diferents accions de difusió. Mentrestant, per a conèixer les seves activitats, es poden visitar els comptes que el projecte té oberts a les xarxes socials – Facebook (Fem Memòria Saidí) i Instagram (fem.memoria). En ells s’exposen continguts de les entrevistes realitzades, es dona suport al saidinès i als creadors i creadores locals i, a més, es poden descobrir fotografies antigues del poble.

Es pot contactar amb “Fem Memòria Saidí” mitjançant les esmentades xarxes socials i el correu electrònic: fem.memoria@hotmail.com.

Tant l’Associació el Llibre de la Vida com la Coordinadora CEMPAC donem tot el nostre recolzament ha aquest projecte.

36è premi Valeri Serra i Boldú de cultura popular

El Museu Comarcal de l’Urgell ens fa saber de la nova edició del premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular.

Podeu presentar els vostres treballs fins el 28 de febrer. El premi està dotat amb 5.000 € i la publicació de l’obra a la col·lecció Biblioteca Popular de Cultura Valeri Serra i Boldú coeditada per l’Ajuntament de Bellpuig i Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Una noticia i un premi al que donem suport des de l’associació El Llibre de la Vida i la CEMPAC:

Aquí us deixem les bases.

museucomarcaldelurgell  

https://wp.me/p78I9z-9u8

Regal de Nadal: descarregueu-vos gratuïtament un llibre

Des de l’Associació el Llibre de la Vida i la CEMPAC us fem arribar un regal que ens ha fet arribar l’amiga Beatriz Díaz.

Us podeu descarregar gratuïtament el llibre de la que ella n’és autora: MUROS DE PIEDRA Y TECHO DE CASTAÑUELA – VIVIR EN CHOZAS (2018)

Amb dibuixos i aquarel·les de Rafael Pulido
Enllaç per la descàrrega lliure del llibre👈
També el podeu demanar en paper a DDTo a Tréveris
Altres continguts que us poden interessar:
 

En un article anterior ja n’haviem parlat: https://llibredelavida.wordpress.com/2018/09/14/un-llibre-sobre-la-vida-en-les-barraques/

Es publica un manuscrit inèdit sobre la pesca a l’Empordà a inicis de segle XX

Des de lAssociació El Llibre de la Vida i la Cempac us fem saber que el Museu de la Pesca acaba de publicar un nou llibre dins de la col·lecció Promediterrània: un testimoni etnogràfic sobre la pesca i els pescadors de l’Empordà, escrit per Francesc de Villanueva entre 1927 i 1928.

Notes per a un manual de la pesca a l’Empordà” és un manuscrit escrit el 1927 per Francesc de Villanueva, estiuejant de Cadaqués i enamorat de l’Empordà. Gran observador i etnògraf apassionat de la vida quotidiana de la gent de mar d’inicis de segle XX, recorregué el territori entre l’Escala i el Cap de Creus per recopilar tota mena d’informacions sobre l’activitat pesquera, tot imitant l’autor del llibre “La pesca a Catalunya”, Emerencià Roig. Aquella feina va desembocar en la redacció d’un manuscrit de 116 pàgines on Villanueva descriu amb tota mena de detalls instruments i tècniques de navegació, ormeigs de pesca, el vocabulari dels mariners empordanesos i la idiosincràsia de la gent de mar del territori.

Aquest manuscrit restà oblidat fins que l’investigador Pep Vila el descobrí el 2018 entre el fons documental de Firmo Ferrer, cronista de Cadaqués. Més tard s’ha descobert una altra versió a l’Arxiu Històric de l’Escala, procedent de la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges, també inèdita, amb la qual s’ha pogut completar els buits existents en el primer manuscrit.

La transcendència del document per a l’etnologia i la història marítima ha motivat que, un cop descobert, el Museu de la Pesca en faci una publicació. És un treball conjunt dels investigadors Enric Prat, Pep Vila, Lurdes Boix i Alfons Garrido, els quals s’han encarregat de transcriure i anotar el manuscrit original, així com d’incloure estudis de contextualització del territori i de l’activitat pesquera de l’època i de redescobrir la biografia d’un autor fins ara desconeguda.

L’edició corre a càrrec a la Fundació Promediterrània, amb la participació de la Càtedra d’Estudis Marítims de la Universitat de Girona, sota la coordinació de Documare: Centre de Documentació de la Pesca i el Mar i la col·laboració del Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala.

La publicació ha comptat amb un ajut del Fons Europeu Marítim i de la Pesca, concedit pel GALP Costa Brava en la convocatòria 2020.

Amb aquest nou llibre publicat dins de la col·lecció “Promediterrània”, el Museu de la Pesca posa en relleu el seu compromís amb la preservació i difusió del patrimoni documental marítim i pesquer, tot posant-lo a disposició de la ciutadania i de la recerca en ciències socials com una nova eina per interpretar la història de la pesca marítima del país. La presentació del llibre, prevista pel mes de novembre de 2020 dins del cicle Pesca i Ciència de la Càtedra d’Estudis Marítims, s’ha posposat a l’espera que la situació de la pandèmia permeti fer-ho amb total seguretat. Amb tot, ja es pot adquirir a la llibreria del Museu de la Pesca per un preu de 10 €.

Un article sobre el llibre Carta de Grisos de Josep Puy

Volem compartir amb vosaltres un article del bon amic Joan Tamayo Sala:
En ell ens parla del llibre recentment presentat per part de l’historiador terrassenc Josep PuyCarta de Grisos” i des de l’Associació el Llibre de la Vida us en volem fer sabedors.
 

Presentació del llibre Memòries de la Terra a l’Ateneu Terrassenc

Aquest dimarts 6 d’octubre a les 19:00 a l’Ateneu Terrassenc és fa la presentació del llibre Memòries de la terra de l’autora Teresa Bacardit.

La presentació és farà de forma virtual i es podrà seguir en directe per www.youtube.com/ateneuterrassenc

El llibre és una barreja de vivències, sentiments, persones i altres històries que tenen lloc al poble de Segur de Veciana durant el segle XX.

En aquestes memòries es relata com es vivia en uns temps que, tal i com diu l’autora la Teresa Bacardit,  si ara tornessin, la gent d’avui en dia no els suportaria. Un temps on els hiverns eren freds de veritat i als estius la calor sufocant no donava treva.

Per part e l’Associació El llibre de la Vida farà la presentació el secretari de l’entitat, en Santi Rius Casas. Des de l’Associació vàrem tenir el plaer de conèixer a la Teresa Bacardit arrel del seu interès en fer aquesta publicació tant personal. Fer un llibre de records és un acte de generositat que tothom hauria de fer al llarg de la seva vida ja que suposa deixar per escrit aquells moments que per qualsevol persona han estat importants i que vol compartir amb els demès.

Com diu la mateixa Teresa en el seu llibre ” Recordo un temps de respecte envers la gent gran i envers la cosa sagrada materialitzada en la persona del mossèn i la missa del diumenge… Un temps que me l’estimo perquè és el que em va tocar viure, i del qual encara conservo la rialla prompta i l’espontaneïtat”.