Sortides per l’entorn de Vacarisses centrades en la descoberta de plantes medicinals

Els propers 22 i 23 d’octubre, tindrà lloc unes sortides per l’entorn de Vacarisses centrades en la descoberta de plantes medicinals.

Tot això servirà per a donar el tret de sortida a les Jornades que es desenvoluparan el proper 7 de maig de 2020 a Vacarisses.

Les jornades s’emmarquen en les Jornades de Memòria Popular a Catalunya (JOMPAC), unes jornades obertes a professionals, estudiosos, investigadors i afeccionats.

Us podeu inscriure a qualsevol dels 2 dies trucant al 93 8359002 ext.460

Us deixem el póster de les sortides:

ReDescobrint 23oct

Taller virtual “Tornem al cole” sobre els records de les escoles de Terrassa

Estrena a Youtube:

Hem triat triat la temàtica de les escoles de la ciutat perquè creiem que pot generar molts records ja que tothom ha anat a l’escola i en té records de com eren abans, de com eren les velles escoles d’un sol professor o del tipus d’ensenyança que es rebia, o de com eren les classes o les estones d’esbarjo, dels jocs que es feien al patí, dels càstigs o recompenses que es rebien, de com ensenyaven els mestres, etc.

L’objectiu del taller virtual "tornem al cole" és de disposar d’una eina virtual en format de vídeo des de la que poder estimular els records de les persones grans sense necessitat de presència física i que es pugui treballar tant des de casa com des dels casals, centres cívics, biblioteques, llars, etc.
Aquest taller es difondrà des de l'Àrea de Promoció de la Gent Gran de l'Ajuntament de Terrassa.
A més, els participants dels taller poden fer arribar els propis records, fotografies, etc. a "mailto:info@llibredelavida.com"
Aquest taller és una iniciativa de l'Associació El Llibre de la Vida "http://www.llibredelavida.com"
El podeu visualitzar a: https://youtu.be/kxkuLPF0YxI

Es presenta La casa i la llar pallaresa, una obra inèdita de Ramon Violant i Simorra escrita fa 75 anys

L’Associació El Llibre de la Vida i la Cempac us vol fer saber que L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i l’editorial Garsineu han publicat una obra inèdita escrita l’any 1946 per l’etnògraf i museògraf pallarès, Ramon Violant i Simorra (Sarroca de Bellera 1903-Barcelona 1956) i que porta el títol de “La casa i la llar pallaresa”.

Aquesta obra tracta en detall les característiques de l’habitatge al Pallars i de les cabanes, les bordes i corrals, l’evolució de l’habitatge i amb especial detall les característiques exteriors i interiors d’aquestes cases.

Ens ofereix una nova visió de l’arquitectura popular del Pallars i ens transmet una certa sensibilitat envers la conservació del patrimoni arquitectònic del Pallars i el Pirineu força invisibilitzat i silenciat i en una realitat en que molts d’aquests habitatges malauradament ja han desaparegut..

Bona part de l’obra etnogràfica de Ramon Violant i Simorra no va ser publicada en el moment de la seva elaboració a causa de les prohibicions i dificultats per difondre obres en català i encara més en obres especifiques d’una zona molt concreta com aquesta.

Més info a: Ecomuseu de les Valls d’Àneu

Una web que recull el coneixement popular sobre plantes als Països Catalans

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ens ha fet arribar la noticia de que han presentat una web sobre ‘Etnobotànica dels Països Catalans‘.

I, segons diuen, ha nascut amb l’objectiu de convertir-se en el portal de referència de l’etnobotànica als Països Catalans.

El treball que ha fet possible aquest espai ha estat fet per el grup de recerca en etnobotànica EtnoBioFiC -entitat de la xarxa territorial de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial-, que, des de fa anys, recull els resultats del seu treball de camp en una gran base de dades.

En la web trobarem uns 80.000 entrades amb noms de plantes i 55.000 sobre usos medicinals i han estat obtingudes gràcies a més de 1.300 entrevistes realitzades a unes 2.000 persones d’aproximadament 500 municipis.

Des de la Cempac i l’associació el llibre de la vida creiem que aquesta serà una eina forà important per ajudar a conservar per les noves generacions unes dades sobre natura i cultura del nostre entorn vegetal que esperem que siguin útils per a institucions i empreses interessades a desenvolupar productes comercials a base de plantes.

Fem Memòria Saidí, finalitza el seu projecte audiovisual d’entrevistes a la gent gran del poble

Sergio Rivas Fullola i Sonia Ezquerra Coronas, impulsors de “Fem Memòria Saidí”, projecte de recuperació de memòria oral en format audiovisual a Saidí (Osca), van fer entrega, el passat 31 de desembre de 2020, del resultat d’aquest projecte a l’Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC), entitat que els va atorgar la “XXIX Beca Amanda Llebot” l’any 2018.

L’IEBC va agrair l’esforç dedicat per “Fem Memòria Saidí” i va destacar la importància d’haver enregistrat en vídeo aquestes entrevistes, que formaran part del patrimoni immaterial aragonès. A més, els responsables de l’entitat van ressaltar que es tracta de la primera iniciativa audiovisual que ha becat aquesta entitat.

Dies més tard d’aquesta entrega, els impulsors del projecte van lliurar, a les persones entrevistades i a les seves famílies, el contingut íntegre de les entrevistes individuals realitzades.

El resultat final del projecte audiovisual “Fem Memòria Saidí” han estat catorze vídeos elaborats a partir d’entrevistes realitzades a una mostra de la gent gran del poble, en els quals  es parla de temes com: l’embaràs, la infància, la gastronomia, el treball, les cançons, les supersticions, els remeis o els oficis perduts, entre d’altres. Tal i com va comentar Sergio Rivas, coautor del projecte, “aquestes entrevistes estan realitzades amb la urgència de qui sap que els testimonis vius estan desapareixent i, amb ells, els seus records” i va afegir que “els avis i àvies entrevistades han explicat les seves vivències expressant-se en la variant del dialecte nord-occidental del català que es parla al municipi, anomenada localment com a saidinès“.

L’altra responsable del projecte, Sonia Ezquerra, va destacar la importància i la dificultat d’haver desenvolupat aquesta tasca en l’actual context de pandèmia. “Fem Memòria Saidí ha volgut ser un projecte apoderador, en donar veu i mostrar en imatges als seus veritables protagonistes: les persones grans de Saidí. Se les ha anat a visitar, s’ha passat temps amb elles, s’han sentit escoltades i s’ha posat en valor el seu propi testimoni personal. D’aquesta forma s’ha volgut dignificar el col·lectiu de la gent gran, que ha estat un dels més damnificats durant aquest període d’incertesa que encara ens toca viure. Elles han relatat el seu propi passat, aquell que va succeir de forma paral·lela a les grans fites de la Història en majúscules.

Sergio Rivas va remarcar que “ha estat la intrahistòria la protagonista d’aquesta iniciativa, ja que el projecte es va crear per l’ interès i curiositat per la història recent, però no per la història estudiada a l’escola, sinó per aquelles històries que, a casa, explicaven los iaios i iaies. S’ha volgut recuperar la memòria popular, la història de la vida quotidiana, les tradicions, els oficis, els records, sentiments i percepcions, explicats en primera persona per les persones que ho van viure”.

El projecte “Fem Memòria Saidí” ha tingut una excel·lent acollida, ja que té algunes qualitats que el fan especialment interessant. Per una banda, és gairebé pioner en la recuperació de memòria oral en format audiovisual a la Comarca del Baix Cinca i pretén ser inspirador per altres projectes semblants. Per una altra, va néixer fruit d’una iniciativa particular en un territori de frontera com és “la Franja”, amb vocació de fer comunitat i, per tant, de retornar els resultats obtinguts al poble.

Cal esmentar especialment l’estreta col·laboració que ha hi hagut entre els autors del projecte i les diferents institucions i entitats del poble, així com persones particulars. Entre tots han aportat  dades, documents i fotografies al projecte  i han participat en l’organització d’activitats culturals conjuntes a nivell local. Es tracta de l’Ajuntament de Saidí, el CEIP San Juan Bautista, l’Associació cultural local “Branquil” i la Comissió de festes del poble.

Fem memòria Saidí” també ha participat en altres iniciatives afins com ara el projecte de recuperació i revalorització de paraules utilitzades tradicionalment als horts i hortes de l’Aragó, denominat “Planter de paraules de l’hort”.

Quan les restriccions imposades per la pandèmia del Covid-19 ho permetin, “Fem Memòria Saidí” té previst engegar una campanya per donar a conèixer els continguts del projecte mitjançant diferents accions de difusió. Mentrestant, per a conèixer les seves activitats, es poden visitar els comptes que el projecte té oberts a les xarxes socials – Facebook (Fem Memòria Saidí) i Instagram (fem.memoria). En ells s’exposen continguts de les entrevistes realitzades, es dona suport al saidinès i als creadors i creadores locals i, a més, es poden descobrir fotografies antigues del poble.

Es pot contactar amb “Fem Memòria Saidí” mitjançant les esmentades xarxes socials i el correu electrònic: fem.memoria@hotmail.com.

Tant l’Associació el Llibre de la Vida com la Coordinadora CEMPAC donem tot el nostre recolzament ha aquest projecte.

Taller virtual “dolços records” sobre els records de les pastisseries a Terrassa

El Taller virtual Dolços Records” és una iniciativa de l’associació El Llibre de la Vida.

El Servei de Promoció de la Gent Gran de l’Ajuntament de Terrassa l’ha inclòs dins del llistat d’activitats del programa Activat el +60

Es tracta d’un recorregut històric per “les Pastisseries d’abans a Terrassa”.

  • El seu objectiu és de disposar d’una eina virtual des de la que poder estimular els records de les persones grans sense necessitat de presència física i que es pugui treballar tant des de casa com des dels casals, centres cívics, biblioteques, llars, etc. 
  • Aquest taller estarà actiu a youtube partir del mes de febrer en aquest enllaç:https://youtu.be/nrSdvaWk8e4
  • A més, els participants dels taller poden fer arribar els propis records, fotografies, etc. a info@llibredelavida.com

Però qui ho desitgi ja pot visualitzar aquest taller virtual a: 

Agraïment de l’ajuntament pel taller virtual “una tarda de cinema” sobre els records del cine a Terrassa

El Taller virtual dels records del cinema a Terrassa és una iniciativa de l’associació El Llibre de la Vida.

Des del Servei de Promoció de la Gent Gran de l’Ajuntament de Terrassa ens ha arribat un agraïment  per part de la seva cap de servei la Sra. Maria Victòria Hernández Salamero.

Diu així: “ens plau comunicar-vos que el documental-taller “Els Cinemes de Terrassa”, amb el que vàreu contribuir  aquest passat octubre al Programa del Mes de la Gent Gran, impulsat pel Servei Municipal de Promoció de la Gent Gran, ha estat molt ben acollit, comptabilitzant un total de 157 visualitzacions a través de la nostra web de Gent Gran“.

El fet d’haver programat accions majoritàriament telemàtiques, adreçades a persones grans on moltes d’elles tenen dificultat en l’ús de les noves tecnologies, i atenent a la situació d’alarma sanitària actual, pensem que ha estat un èxit”.

Us volem agrair la vostra dedicació i recerca d’aquest temes de ciutat tant entranyables per a tots nosaltres, i que ajuden a guardar la memòria viscuda de les persones grans” i “Us encoratgem a continuar aquesta labor tant important per les persones i per la ciutat !

Qui ho desitgi encara pot visualitzar aquest taller virtual a: https://youtu.be/V-yqjNXoCO8

Us recordem que podeu fer arribar els vostres records que us sorgeixin de la visió del video taller a info@llibredelavida.com

Palmira Jaquetti a Sant Feliu de Guíxols

Des de l’Associació el Llibre de la Vida i la CEMPAC us fem saber que les cançons recollides per la folklorista Palmira Jaquetti a Sant Feliu de Guíxols l’any 1927 al vostre abast en un interessantíssim audiovisual produït des del Museu d’Història,  dramatitzat i musicat per Bubulina Teatre.

Podeu veure l’estrena al canal de youtube del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols. Teniu tota la informació a:

https://museu.guixols.cat/activitats/activitat.php?id=262

 

El Museu de la Mediterrània acull l’exposició de l’Any Palmira Jaquetti

Des de l’Associació El Llibre de la Vida i la Coordinadora CEMPAC us comuniquem que el Museu de la Mediterrània, des del dissabte 28 de novembre, acull l’exposició Llum a l’ànima. Palmira Jaquetti 1895 – 1963, un de les principals accions que es porten a terme dins la celebració de l’any Palmira Jaquetti impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.

Palmira Jaquetti és una de les moltes dones que, des d’un anonimat encara vigent, van contribuir a millorar el nivell cultural del país a partir de les seves inquietuds musicals, literàries, pedagògiques i humanístiques en general.

Com a dona d’una època en què era difícil ésser escoltada i valorada en el món intel·lectual i cultural, representa un paradigma de tantes altres dones, també anònimes, que van contribuir a construir un model de país.

Museu de la Mediterrania

Es publica un manuscrit inèdit sobre la pesca a l’Empordà a inicis de segle XX

Des de lAssociació El Llibre de la Vida i la Cempac us fem saber que el Museu de la Pesca acaba de publicar un nou llibre dins de la col·lecció Promediterrània: un testimoni etnogràfic sobre la pesca i els pescadors de l’Empordà, escrit per Francesc de Villanueva entre 1927 i 1928.

Notes per a un manual de la pesca a l’Empordà” és un manuscrit escrit el 1927 per Francesc de Villanueva, estiuejant de Cadaqués i enamorat de l’Empordà. Gran observador i etnògraf apassionat de la vida quotidiana de la gent de mar d’inicis de segle XX, recorregué el territori entre l’Escala i el Cap de Creus per recopilar tota mena d’informacions sobre l’activitat pesquera, tot imitant l’autor del llibre “La pesca a Catalunya”, Emerencià Roig. Aquella feina va desembocar en la redacció d’un manuscrit de 116 pàgines on Villanueva descriu amb tota mena de detalls instruments i tècniques de navegació, ormeigs de pesca, el vocabulari dels mariners empordanesos i la idiosincràsia de la gent de mar del territori.

Aquest manuscrit restà oblidat fins que l’investigador Pep Vila el descobrí el 2018 entre el fons documental de Firmo Ferrer, cronista de Cadaqués. Més tard s’ha descobert una altra versió a l’Arxiu Històric de l’Escala, procedent de la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges, també inèdita, amb la qual s’ha pogut completar els buits existents en el primer manuscrit.

La transcendència del document per a l’etnologia i la història marítima ha motivat que, un cop descobert, el Museu de la Pesca en faci una publicació. És un treball conjunt dels investigadors Enric Prat, Pep Vila, Lurdes Boix i Alfons Garrido, els quals s’han encarregat de transcriure i anotar el manuscrit original, així com d’incloure estudis de contextualització del territori i de l’activitat pesquera de l’època i de redescobrir la biografia d’un autor fins ara desconeguda.

L’edició corre a càrrec a la Fundació Promediterrània, amb la participació de la Càtedra d’Estudis Marítims de la Universitat de Girona, sota la coordinació de Documare: Centre de Documentació de la Pesca i el Mar i la col·laboració del Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala.

La publicació ha comptat amb un ajut del Fons Europeu Marítim i de la Pesca, concedit pel GALP Costa Brava en la convocatòria 2020.

Amb aquest nou llibre publicat dins de la col·lecció “Promediterrània”, el Museu de la Pesca posa en relleu el seu compromís amb la preservació i difusió del patrimoni documental marítim i pesquer, tot posant-lo a disposició de la ciutadania i de la recerca en ciències socials com una nova eina per interpretar la història de la pesca marítima del país. La presentació del llibre, prevista pel mes de novembre de 2020 dins del cicle Pesca i Ciència de la Càtedra d’Estudis Marítims, s’ha posposat a l’espera que la situació de la pandèmia permeti fer-ho amb total seguretat. Amb tot, ja es pot adquirir a la llibreria del Museu de la Pesca per un preu de 10 €.