Comença el Cicle Capmany i Capmany

Dissabte 17 de novembre comença el cicle Capmany i Capmany. El compromís amb la cultura, un seguit d’actes amb què la Diputació de Barcelona s’afegeix a la doble commemoració del 150è aniversari del naixement d’Aureli Capmany i del centenari del naixement de Maria Aurèlia Capmany. Us podeu inscriure a la jornada o la totalitat del cicle en aquest enllaç.
La primera jornada, que tindrà lloc a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona a partir de les 17.30h, proposa als assistents una visita guiada a l’exposició Aureli Capmany. La dansa i l’Esbart Català de Dansaires i l’espectacle Els balls d’Aureli Capmany, a càrrec de l’Esbart Català de Dansaires i la Cobla Ciutat de Granollers. En el decurs de la jornada es lliurarà el Premi Rafel Tudó per a estudis sobre dansa tradicional catalana.
Paraula, teatre i televisió:
A la jornada del 17 de novembre en seguiran tres més, els dies 22, 26 i 29 de novembre, que inclouran ponències i taules rodones sobre teatre i cinema, en el cas de la Maria Aurèlia, i de dansa, rondalles i cançons, en el cas de l’Aureli.
Més enllà del format clàssic de jornades, aquest cicle proposa la projecció de l’adaptació televisiva de la novel·la de Maria Aurèlia Capmany Un lloc entre els morts, i del documental amb el seu testimoni sobre l’adaptació teatral que anys abans va fer-se de la mateixa novel·la.
Així mateix, Carme Sansa protagonitzarà un recital dedicat a l’obra de l’escriptora, i Anna Güell i Òscar Intente representaran la peça Parlàvem d’un somni, amb els diàlegs entre la Maria Aurèlia i l’alcalde Pasqual Maragall.
Podeu consultar el programa complet, horaris i espais en aquest enllaç.

Anuncis

L’Associació el Llibre de la Vida present en les 4es Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic dedicades a la memòria popular

Les trobades tindran lloc el 9 i 10 de novembre a la Roca del Vallès

L’Associació El Llibre de la Vida i el blog dels Records de Terrassa formen part del programa de les Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic dedicades a la memòria popular.

En elles, l’associació donarà a coneixer totes les activitats que desenvolupa a l’entorn de la recuperació dels records de les persones i l’espai dels Records de Terrassa explicarà com un petit blog ha assolit el records de 850.000 visites.

El ponent d’aquestes presentacions serà el terrassenc Santi Rius.

Programa en PDF: 4 jornades patrimoni2018

 

La memòria popular, eix central de les 4es Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic

    • Les trobades tindran lloc el 9 i 10 de novembre a la Roca del Vallès

Les 4es Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic, que  se celebraran els propers 9 i 10 de novembre a la Roca del Vallès (Vallès Oriental), tindran com a eix principal la memòria popular. Les jornades volen reflexionar sobre el memorialisme a Catalunya, molt estès arreu del país en diferents formes, però sobre el qual s’ha vessat poca reflexió. Així, les jornades donaran veu a experiències diverses, amb interessos distints i metodologies vàries, però que tenen totes en comú la recollida i l’anàlisi del testimoni personal.

Les trobades estan adreçades a perfils diversos: antropòlegs, historiadors, dinamitzadors comunitaris, psicòlegs, arxivers, i en general a tothom interessat en les formes de vida i la història propera. Estan estructurades en tres grans blocs: “la gestió de la memòria popular”; “Comunitats locals i memòria”, i “La dimensió personal de la memòria”.

L’estudi del memorialisme popular consisteix a mirar el passat partint del record de la gent comuna, una perspectiva que amb freqüència posa l’èmfasi en la vida quotidiana, la que transcorre sense grans esdeveniments ni fites per a la Història en majúscules. En la seva percepció i en el relat per part dels protagonistes sovint els sentiments hi juguen un paper important, atès que el punt de vista sobre el qual es basteix el discurs no és el del professional o el de l’expert que n’ha de fer l’anàlisi, sinó el del protagonista que ho ha viscut en primera persona. De vegades, la referència és la col·lectivitat, mentre que en altres ocasions ho és el propi individu; dues dimensions, en qualsevol cas, que sempre s’entrecreuen.

Des de la seva creació l’any 1993, el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i actualment la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, han impulsat diverses accions relacionades amb la recerca, documentació, difusió i restitució del patrimoni etnològic català.

Les jornades estan organitzades pel Departament de Cultura, en col·laboració amb l’Ajuntament de la Roca del Vallès – Arxiu de la Memòria Popular, l’Associació el Llibre de la VidaL’Arada – Creativitat Social i Univers d’Històries d’Europa al Món.

La història de les dones explicada als safareigs

La periodista i comunicadora Rosa Vendrell i Miret ha recollit els records que les dones han explicat al llarg dels anys al voltant dels safareigs, quan abans a més de rentar-s’hi la roba servien com a punt de trobada per explicar-s’hi coses i xafardejar. Popularment fer-hi safareig se’n deia d’aquesta activitat.

Les seves xerrades/espectacle s’enriqueixen amb les aportacions de les dones i els homes del municipi que assisteixen a l’acte, com a testimonis d’aquest passat compartit del col·lectiu femení, una activitat on les joves escolten les més grans i les fan protagonistes d’una història mai explicada als llibres…

En el vídeo podeu veure un reportatge de la presentació “MEMÒRIES LÍQUIDES. Veus dels safareig” recentment realitzada al Centre Cívic Alcalde Morera, a Can Palet, emès per la Televisió de Terrassa.

Aquesta activitat és un viatge a través dels safareigs i  inclou:

  • Testimonis de dones que hi han fet neta sa roba…
  • Mostra d’objectes: sabó, roba, llibres…
  • Lectures en Veu Alta i cançons
  • Fotografies i vídeos
  • L’espai de fer net sa roba com un espai de treball i de relacions socials, de tristeses i alegries, de llibertat i transgressió…

Aquest és un acte de memòria a través de fonts orals. Un homenatge i record a les tasques invisibilitzades i gens valorades de les dones en el manteniment de la salut i el benestar de les famílies en èpoques dures i sense comoditats.

I la Rosa Vendrell ho fa amb la intenció de recuperar aquests records per fer-ne un llibre i des de l’Associació El Llibre de la Vida li donem suport i l’animem a que ho faci.

Visita al Delegat del Consorci de la Zona Franca, Sr. Pere Navarro

El delegat del Consorci de la Zona Franca de Barcelona, en Pere Navarro ha rebut als representants de l’Associació El Llibre de la Vida a la seva oficina de la mateixa Zona Franca.

En el decurs de la reunió se li han presentat les diverses activitats que du a terme l’Associació i se li ha agraït que sempre hagi donat suport als objectius que persegueix la nostra entitat vers la preservació dels records de les persones.

Per la nostra part desitgem que aquest primer contacte serveixi per enllaçar la nostra associació amb entitats tant prestigioses com la que en Pere Navarro dirigeix i en puguin sortir nous projectes profitosos per ambdues parts.

Per part de l’Associació hi van assistir el Manel Barón com a tresorer i en Santi Rius com a secretari.

Èxit en la trobada sobre els Records de la Riuada del 62

En la trobada sobre els Records de la Riuada del 62 es van comentar molts temes sobre el que va portar als  terribles fets d’aquella nit del 25 de setembre de 1962.

Santi Rius, com a moderador de l’acte, va comentar que Terrassa és una ciutat vella d’història però jove en la seva dinàmica de creixement descontrolat degut a unes onades migratòries molt fortes que van fer que la ciutat no estigués preparada per assumir-les.

A més, Terrassa és una ciutat situada entre dues grans rieres que el pas del temps ha modificat el seu traçat, fent que la riera de les Arenes en època moderna tingués una llera poc profunda.

Un altre aspecte és que el mateix creixement de la ciutat havia fet construir uns ponts que van actuar de dics, en especial el de la Renfe que a més tenia 2 dels seus 3 ulls tapats per runes que s’hi havien anat amuntegant. El talús de la via també va ajudar a retenir l’aigua.

En la presentació es va fer un breu comentari cronològic d’aquell dia:

  • El dia 25 va començar amb sol i feia calor i els parts meteorològics només anunciaven alguna inestabilitat de les temperatures i un augment de la nuvolositat.
  • Entre la 1 i les dues van començar a caure gotes que poc a poc es van intensificar. Però no va ser fins a la tarda, sobre les 7:30, que va començar a ploure més fort.
  • A quarts de nou van sonar les sirenes dels bombers reclamant al personal lliure degut a les dese
    nes de trucades que rebien per inundacions.
  • A les 9 se’n va anar la llum i el telèfon deixant als bombers incomunicats.
  • El diluvi va caure entre les 9 i les 11:45 de la nit. Més de 240 litres per metre quadrat i l’aigua queia com una cortina que no deixava veure rés. El cel s’il·luminava constantment per els llampecs i la ciutat estava a les fosques ja que s’havia quedat incomunicada.
  • A les Arenes a les 9:30 el pont de la Renfe es arrastrat per les aigües i uns minuts després uns veïns fan senyals a un tren perquè pari abans del pont.
  • A les 9:40 el tren que havia sortit a les 9 de Barcelona decideix parar abans d’arribar a Terrassa amb 105 passatgers.
  • A les 10:30 moltes cases son arrasades per la força de l’aigua.
  • A les 11:45 deixa de ploure i alguns que han sobreviscut abandonen les seves cases i alguns que son a la teulada moren al esfondrar-se la casa.

En quant a dades s’ha comentat que segons el cementiri de Terrassa van morir 418 persones i segons el govern civil 343.

Entre els records que es van comentar destaquem:

  • El record de la Carme Carreres que va perdre la mare, la germana i la tieta i només es va salvar ella de la casa.
  • El record de l’Albert Roma que va passar la nit a l’estació dels catalans i va viure el drama de la Rambla.
  • El record de l’Artur Travessa que va salvar molt gent al barri de Les Fonts.
  • El record de la Marcela Macías que va explicar com va perdre tot el que tenia en el seu magatzem de la Rambla.
  • El record del mateix Santi Rius, que explicava que aquella tarda havia anat al cine Rambla amb el seu germà gran.