Fotos dels tallers dels Records de tota una Vida al Districte 3 de Terrassa

Us adjuntem unes fotografies dels Tallers “Records de tota una Vida” realitzats en el Districte 3 de Terrassa.

Agraïm a tots els assistents la seva participació.

Anuncis

Èxit en la trobada sobre els Records de la Riuada del 62

En la trobada sobre els Records de la Riuada del 62 es van comentar molts temes sobre el que va portar als  terribles fets d’aquella nit del 25 de setembre de 1962.

Santi Rius, com a moderador de l’acte, va comentar que Terrassa és una ciutat vella d’història però jove en la seva dinàmica de creixement descontrolat degut a unes onades migratòries molt fortes que van fer que la ciutat no estigués preparada per assumir-les.

A més, Terrassa és una ciutat situada entre dues grans rieres que el pas del temps ha modificat el seu traçat, fent que la riera de les Arenes en època moderna tingués una llera poc profunda.

Un altre aspecte és que el mateix creixement de la ciutat havia fet construir uns ponts que van actuar de dics, en especial el de la Renfe que a més tenia 2 dels seus 3 ulls tapats per runes que s’hi havien anat amuntegant. El talús de la via també va ajudar a retenir l’aigua.

En la presentació es va fer un breu comentari cronològic d’aquell dia:

  • El dia 25 va començar amb sol i feia calor i els parts meteorològics només anunciaven alguna inestabilitat de les temperatures i un augment de la nuvolositat.
  • Entre la 1 i les dues van començar a caure gotes que poc a poc es van intensificar. Però no va ser fins a la tarda, sobre les 7:30, que va començar a ploure més fort.
  • A quarts de nou van sonar les sirenes dels bombers reclamant al personal lliure degut a les dese
    nes de trucades que rebien per inundacions.
  • A les 9 se’n va anar la llum i el telèfon deixant als bombers incomunicats.
  • El diluvi va caure entre les 9 i les 11:45 de la nit. Més de 240 litres per metre quadrat i l’aigua queia com una cortina que no deixava veure rés. El cel s’il·luminava constantment per els llampecs i la ciutat estava a les fosques ja que s’havia quedat incomunicada.
  • A les Arenes a les 9:30 el pont de la Renfe es arrastrat per les aigües i uns minuts després uns veïns fan senyals a un tren perquè pari abans del pont.
  • A les 9:40 el tren que havia sortit a les 9 de Barcelona decideix parar abans d’arribar a Terrassa amb 105 passatgers.
  • A les 10:30 moltes cases son arrasades per la força de l’aigua.
  • A les 11:45 deixa de ploure i alguns que han sobreviscut abandonen les seves cases i alguns que son a la teulada moren al esfondrar-se la casa.

En quant a dades s’ha comentat que segons el cementiri de Terrassa van morir 418 persones i segons el govern civil 343.

Entre els records que es van comentar destaquem:

  • El record de la Carme Carreres que va perdre la mare, la germana i la tieta i només es va salvar ella de la casa.
  • El record de l’Albert Roma que va passar la nit a l’estació dels catalans i va viure el drama de la Rambla.
  • El record de l’Artur Travessa que va salvar molt gent al barri de Les Fonts.
  • El record de la Marcela Macías que va explicar com va perdre tot el que tenia en el seu magatzem de la Rambla.
  • El record del mateix Santi Rius, que explicava que aquella tarda havia anat al cine Rambla amb el seu germà gran.

Un llibre sobre la vida en les barraques

La Beatriz Díaz Martínez, una persona que fa molt de temps que es dedica a treballar la memòria i els records de les persones ens comunica que ja s’ha publicat el llibre que recull la Memòria Oral de la vida quotidiana en barraques (en les muntanyes de Tarifa, Cadis) i que s’anomenarà “Muros de piedra y techo de castañuela – Vivir en Chozas“. En aquest cas a les veus de la gent li ha sumat el seu propi recorregut personal com a investigadora.

Extracte:

“… cientos de familias vivieron en pequeñas chozas con muros de piedra y techumbre vegetal. Preparaban carbón, construían pozos y hornos de piedra, tejían aperos de palma… recurrían a los remedios naturales y al trueque… “

Introducción Libro Vivirenchozas

L’autora vincula les seves troballes vers la vida quotidiana en les barraques amb el seu propi recorregut biogràfic i investigador. Els dibuixos de Rafael Pulido i les fotografies, vertaders documents històrics, ens parlen tant del coneixement popular com de l’aïllament. Les històries de vida ressalten les injustícies socials, la dignitat i la consciència de classe. Una reveladora investigació que afirma la capacitat humana per auto organitzar-se i sortir endavant en contexts de pobresa extrema.

Recordem que avui és 11 de setembre

Des de l’Associació el Llibre de la Vida volem recordar que avui és 11 de setembre i que és la Diada de Catalunya.

Un dia on molta gents hi te molts i molts records i un dia on nosaltres volem dedicar aquest record a les persones que no poden gaudir de llibertat tot i no haver estat mai jutjades. Aquest fet és quelcom que no s’ha de permetre enlloc del món i per això “exigim que els deixin en llibertat i demanin perdó per la injustícia que han comès“.

Demanem la llibertat per:

  • Jordi Cuixart
  • Jordi Sànchez
  • Oriol Junqueras
  • Jordi Turull
  • Josep Rull
  • Joaquim Forn
  • Raül Romeva
  • Dolors Bassa
  • Carme Forcadell

I que els qui estan a l’exili puguin tornar lliurament a casa seva:

  • Carles Puigdemon
  • Antoni Comin
  • Lluis Puig
  • Meritxell Serret
  • Clara Ponsatí
  • Marta Rovira
  • Anna Gabriel

https://catalansalmon.com/campanyes/llibertat/

Ja us podeu inscriure a les Jornades sobre la memòria popular

Benvolguts amics, us comuniquem que ja us podeu inscriure en les 4es Jornades del Patrimoni Etnològic que en aquesta edició estan dedicades a La Memòria Popular i que es faran els dies 9 i 10 de novembre del 2018 a La Roca del Vallès.

Aquestes jornades es celebren en el marc de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.

  • L’estudi del memorialisme popular consisteix en mirar el passat partint del record de la gent comuna, una perspectiva que amb freqüència posa l’èmfasi en la vida quotidiana, la que transcorre sense grans esdeveniments ni fites per a la Història en majúscules. En la seva percepció i en el relat per part dels protagonistes sovint els sentiments hi juguen un paper important, atès que el punt de vista sobre el que es basteix el discurs no és el del professional, el de l’expert que n’ha de fer l’anàlisi, sinó el del protagonista que ho ha viscut en primera persona.
  • De vegades la referència és la col·lectivitat, mentre que en altres ocasions ho és el propi individu; dues dimensions, en qualsevol cas, que sempre s’entrecreuen.Aquestes jornades volen reflexionar sobre aquest fenomen, molt estès a Catalunya en diferents formes, però sobre el qual s’ha vessat poca reflexió. Donarem veu a experiències diverses, amb interessos distints i metodologies vàries, però que tenen totes en comú la recollida i l’anàlisi del testimoni personal.
  • Les jornades estan estructurades en tres grans blocs: “la gestió de la memòria popular”, “comunitats locals i memòria”, i “la dimensió personal de la memòria”. Estan adreçades a perfils diversos: antropòlegs, historiadors, dinamitzadors comunitaris, psicòlegs, arxivers, i en general a tothom interessat en les formes de vida i la història propera.

Organitza:

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb l’Ajuntament de la Roca del Vallès – Arxiu de la Memòria Popular, l’Associació el Llibre de la VidaL’Arada – Creativitat Social i Univers d’Històries d’Europa al Món.

Podeu visitar la web de les jornades: http://cultura.gencat.cat/cpt/4_jnpe

En aquest espai trobareu el formulari d’inscripció i un PDF amb el programa de les jornades.

Un gran treball sobre la memòria oral de la zona de Tarifa i la comarca de El Campo de Gibraltar (Cádiz)

Taller La Historia de mi Vida

Avui us volem donar a conèixer el magnífic treball realitzat per la Beatriz Díaz Martínez, una persona que fa molt de temps que es dedica a treballar la memòria i els records de les persones.

Us facilitem l’enllaç del blog on es recullen els seus treballs publicats sobre la memòria oral: www.memoriaoral.detarifa.net/memorias

Aquí hi trobareu informació dels seus tallers anomenats “La Historia de mi vida” i que creiem que s’assemblen en parts als de la nostra Associació anomenats “Els Records de la meva Vida”.

la comarca de El Campo de Gibraltar (Cádiz)

De la seva darrera publicació destaquem que recull testimonis sobre la vida en les barraques de “La Línea (Cádiz)” i que a titulat “Con cuatro tablas y cuatro chapas“.

Ens avança que a la tardor publicarà un llibre que recull la Memòria Oral de la vida quotidiana en barraques (en les muntanyes de Tarifa,  i la comarca de El Campo de Gibraltar (Cádiz) i que s’anomenarà “Muros de piedra y techo de castañuela“. En aquest cas a les veus de la gent li ha sumat el seu propi recorregut personal com a investigadora.

Finalment ens fa sabedors que ha creat un arxiu amb testimonis i fotos de persones que van aprendre o van ensenyar al camp amb mestres ambulants:

www.maestrosdecampo.detarifa.net

Micromuseologia virtual, història, memòria i identitat

En Nelo Vilar ens ha fet arribar aquest article que volem compartir amb tots vosaltres:

Fa un parell d’anys Cyrille Larpenteur i jo mateix vam publicar un article on fèiem resum de la nostra pràctica i de la nostra reflexió en l’àmbit d’allò que podríem anomenar “micromuseologia virtual” en distints projectes: http://www.e-revistes.uji.es/index.php/kult-ur/article/view/2241/1959.

Són “micromuseus” perquè tenen un caràcter estrictament local, i són virtuals perquè ens ocupem de bolcar tots els continguts en pàgines web i difondre’ls en xarxes socials. Amb aquest format aconseguim un nivell d’interacció inaudita, que es tradueix en la participació de moltíssimes persones que aporten textos, documents, fotografies, testimonis, etc.

Es tracta de treballs fets directament des de comunitats locals (pobles, barris…) i per a les pròpies comunitats, reforçant els vincles i les identitats col·lectives, recuperant allò que és important per a les persones, per a la seua qualitat de vida i la seua dignitat com a poble. En aquest sentit, parlar del passat té una funció de cara al futur, més enllà del folklorisme.

En l’actualitat estan actius tres projectes permanents, a banda de les col·laboracions i l’assessorament en alguns altres:

  • https://artanapedia.com/, realitzat des de la militància, sense cap recolzament públic. És un projecte que vam iniciar en 2012 i que ens permet experimentar formats i models de gestió participativa en la població d’Artana (la Plana Baixa). Es tracta d’un municipi menut, de menys de 2000 habitants, on hem superat la barrera simbòlica de les 100.000 visites.
  • http://nulespedia.com/ existeix des de 2016, compta amb finançament municipal del poble de Nules (la Plana Baixa, 13.000 habitants). En este cas introduïm el “museu de memòria oral” i assagem un “museu etnològic col·laboratiu” des dels centres educatius. Continuem assajant models de gestió de la participació, en este cas des del Centre d’estudis d’innovació per a la participació Heterotopia (http://www.heterotopia.net/), plantejant-nos esta micromuseologia virtual dins de models de participació política (de democràcia cultural) innovadors.
  • http://www.lesalqueriespedia.com/ (les Alqueries -la Plana Baixa, 4.500 habitants) és el projecte de gestió col·lectiva més aconseguit fins ara, que compta amb un Grup de recolzament extens, relació amb nombrosos arxius de l’Estat, i una pràctica de descentralització de la gestió. Les Alqueriespèdia està negociant el seu reconeixement com a Museu públic de rellevància local, la qual cosa obriria portes per a un finançament més adient i a una expansió del model.

A la vegada estem iniciant processos en altres pobles de diferents comarques del País Valencià.

Estes iniciatives locals no tenen espai per a la reflectivitat metodològica, perquè no és la seua funció. Considerem que este treball d’anàlisi s’ha de fer des d’àmbits especialitzats, per això hem participat en congressos i jornades com les “V JORNADAS -PATRIMONIO CULTURAL E INNOVACIÓN SOCIAL: La gestión comunitaria del patrimonio cultural: modelos y herramientas” (2017) i en projectes de recerca, per exemple amb el MediaLab Prado, de Madrid (Experimenta Moratalaz, 2017). En l’actualitat estem iniciant la cogestió amb el Museu de la Paraula (Museu d’Etnologia, València) d’un congrés per a 2019.

El projecte és continuar promovent el patrimoni històric-artístic, arquitectònic, etnològic, natural, immaterial, etc., amb rigor, creativitat i un recolzament popular inaudit, perquè ens fem càrrec d’allò que és comú, que interpel·la a totes i tots, que crea la comunitat. Ens fem càrrec d’allò que ens identifica però que ha estat oblidat, minoritzat i fins i tot agredit, sovint per les pròpies institucions públiques.

La micromuseologia virtual és una fita en la gestió cultural comunitària.

Nota: us recomanem que llegiu també aquesta noticia:  https://diarimillars.es/esdeveniment/nulespedia-museu-de-memoria-oral/