Presentació del conte L’arbre de la Vida de Santi Rius

IMG-20210604-WA0010

En una presentació a la casa Alegre de Sagrera de Terrassa, hem presentat el conte “l’arbre de la Vida”, editat per la nostra Associació i amb el recolzament de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Terrassa.

La presentació ha estat moderada per el J.M. Tancó de l’Associació que ha començat agraint a les més de 70 persones, que l’aforament per la Covid ens ha permès reunir en un espai obert, la seva assistència.

Posteriorment ha presentat al music i artista terrassenc Miqui Giménez que ha amenitzat el començament de l’acte amb l’explicació d’un bonic conte al voltant del nostre Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.

A continuació s’ha cedit la paraula al Santi Rius, autor del conte, que ha començat explicant els motius pels quals ha escrit el conte i que bàsicament són tres:

  • El conte està pensat per promoure que els nens i nenes tinguin cura dels records de la seva família. Comenta que l’origen de la idea són els relats que als dinars familiars quan ell era petit explicava el seu avi Jaume casat amb l’àvia Nina; eren anècdotes de vida que al Santi no va recollir  llavors i que anys després, li sap greu no haver-ho fet.
  • També comenta la influència del seu tiet Josep, persona molt activa i  arrelada en el teixit associatiu local que va emmalaltir d’Alzheimer i, en conseqüència, va perdre els records.
  • Finalment el tercer motiu  és el CD que titulat Terrassa interactiva va fer conjuntament el Sr. Xavier Marcet i que recollia la història de la ciutat.

Com a conseqüència d’aquestes inquietuds, el Sr. Rius va començar fa 14 anys (2007) el blog Records de Terrassa, un espai a internet on penja fotografies, records i curiositats de la Terrassa d’abans; enguany el blog ja té més d’un milió de visites de persones interessades.

Més endavant, amb uns amics va crear l’Associació El llibre de la vida que també té cura dels records; el primer record que l’Associació va recuperar va ser la història de les pastisseries de Terrassa. Aquesta iniciativa ha donat lloc a la creació a les escoles de tallers basats en donar valor als records familiars de l’alumnat de primària i també al recull de les vivències dels pagesos locals.

Però el Sr. Rius, segueix explicant que volia fer un pas més: fer arribar la importància dels records als nens i nenes més petits i aquest és l’origen final del conte L’arbre de la vida. És un conte on el protagonistes són un nen i una nena que viuen en un poble petit que és un poble trist, el seu pare cada dia els explica records que els nens recullen i al final aconsegueixen amb els records tornar l’alegria al poble. Els nens del conte porten els noms dels fills del Sr. Rius.

A continuació a passat el torn de paraules a la il·lustradora del conte, la Marta Rodríguez que ha agraït al Santi Rius la confiança que li va donar per tal de que fos ella qui fes aquest treball del que ara se’n sent molt contenta d’haver fet. Agraeix molt aquest oportunitat de poder ensenyar els seus dibuixos i creativitat en una obra que es difondrà a totes les escoles.

A continuació es cedeix la paraula a la Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Terrassa, Sra. Rosa Boladeras que conclou l’acte esmentat l’escrit que va dedicar precisament al conte i que figura en la seva introducció i fent esment de la importància de recordar i de les vivències que aporta el fet de fer-ho.

I per evidenciar el desig de que aquest conte es distribueixi a les escoles de Terrassa, la mateixa Rosa Boladeras cedeix a la regidora d’Ensenyament Sra. Teresa Ciurana que a la seva vegada cedeix el conte a un nen i una nena present a l’acte.

L’acte finalitza amb el lliurament d’un conte a tots els assistents i en la signatura amb dedicatòria a tots el que ho han volgut.

L’Associació El Llibre de la Vida presenta així una nova eina per ajudar a tenir cura del records i vol deixar palès quins són els valors del conte L’arbre de la vida:

  • Recolzar als joves en el sentit que les il·lustracions estan fetes per la  jove il·lustradora terrassenca Marta Rodríguez que mai abans havia tingut l’ocasió de publicar els seus dibuixos.
  • Aconseguir valors i recursos didàctics per treballar-los a l’escola i també a casa.
  • Aconseguir una transversalitat entre cultura i educació; s’ha aconseguit el recolzament d’aquestes dues regidories de l’Ajuntament de Terrassa i el conte es farà arribar a totes les escoles.
  • Arribar als infants: el conte es distribuirà de forma gratuïta a totes les escoles, els centres cívics, esplais i biblioteques de la ciutat.

Actualment el conte es troba en fase de distribució a la ciutat  però també s’estan explorant altres llocs per fer-lo més universal. El Sr. Rius insisteix que no hi ha cap afany de guanys econòmics amb el conte, que ha de ser repartit de manera gratuïta a les escoles i que no es vendrà. De cara el futur, manifesta la voluntat d’universalitzar-lo, traduir-lo a altres llengües i tenir el suport d’altres institucions que creguin en els seus valors més enllà de l’àmbit local.

Avui presentem un conte per els més menuts

Invitació a la Presentació oficial (1)

L’associació El Llibre de la Vida ha recolzat el conte del nostre soci, en Santi Rius que l’ha fet amb l’objectiu de que els nens i les nenes aprenguin el valor d’escoltar i guardar els records familiars.

Mitjançant un acord amb l’Ajuntament de Terrassa el podrem decidit regalar a totes les escoles, biblioteques, esplais i centres cívics de Terrassa.

Si més endavant trobem recolzaments no descartem que pugui arribar a altres poblacions.

Donem les gràcies a la Marta Rodríguez que també s’estrena com a il.lustradora i a la Rosa Boladeras que com a regidora de cultura de Terrassa ens ha recolzat. Igualment donem les gràcies a Gràfiques Serafí que sempre ens ajuda i que ha fet possible una edició realment de primer nivell.

La presentació és a la Casa Alegre de Sagrera a les 18:30 d’avui, dijous 3 de juny de 1921.

Exposició: Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Des de l’Associació El Llibre de la Vida i la CEMPAC us fem saber que del 20 de març al 2 de maig de 2021, a la Sala 15 de l’Hospici del Museu de la Garrotxa, a Olot, l’Observatori del Paisatge de Catalunya farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

Aquesta exposició, que s’inaugurarà el dissabte 20 de març a les 12 del migdia, es troba fent una itinerància per Catalunya. S’ha fet al Centre d’interpretació de la pedra seca de Torrebesses (Segrià), al Centre d’Estudis de Castellar del Vallès (Vallès occidental), al Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta (Montsià), a la Societat L’Amistat / Centre d’Estudis Cadaquesencs (Alt Empordà), a Manresa (Bages) i a Bonastre (Baix Penedès) .

Actualment s’està fent a la Fundació El Solà de La Fatarella, fins el 5 d’abril ja que hi ha dues exposicions alhora amb el mateix contingut.

També està previst que vagi durant el 2021 a: La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), l’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig del Camp (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) i Girona (Gironès).

El catàleg de l’exposició (10 €) es pot aconseguir a: https://llibreria.gencat.cat/product_info.php?products_id=9723

Sala 15 de l’Hospici del Museu de la Garrotxa
Carrer Hospici, 8 Olot
Exposició del 20 de març al 2 de maig de 2021

Una web que recull el coneixement popular sobre plantes als Països Catalans

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ens ha fet arribar la noticia de que han presentat una web sobre ‘Etnobotànica dels Països Catalans‘.

I, segons diuen, ha nascut amb l’objectiu de convertir-se en el portal de referència de l’etnobotànica als Països Catalans.

El treball que ha fet possible aquest espai ha estat fet per el grup de recerca en etnobotànica EtnoBioFiC -entitat de la xarxa territorial de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial-, que, des de fa anys, recull els resultats del seu treball de camp en una gran base de dades.

En la web trobarem uns 80.000 entrades amb noms de plantes i 55.000 sobre usos medicinals i han estat obtingudes gràcies a més de 1.300 entrevistes realitzades a unes 2.000 persones d’aproximadament 500 municipis.

Des de la Cempac i l’associació el llibre de la vida creiem que aquesta serà una eina forà important per ajudar a conservar per les noves generacions unes dades sobre natura i cultura del nostre entorn vegetal que esperem que siguin útils per a institucions i empreses interessades a desenvolupar productes comercials a base de plantes.

Fem Memòria Saidí, finalitza el seu projecte audiovisual d’entrevistes a la gent gran del poble

Sergio Rivas Fullola i Sonia Ezquerra Coronas, impulsors de “Fem Memòria Saidí”, projecte de recuperació de memòria oral en format audiovisual a Saidí (Osca), van fer entrega, el passat 31 de desembre de 2020, del resultat d’aquest projecte a l’Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC), entitat que els va atorgar la “XXIX Beca Amanda Llebot” l’any 2018.

L’IEBC va agrair l’esforç dedicat per “Fem Memòria Saidí” i va destacar la importància d’haver enregistrat en vídeo aquestes entrevistes, que formaran part del patrimoni immaterial aragonès. A més, els responsables de l’entitat van ressaltar que es tracta de la primera iniciativa audiovisual que ha becat aquesta entitat.

Dies més tard d’aquesta entrega, els impulsors del projecte van lliurar, a les persones entrevistades i a les seves famílies, el contingut íntegre de les entrevistes individuals realitzades.

El resultat final del projecte audiovisual “Fem Memòria Saidí” han estat catorze vídeos elaborats a partir d’entrevistes realitzades a una mostra de la gent gran del poble, en els quals  es parla de temes com: l’embaràs, la infància, la gastronomia, el treball, les cançons, les supersticions, els remeis o els oficis perduts, entre d’altres. Tal i com va comentar Sergio Rivas, coautor del projecte, “aquestes entrevistes estan realitzades amb la urgència de qui sap que els testimonis vius estan desapareixent i, amb ells, els seus records” i va afegir que “els avis i àvies entrevistades han explicat les seves vivències expressant-se en la variant del dialecte nord-occidental del català que es parla al municipi, anomenada localment com a saidinès“.

L’altra responsable del projecte, Sonia Ezquerra, va destacar la importància i la dificultat d’haver desenvolupat aquesta tasca en l’actual context de pandèmia. “Fem Memòria Saidí ha volgut ser un projecte apoderador, en donar veu i mostrar en imatges als seus veritables protagonistes: les persones grans de Saidí. Se les ha anat a visitar, s’ha passat temps amb elles, s’han sentit escoltades i s’ha posat en valor el seu propi testimoni personal. D’aquesta forma s’ha volgut dignificar el col·lectiu de la gent gran, que ha estat un dels més damnificats durant aquest període d’incertesa que encara ens toca viure. Elles han relatat el seu propi passat, aquell que va succeir de forma paral·lela a les grans fites de la Història en majúscules.

Sergio Rivas va remarcar que “ha estat la intrahistòria la protagonista d’aquesta iniciativa, ja que el projecte es va crear per l’ interès i curiositat per la història recent, però no per la història estudiada a l’escola, sinó per aquelles històries que, a casa, explicaven los iaios i iaies. S’ha volgut recuperar la memòria popular, la història de la vida quotidiana, les tradicions, els oficis, els records, sentiments i percepcions, explicats en primera persona per les persones que ho van viure”.

El projecte “Fem Memòria Saidí” ha tingut una excel·lent acollida, ja que té algunes qualitats que el fan especialment interessant. Per una banda, és gairebé pioner en la recuperació de memòria oral en format audiovisual a la Comarca del Baix Cinca i pretén ser inspirador per altres projectes semblants. Per una altra, va néixer fruit d’una iniciativa particular en un territori de frontera com és “la Franja”, amb vocació de fer comunitat i, per tant, de retornar els resultats obtinguts al poble.

Cal esmentar especialment l’estreta col·laboració que ha hi hagut entre els autors del projecte i les diferents institucions i entitats del poble, així com persones particulars. Entre tots han aportat  dades, documents i fotografies al projecte  i han participat en l’organització d’activitats culturals conjuntes a nivell local. Es tracta de l’Ajuntament de Saidí, el CEIP San Juan Bautista, l’Associació cultural local “Branquil” i la Comissió de festes del poble.

Fem memòria Saidí” també ha participat en altres iniciatives afins com ara el projecte de recuperació i revalorització de paraules utilitzades tradicionalment als horts i hortes de l’Aragó, denominat “Planter de paraules de l’hort”.

Quan les restriccions imposades per la pandèmia del Covid-19 ho permetin, “Fem Memòria Saidí” té previst engegar una campanya per donar a conèixer els continguts del projecte mitjançant diferents accions de difusió. Mentrestant, per a conèixer les seves activitats, es poden visitar els comptes que el projecte té oberts a les xarxes socials – Facebook (Fem Memòria Saidí) i Instagram (fem.memoria). En ells s’exposen continguts de les entrevistes realitzades, es dona suport al saidinès i als creadors i creadores locals i, a més, es poden descobrir fotografies antigues del poble.

Es pot contactar amb “Fem Memòria Saidí” mitjançant les esmentades xarxes socials i el correu electrònic: fem.memoria@hotmail.com.

Tant l’Associació el Llibre de la Vida com la Coordinadora CEMPAC donem tot el nostre recolzament ha aquest projecte.

Presentació del llibre Memòries de la Terra a l’Ateneu Terrassenc

Aquest dimarts 6 d’octubre a les 19:00 a l’Ateneu Terrassenc és fa la presentació del llibre Memòries de la terra de l’autora Teresa Bacardit.

La presentació és farà de forma virtual i es podrà seguir en directe per www.youtube.com/ateneuterrassenc

El llibre és una barreja de vivències, sentiments, persones i altres històries que tenen lloc al poble de Segur de Veciana durant el segle XX.

En aquestes memòries es relata com es vivia en uns temps que, tal i com diu l’autora la Teresa Bacardit,  si ara tornessin, la gent d’avui en dia no els suportaria. Un temps on els hiverns eren freds de veritat i als estius la calor sufocant no donava treva.

Per part e l’Associació El llibre de la Vida farà la presentació el secretari de l’entitat, en Santi Rius Casas. Des de l’Associació vàrem tenir el plaer de conèixer a la Teresa Bacardit arrel del seu interès en fer aquesta publicació tant personal. Fer un llibre de records és un acte de generositat que tothom hauria de fer al llarg de la seva vida ja que suposa deixar per escrit aquells moments que per qualsevol persona han estat importants i que vol compartir amb els demès.

Com diu la mateixa Teresa en el seu llibre ” Recordo un temps de respecte envers la gent gran i envers la cosa sagrada materialitzada en la persona del mossèn i la missa del diumenge… Un temps que me l’estimo perquè és el que em va tocar viure, i del qual encara conservo la rialla prompta i l’espontaneïtat”.

XII Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana 

El XII Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) se celebrarà els dies 6 i 7 de novembre de 2020 i tindrà lloc a Tarragona i Reus, sota el títol “Associacionisme cultural: entre el mosaic i les xarxes”.

Totes les persones interessades en presentar una comunicació a qualsevol dels tres àmbits del congrés cal que enviïn el títol i el resum de 1.000 caràcters. El termini finalitza el proper divendres 17 de juliol.

En els següents enllaços podeu accedir al programa i a la butlleta d’inscripció al congrés, respectivament:

Programa: https://mailnet2data.gpisoftware.com/files/128/3/xii_congresccepc-2020.pdf

Butlleta d’inscripció: https://mailnet2data.gpisoftware.com/files/128/3/butlletainscripcioxiicongresccepc.doc

L’associació El Llibre de la Vida presenta el llibre Memòries de la Terra

Memòries de la terra és una barreja de vivències, sentiments, persones i altres històries que tenen lloc al poble de Segur de Veciana durant el segle XX.

En aquestes memòries es relata com es vivia en uns temps que, tal i com diu l’autora la Teresa Bacardit,  si ara tornessin, la gent d’avui en dia no els suportaria. Un temps on els hiverns eren freds de veritat i als estius la calor sufocant no donava treva.

Un temps on la gent treballava de valent hores i hores cada dia: els homes al camp, a les mines o fent altres feines que ara ja no existeixen, i les dones a casa rentant la roba, cuidant del bestiar i cuinant per tenir els àpats sempre a punt. La feina dels més petits era anar a escola, ajudar a casa i divertir-se fent trapelleries.

Un temps on el valor de l’esforç i del treball passaven de generació a generació, sense haver-los de predicar, de pares a fills. Els valors, l’educació i el respecte pels més grans venien gravats a l’ADN dels nouvinguts.

Uns temps en els quals les mares feien callar als fills, els marits feien callar a les mullers i el mossèn del poble els feia callar a tots perquè només i havia una veritat verdadera. Uns temps marcats per una terrible guerra fratricida que va deixar massa dolor, silencis i veus callades que només van comportar malestar i patiments que van ennegrir moltes ànimes fins a la mort del seu cos físic.

Uns temps de molta missa, rigidesa i misèria, i de poc menjar, diner i festes que van posar a prova la resiliència de les persones que, a la seva manera, eren felices. Eren felices per no morir d’unes angines, per tenir un plat a taula cada dia o per poder fer  una partida de cartes el diumenge. Eren feliços amb el que tenien. Eren feliços per conformitat.

Uns temps que han passat i que, per sort, no tornaran per prendre’ns la llibertat d’expressió i el luxe de poder viure una vida fidel al dictat de l’ànima i no de cara a la societat i l’església. És per aquest “no tornaran” que és un deure i una obligació agrair a l’autora el fet d’obrir el seu cor i memòria i haver-nos explicat aquestes vivències amb les quals podrem entendre cada vegada més d’on venim.

 poble a principis segle xx
Segur de Veciana a principis del Segle XX

En Jordi Servitge Turull, alcalde d’aquesta població diu que “és vital recuperar la història, la nostra història, i difondre-la perquè entenent-la i fent la arribar als que ens segueixen els ajudarem a no repetir els errors que van cometre els nostres avantpassats, desapareguts en un passat massa llunyà. No cal dir que aquestes memòries són vitals per valorar com es vivia fa poques dècades a les nostres contrades i copsar que, actualment, vivim per sobre del famós estat del benestar. Si la societat d’avui valoréssim les necessitats bàsiques de les persones com les valoraven els personatges que apareixen en aquest recull seríem més feliços. I és que el dia que ens despertarem al matí i donarem gràcies de tenir aigua calenta al bany, menjar a la nevera i roba confortable a l’armari, començarem a ser conscients del que significa ser “feliç”.

Com a Associació El llibre de la Vida vàrem tenir el plaer de conèixer a la Teresa Bacardit arrel del seu interès en fer un llibre dels records de la seva vida al poble de Veciana. Fer un llibre de records és un acte de generositat que tothom hauria de fer al llarg de la seva vida ja que suposa deixar per escrit aquells moments que per qualsevol persona han estat importants i que vol compartir amb els demès.

En aquest llibret la Teresa és com si passegés per entre els carrerons, les places i els camps d’on va néixer i va viure bona part de la seva vida i es retrobés de nou amb persones que té vives en la seva memòria. Però la Teresa i ho podeu comprovar en la fotografia viu des de fa temps a Terrassa i a après a estimar-la i ella reconeix que s’hi sent molt ben acollida i que el canvi d’un Poblet a una gran ciutat li ha comportat una major comoditat i un accés a la cultura que malauradament en aquells petit nuclis rurals costa més d’accedir-hi.

La Teresa Bacardit ens explica que ”probablement podria continuar, perquè els records, com el desitjos, són infinits. Mirant les estrelles vaig sentir el desig d’escriure coses que havien quedat en el meu record, però donar forma per escrit a aquests records no ha estat cosa fàcil. Amb tot, he volgut deixar constància de totes aquestes coses amb el meu llenguatge, servint-me de mots que no són propis de la nostra llengua però que nosaltres dèiem d’aquesta manera. I n’he volgut deixar constància no tan sols per satisfer el meu desig sinó perquè els més joves tinguin coneixement de la manera que es vivia en el poble, de com van viure els seus avant-passats i de les peculiaritats d’alguns dels habitants de Segur o de les rodalies.

La vida fàcil de l’actualitat no ens ha de fer oblidar ni menysprear aquella que va ser la dels nostres avis, una vida molt més dura, menys còmoda, que vaig viure, vam viure, amb les nostres rialles, les nostres penes i joies, la nostra bona fe i les nostres picardies: la vida normal d’un temps de silencis que no enteníem, de satisfaccions que poden semblar molt primitives als ulls de la gent d’ara, però que eren les que hi havia i que ens feien viure i somiar. Un temps d’hiverns durs, de poques comoditats però totes elles ben apreciades. Un temps de respecte envers la gent gran i envers la cosa sagrada materialitzada en la persona del mossèn i la missa del diumenge… Un temps que me l’estimo perquè és el que em va tocar viure, i del qual encara conservo la rialla prompta i l’espontaneïtat”.

Intervenció a favor de la Cultura dels Records a la Mitja Terrassa 2020

En Santi Rius va ser l’escollit per fer una petita intervenció a favor de la Cultura en l’acte de presentació de la Mitja Terrassa que aquest any 2020 ha dedicat la seva edició al foment de la Cultura a Terrassa.

Com a secretari de l’Associació El llibre de la Vida i autor, entre d’

altres, del bloc dels Records de Terrassa, el Santi, a més de parlar de cultura en general, ha volgut defensar la importància de la Cultura dels Records tal i com podeu comprovar en el text que reproduïm a continuació:

La Mitja Marató de Terrassa- i la Cultura

Quan el bon amic Rafel Morillo em va demanar que digués unes paraules en la presentació de l’edició d’aquest any de la Mitja Marató de Terrassa i que ho fes parlant als assistents sobre la Cultura, vaig pensar que s’equivocava de persona.

El primer que vaig pensar va ser: què podia dir jo de la Cultura? un terme tant general que cadascú pot interpretar des de diferents punts de vista i del que no me’n considero pas un expert.

Un cop assumit el repte, vaig decidir cercar els seus orígens i em vaig adonar que la paraula Cultura prové del llatí cultus (cultiu), i que en el cas que ens ocupa podríem dir que fa referencia al cultiu de l’esperit humà.

Però en realitat què és la Cultura? 

Podríem dir que la Cultura engloba el coneixement, les creences, les normes, l’art, la moral, els hàbits i les habilitats adquirides per cada persona dins d’una societat.

Així podríem parlar de cultura popular, de cultura cinematogràfica, de cultura esportiva, de cultura musical o de mil i una maneres d’entendre la cultura.

I si m’ho permeteu inclouria un aspecte que de vegades queda amagat quan es parla de la Cultura en Majúscules i em refereixo a la Cultura dels Records.

I és que les persones no som res sense els records i perdre’ls és una de les coses més tristes que ens pot arribar a passar. La paraula recordar també prové del llatí i significa re-cordis o sigui “tornar a passar pel cor” i és que quan recordem el que fem és precisament tornar a passar pel nostre cor les coses que hem viscut.

Aquest any la Mitja Marató compleix 21 anys i segur que al pensament de molts dels presents us venen records d’alguna d’aquestes edicions passades: de quan només era un projecte, de quan es va fer la primera cursa, de la primera en que vàreu córrer, del company que us ha deixat i amb el que vàreu compartir algun moment intens, de l’abraçada amb els vostres fills al creuar la meta… de molts i molts records que ara, son vostres i que quan els compartiu feu que la gent del vostre costat també comenci a recordar.

Alguns ja sabeu que des de fa més de 13 anys tinc cura de l’espai dels Records de Terrassa i que, en els propers dies, arribarà al milió de visites, fet que demostra que el blog cultural més antic la ciutat està més viu que mai.I avui precisament parlem de Cultura en la seu del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya que aquest any acull la presentació de 21ena edició de la Mitja Marató de Terrassa.  Un Museu d’àmbit nacional que acull diferents mostres culturals i científiques al llarg de l’any i que ocupa un dels edificis més emblemàtics del modernisme industrial de tot el món.

Una obra que demostra que la Cultura també es pot veure reflectida en l’arquitectura i en la industria, per citar-ne dos exemples que poden semblar antagònics, i que en aquest recinte es fusionen en una gran bellesa.

La Mitja sempre ha tingut en compte aquests detalls i cada any ha incorporat en el seus trofeus diferents imatges d’edificis emblemàtics de la ciutat de Terrassa, contribuint així a prestigiar-los i a difondre’ls.

Un darrer aspecte que voldria destacar de la nostra ciutat vers la Cultura, és precisament la diversitat cultural que trobem en la seva ciutadania i que és un motiu més de dinamització, que fa que la ciutat de Terrassa sigui  més innovadora i creativa, alhora que ens permet gaudir-la des de diferents perspectives.

L’amic Jorge Wagensberg (Vagensberg), que malauradament ja ens ha deixat, em va dir un dia que “la Cultura, és el coneixement transmès per via no genètica” i hi estic del tot d’acord, ja que la Cultura no ens ve donada sinó que l’adquirim amb el pas del temps.

Permeteu-me que finalitzi donant les gràcies als amics de la Mitja per aquesta oportunitat i per escoltar-me quan em vàreu demanar que us ajudés a canviar el lema de la Mitja i us vaig aconsellar que podria quedar bé dir que la Mitja te +, ja que cada any li podríeu afegir una paraula a final de la frase i així fer-la més plural.

Aquest any doncs, podeu dir ben alt que La Mitja te + “CULTURA”.

Gràcies a tots els que feu possible la Mitja i als que avui heu vingut a donar-li recolzament en aquest acte.

Us desitjo a tots que gaudiu plenament de la Cursa i d’aquesta celebració.

Els Tallers Records de tota una Vida arriben al barri de La Maurina

Ens complau anunciar-vos, des de l’Associació El Llibre de la Vida, que degut a l’èxit dels Tallers de Records de tota una Vida realitzats en varis barris de Terrassa aquest any 2020 en farem de nou en diversos barris de Terrassa

  • De moment em començat amb els del barri de La Maurina.

Bona part de les terres del que és ara el barri de la Maurina havien estat propietat de la família Marsans alies els Maurí. És per això, que l’esvoranc que travessa en diagonal la zona era conegut com el torrent de La Maurina.

D’aquí prové el nom del barri. Els Marsans, o Maurí, tenien la masia al nord tocant a les Aymerigues. S’ignora la seva ubicació exacta però se sap que va ser enderrocada a mitjans del segle XIX.

Les primeres cases del barri es van aixecar prop de la carretera d’Olesa i, durant la dècada del 1940, se’n van bastir a banda i banda del torrent que dóna nom a la barriada.

Els habitatges dels immigrats que s’hi van establir, molts cops d’autoconstrucció i en forma de barraques, van fer que la zona fos coneguda com el barri de les Llaunes o, més habitualment, de “las Latas“.