Visita al Síndic de Greuges de Terrassa

fb8b460a-d8d8-4bbe-a933-5092a6e8a3c6Hem visitat al Síndic de Greuges de Terrassa El Mustafa Ben El Fassi Mezouar per presentar-li la nostra Associació i explicar-li totes les activitats que fem.

Li agraïm la rebuda al seu despatx de la masia Freixa així com el recolzament que ens ha ofert.

De be segur que podrem treballar de forma conjunta per assolir que els records de les persones no es perdin mai.

Durant la reunió li hem lliurat les darreres publicacions de la nostra Associació i en especial la darrera versió del conte de l’Arbre de la Vida en àrab, castellà i xinés.

Igualment l’hem convidat a la constitució de la Coordinadora CEMPAC que tindrà lloc el dissabte 22 d’abril a les 10:30 a la seu del Mnactec.

Fem Memòria Saidí, finalitza el seu projecte audiovisual d’entrevistes a la gent gran del poble

Sergio Rivas Fullola i Sonia Ezquerra Coronas, impulsors de “Fem Memòria Saidí”, projecte de recuperació de memòria oral en format audiovisual a Saidí (Osca), van fer entrega, el passat 31 de desembre de 2020, del resultat d’aquest projecte a l’Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC), entitat que els va atorgar la “XXIX Beca Amanda Llebot” l’any 2018.

L’IEBC va agrair l’esforç dedicat per “Fem Memòria Saidí” i va destacar la importància d’haver enregistrat en vídeo aquestes entrevistes, que formaran part del patrimoni immaterial aragonès. A més, els responsables de l’entitat van ressaltar que es tracta de la primera iniciativa audiovisual que ha becat aquesta entitat.

Dies més tard d’aquesta entrega, els impulsors del projecte van lliurar, a les persones entrevistades i a les seves famílies, el contingut íntegre de les entrevistes individuals realitzades.

El resultat final del projecte audiovisual “Fem Memòria Saidí” han estat catorze vídeos elaborats a partir d’entrevistes realitzades a una mostra de la gent gran del poble, en els quals  es parla de temes com: l’embaràs, la infància, la gastronomia, el treball, les cançons, les supersticions, els remeis o els oficis perduts, entre d’altres. Tal i com va comentar Sergio Rivas, coautor del projecte, “aquestes entrevistes estan realitzades amb la urgència de qui sap que els testimonis vius estan desapareixent i, amb ells, els seus records” i va afegir que “els avis i àvies entrevistades han explicat les seves vivències expressant-se en la variant del dialecte nord-occidental del català que es parla al municipi, anomenada localment com a saidinès“.

L’altra responsable del projecte, Sonia Ezquerra, va destacar la importància i la dificultat d’haver desenvolupat aquesta tasca en l’actual context de pandèmia. “Fem Memòria Saidí ha volgut ser un projecte apoderador, en donar veu i mostrar en imatges als seus veritables protagonistes: les persones grans de Saidí. Se les ha anat a visitar, s’ha passat temps amb elles, s’han sentit escoltades i s’ha posat en valor el seu propi testimoni personal. D’aquesta forma s’ha volgut dignificar el col·lectiu de la gent gran, que ha estat un dels més damnificats durant aquest període d’incertesa que encara ens toca viure. Elles han relatat el seu propi passat, aquell que va succeir de forma paral·lela a les grans fites de la Història en majúscules.

Sergio Rivas va remarcar que “ha estat la intrahistòria la protagonista d’aquesta iniciativa, ja que el projecte es va crear per l’ interès i curiositat per la història recent, però no per la història estudiada a l’escola, sinó per aquelles històries que, a casa, explicaven los iaios i iaies. S’ha volgut recuperar la memòria popular, la història de la vida quotidiana, les tradicions, els oficis, els records, sentiments i percepcions, explicats en primera persona per les persones que ho van viure”.

El projecte “Fem Memòria Saidí” ha tingut una excel·lent acollida, ja que té algunes qualitats que el fan especialment interessant. Per una banda, és gairebé pioner en la recuperació de memòria oral en format audiovisual a la Comarca del Baix Cinca i pretén ser inspirador per altres projectes semblants. Per una altra, va néixer fruit d’una iniciativa particular en un territori de frontera com és “la Franja”, amb vocació de fer comunitat i, per tant, de retornar els resultats obtinguts al poble.

Cal esmentar especialment l’estreta col·laboració que ha hi hagut entre els autors del projecte i les diferents institucions i entitats del poble, així com persones particulars. Entre tots han aportat  dades, documents i fotografies al projecte  i han participat en l’organització d’activitats culturals conjuntes a nivell local. Es tracta de l’Ajuntament de Saidí, el CEIP San Juan Bautista, l’Associació cultural local “Branquil” i la Comissió de festes del poble.

Fem memòria Saidí” també ha participat en altres iniciatives afins com ara el projecte de recuperació i revalorització de paraules utilitzades tradicionalment als horts i hortes de l’Aragó, denominat “Planter de paraules de l’hort”.

Quan les restriccions imposades per la pandèmia del Covid-19 ho permetin, “Fem Memòria Saidí” té previst engegar una campanya per donar a conèixer els continguts del projecte mitjançant diferents accions de difusió. Mentrestant, per a conèixer les seves activitats, es poden visitar els comptes que el projecte té oberts a les xarxes socials – Facebook (Fem Memòria Saidí) i Instagram (fem.memoria). En ells s’exposen continguts de les entrevistes realitzades, es dona suport al saidinès i als creadors i creadores locals i, a més, es poden descobrir fotografies antigues del poble.

Es pot contactar amb “Fem Memòria Saidí” mitjançant les esmentades xarxes socials i el correu electrònic: fem.memoria@hotmail.com.

Tant l’Associació el Llibre de la Vida com la Coordinadora CEMPAC donem tot el nostre recolzament ha aquest projecte.

36è premi Valeri Serra i Boldú de cultura popular

El Museu Comarcal de l’Urgell ens fa saber de la nova edició del premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular.

Podeu presentar els vostres treballs fins el 28 de febrer. El premi està dotat amb 5.000 € i la publicació de l’obra a la col·lecció Biblioteca Popular de Cultura Valeri Serra i Boldú coeditada per l’Ajuntament de Bellpuig i Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Una noticia i un premi al que donem suport des de l’associació El Llibre de la Vida i la CEMPAC:

Aquí us deixem les bases.

museucomarcaldelurgell  

https://wp.me/p78I9z-9u8

Col·loqui: Les plantes ens connecten. Etnobotànica

Des de l’Associació El Llibre i la CEMPAC us fem saber que el grup de recerca en etnobotànica, EtnoBioFiC, us convida al Col·loqui Les plantes ens connecten. Etnobotànica, llengua, cuina i societat en els aliments de la cultura xinesa a Santa Coloma de Gramenet“.
 
Aquest acte està organitzat per l’Observatori de l’Alimentació (ODELA), en el marc del projecte “De la coexistència a la convivència a Santa Coloma de Gramenet i el Campus de l’Alimentació de Torribera: accions per a la sostenibilitat alimentària“.

L’activitat tindrà lloc el proper divendres 13 de novembre de 2020, a les 17h, en línia, a través de la plataforma Zoom.

Per assistir-hi, cal realitzar inscripció prèvia a través del formulari. Un cop es formalitzi la inscripció, s’enviarà un enllaç d’accés.

 

VII JORNADA DE RECERCA LOCAL PATRIMONI I HISTÒRIA MARÍTIMA

Des de l’Associació El Llibre de la Vida i la CEMPAC volem compartir amb vosaltres que el pròxim dissabte 21 de novembre de 2020, al matí, es durà a terme la VII Jornada de Recerca Local sobre Patrimoni i Història Marítima, en la que ens podem posar al dia de les recerques en curs sobre història i cultura marítima del nostre entorn, compartir experiències i aprendre molt.

Els organitzadors, l’Institut Ramon Muntaner i el Museu Marítim de Barcelona, els ha semblat prudent aquest any fer-la on-line.

La Jornada és gratuïta, però cal formalitzar la inscripció per rebre l’enllaç per participar. Trobareu el programa i l’enllaç per la inscripció aquí.

 

 

Un article sobre el llibre Carta de Grisos de Josep Puy

Volem compartir amb vosaltres un article del bon amic Joan Tamayo Sala:
En ell ens parla del llibre recentment presentat per part de l’historiador terrassenc Josep PuyCarta de Grisos” i des de l’Associació el Llibre de la Vida us en volem fer sabedors.
 

Videojornada La pedra seca als Països Catalans: patrimoni, ofici, polítiques i reptes

Us fem saber que avui, dimarts 27 d’octubre de 2020 de 18 a 20:15h, tindrà lloc la primera sessió de la Videojornada La pedra seca als Països Catalans: patrimoni, ofici, polítiques i reptes
 
L’emissió serà en obert al canal de YouTube de COL·LABORAxPAISATGE, hi pots accedir al següent enllaç: https://youtu.be/bflFW6hxlqk. També es pot utilitzar el Xat en directe per participar i fer comentaris.
 
Us animem que participeu en aquesta videojornada que intentarà copsar l’estat actual de les polítiques públiques d’impuls de la pedra seca a diferents territoris. 
 
Si necessiteu consultar el programa complet de la Videojornada, el trobareu a l’enllaç https://www.collaboraxpaisatge.cat/videojornada/
 
Informació facilitada a la CEMPAC per ADRINOC, Associació  per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya.
 

Memòria viva de paisatges, personatges i oficis de les Terres de l’Ebre per Museu de les Terres de l’Ebre

Ens arriba un comunicat de www.etnologia.cat de que les VI Jornades del Patrimoni Literari Ebrenc, que aquest any es faran es faran telemàticament, es titulen “Patrimoni oblidat, memòria viva. Paisatge, personatges i oficis recuperats de la literatura i la paraula”.

Durant una setmana inclouran un gran nombre de ponències, que tenen per objectiu difondre aspectes del patrimoni ebrenc que la recerca, la literatura, la música, el cinema… en aquest cas per reviure personatges lligats als diferents paisatges culturals i naturals de les Terres de l’Ebre.

Hi participaran especialistes de diferents disciplines, relacionats amb el patrimoni, la història i la cultura: Victòria Almuni, Marc Ballester, Íngrid Bertomeu, Andreu Carranza, Montse Castellà, Félix Edo, Àlex Farnós, Maite Hernández, Marc Marc, Jordi Marín, Vicent Pellicer, Josep Santesmases, Màrius Serra, Emigdi Subirats, Joaquim Vilagrassa. També estan programades algunes visites guiades.

Com a novetat, aquest any les Jornades es podran seguir en streaming a través de la pàgina web de la biblioteca i de les seves xarxes socials amb l’objectiu d’arribar a tots els públics, tant per adaptar-se a la situació actual com per proposar-se arribar a noves audiències i trencant barreres físiques.

Organitzen: Ajuntament de Tortosa, Biblioteca Marcel·lí Domingo i Biblioteques públiques de Catalunya.

Lloc: Biblioteca Marcel·lí Domingo. Tortosa. C/Mercè, 6. 43500 Tortosa. Tel.:977 445566
bmd@tortosa.cat  http://www.bibliotecaspublicas.es/tortosa/index.jsp  http://biblioteca.tortosa.cat/digital.html

Dates: del 9 al 14 de novembre de 2020

Horari: de 18.00 a 21.00h (15 hores lectives)

 

Jornada “Música i Arts Visuals en Terres de Cruïlla”

L’associació El Llibre de la Vida us vol fer saber que des del Institut Ramon Muntaner ens informen que fins el 23 d’octubre està oberta la inscripció per assistir a la jornada “Música i Arts Visuals en Terres de Cruïlla”, programada per al proper dissabte 24 d’octubre a l’Auditori del Centre Obrer de la Sénia.

Us podeu inscriure a l’enllaç següent:https://musiquesenterresdecruilla.wordpress.com/inscripcio-a-la-jornada-del-24-doctubre-2020/

Per a aquelles persones que no us pugueu desplaçar a la Sénia, podreu seguir la jornada a temps real a través de la plataforma Youtube al:

En el següent enllaç podeu veure el nou programa de la jornada: Programa

Més informació a: https://musiquesenterresdecruilla.wordpress.com/presentacio-2020/

 

 
 

Or i Plata, tot un homenatge als records tradicionals

Des de l’associació El Llibre de la Vida us fem saber aquesta noticia:

Art plàstic i memòria col·lectiva i personal conflueixen en el mural de grans dimensions que des d’aquest estiu llueix als murs de la piscina municipal del Mas de Barberans. Es tracta de l’obra Or i plata, de l’artista Miquel Wert qui ha elaborat una projecte de creació a partir de tres fotografies documentades pel Museu de la Pauma del Mas de Barberans, que daten dos dels anys 70 i una dels anys 60, i que mostren dos de les activitats agrícoles més tradicionals i arrelades al municipi: plegar olives i porgar-les. L’autor ha titulat l’obra com Or i plata, un títol que evoca el color de l’oli  i el de les fulles de l’olivera que vistes en perspectiva recorden la fina lluentor de l’argent.

Però més enllà d’aquest particular homenatge a la tradició agrícola, el mural també inclou referències explícites a l’artesania de la pauma. Concretament, s’hi pot veure, entre altres objectes, una cabassa, un recipient de llata de pauma de base plana i de forma circular, d’uns 20 centímetres de cos recte. La cabassa tenia un doble ús: s’utilitzava per envasar (mesurar) les olives i per evitar que caiguessin a terra quan les abocaven novament al sac, i per contenir les olives que queien del porgador i així acabar-les de triar.

Un altre element important que hi apareix és el porgador, un estri pensat per triar les olives i separar-les de les pedres i fulles. Aquesta tasca la desenvolupaven majoritàriament els membres no productius de la família, gent gran i xiquets i xiquetes, i era una activitat amb una forta càrrega sentimental que va acabar desapareixent amb l’aparició dels porgadors automàtics.

Pintar aquest mural ha estat un encàrrec de l’Ajuntament del Mas a l’artista Miquel Wert, amb l’objectiu de fer un homenatge als avantpassats del poble. El projecte ha estat coordinat per la regidoria de Joventut i el Museu de la Pauma s’ha encarregat de seleccionar i documentar les fotografies. L’artesania de la pauma hi surt doblement representada ja que a banda dels estris elaborats amb pauma que apareixen a les imatges, una part del mural és una mostra de llata.