Fem Memòria Saidí, finalitza el seu projecte audiovisual d’entrevistes a la gent gran del poble

Sergio Rivas Fullola i Sonia Ezquerra Coronas, impulsors de “Fem Memòria Saidí”, projecte de recuperació de memòria oral en format audiovisual a Saidí (Osca), van fer entrega, el passat 31 de desembre de 2020, del resultat d’aquest projecte a l’Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC), entitat que els va atorgar la “XXIX Beca Amanda Llebot” l’any 2018.

L’IEBC va agrair l’esforç dedicat per “Fem Memòria Saidí” i va destacar la importància d’haver enregistrat en vídeo aquestes entrevistes, que formaran part del patrimoni immaterial aragonès. A més, els responsables de l’entitat van ressaltar que es tracta de la primera iniciativa audiovisual que ha becat aquesta entitat.

Dies més tard d’aquesta entrega, els impulsors del projecte van lliurar, a les persones entrevistades i a les seves famílies, el contingut íntegre de les entrevistes individuals realitzades.

El resultat final del projecte audiovisual “Fem Memòria Saidí” han estat catorze vídeos elaborats a partir d’entrevistes realitzades a una mostra de la gent gran del poble, en els quals  es parla de temes com: l’embaràs, la infància, la gastronomia, el treball, les cançons, les supersticions, els remeis o els oficis perduts, entre d’altres. Tal i com va comentar Sergio Rivas, coautor del projecte, “aquestes entrevistes estan realitzades amb la urgència de qui sap que els testimonis vius estan desapareixent i, amb ells, els seus records” i va afegir que “els avis i àvies entrevistades han explicat les seves vivències expressant-se en la variant del dialecte nord-occidental del català que es parla al municipi, anomenada localment com a saidinès“.

L’altra responsable del projecte, Sonia Ezquerra, va destacar la importància i la dificultat d’haver desenvolupat aquesta tasca en l’actual context de pandèmia. “Fem Memòria Saidí ha volgut ser un projecte apoderador, en donar veu i mostrar en imatges als seus veritables protagonistes: les persones grans de Saidí. Se les ha anat a visitar, s’ha passat temps amb elles, s’han sentit escoltades i s’ha posat en valor el seu propi testimoni personal. D’aquesta forma s’ha volgut dignificar el col·lectiu de la gent gran, que ha estat un dels més damnificats durant aquest període d’incertesa que encara ens toca viure. Elles han relatat el seu propi passat, aquell que va succeir de forma paral·lela a les grans fites de la Història en majúscules.

Sergio Rivas va remarcar que “ha estat la intrahistòria la protagonista d’aquesta iniciativa, ja que el projecte es va crear per l’ interès i curiositat per la història recent, però no per la història estudiada a l’escola, sinó per aquelles històries que, a casa, explicaven los iaios i iaies. S’ha volgut recuperar la memòria popular, la història de la vida quotidiana, les tradicions, els oficis, els records, sentiments i percepcions, explicats en primera persona per les persones que ho van viure”.

El projecte “Fem Memòria Saidí” ha tingut una excel·lent acollida, ja que té algunes qualitats que el fan especialment interessant. Per una banda, és gairebé pioner en la recuperació de memòria oral en format audiovisual a la Comarca del Baix Cinca i pretén ser inspirador per altres projectes semblants. Per una altra, va néixer fruit d’una iniciativa particular en un territori de frontera com és “la Franja”, amb vocació de fer comunitat i, per tant, de retornar els resultats obtinguts al poble.

Cal esmentar especialment l’estreta col·laboració que ha hi hagut entre els autors del projecte i les diferents institucions i entitats del poble, així com persones particulars. Entre tots han aportat  dades, documents i fotografies al projecte  i han participat en l’organització d’activitats culturals conjuntes a nivell local. Es tracta de l’Ajuntament de Saidí, el CEIP San Juan Bautista, l’Associació cultural local “Branquil” i la Comissió de festes del poble.

Fem memòria Saidí” també ha participat en altres iniciatives afins com ara el projecte de recuperació i revalorització de paraules utilitzades tradicionalment als horts i hortes de l’Aragó, denominat “Planter de paraules de l’hort”.

Quan les restriccions imposades per la pandèmia del Covid-19 ho permetin, “Fem Memòria Saidí” té previst engegar una campanya per donar a conèixer els continguts del projecte mitjançant diferents accions de difusió. Mentrestant, per a conèixer les seves activitats, es poden visitar els comptes que el projecte té oberts a les xarxes socials – Facebook (Fem Memòria Saidí) i Instagram (fem.memoria). En ells s’exposen continguts de les entrevistes realitzades, es dona suport al saidinès i als creadors i creadores locals i, a més, es poden descobrir fotografies antigues del poble.

Es pot contactar amb “Fem Memòria Saidí” mitjançant les esmentades xarxes socials i el correu electrònic: fem.memoria@hotmail.com.

Tant l’Associació el Llibre de la Vida com la Coordinadora CEMPAC donem tot el nostre recolzament ha aquest projecte.

Taller virtual “dolços records” sobre els records de les pastisseries a Terrassa

El Taller virtual Dolços Records” és una iniciativa de l’associació El Llibre de la Vida.

El Servei de Promoció de la Gent Gran de l’Ajuntament de Terrassa l’ha inclòs dins del llistat d’activitats del programa Activat el +60

Es tracta d’un recorregut històric per “les Pastisseries d’abans a Terrassa”.

  • El seu objectiu és de disposar d’una eina virtual des de la que poder estimular els records de les persones grans sense necessitat de presència física i que es pugui treballar tant des de casa com des dels casals, centres cívics, biblioteques, llars, etc. 
  • Aquest taller estarà actiu a youtube partir del mes de febrer en aquest enllaç:https://youtu.be/nrSdvaWk8e4
  • A més, els participants dels taller poden fer arribar els propis records, fotografies, etc. a info@llibredelavida.com

Però qui ho desitgi ja pot visualitzar aquest taller virtual a: 

Agraïment de l’ajuntament pel taller virtual “una tarda de cinema” sobre els records del cine a Terrassa

El Taller virtual dels records del cinema a Terrassa és una iniciativa de l’associació El Llibre de la Vida.

Des del Servei de Promoció de la Gent Gran de l’Ajuntament de Terrassa ens ha arribat un agraïment  per part de la seva cap de servei la Sra. Maria Victòria Hernández Salamero.

Diu així: “ens plau comunicar-vos que el documental-taller “Els Cinemes de Terrassa”, amb el que vàreu contribuir  aquest passat octubre al Programa del Mes de la Gent Gran, impulsat pel Servei Municipal de Promoció de la Gent Gran, ha estat molt ben acollit, comptabilitzant un total de 157 visualitzacions a través de la nostra web de Gent Gran“.

El fet d’haver programat accions majoritàriament telemàtiques, adreçades a persones grans on moltes d’elles tenen dificultat en l’ús de les noves tecnologies, i atenent a la situació d’alarma sanitària actual, pensem que ha estat un èxit”.

Us volem agrair la vostra dedicació i recerca d’aquest temes de ciutat tant entranyables per a tots nosaltres, i que ajuden a guardar la memòria viscuda de les persones grans” i “Us encoratgem a continuar aquesta labor tant important per les persones i per la ciutat !

Qui ho desitgi encara pot visualitzar aquest taller virtual a: https://youtu.be/V-yqjNXoCO8

Us recordem que podeu fer arribar els vostres records que us sorgeixin de la visió del video taller a info@llibredelavida.com

Us desitgem un Bon Nadal i un millor 2021

Des de El Llibre de la Vida us volem desitjar un Bon Nadal i un Millor any 2021 i que tots els vostres projectes, al igual que els nostres, es facin realitat.

Aquest any hem triat una imatge d’un pessebrista terrassenc, en Simó i Colom de l’any 1946.

Som conscients que ens ha tocat viure un any difícil, on molta gent a perdut éssers estimats pel malalties, accidents i especialment per la pandemia del Covid-19 i esperem que en el 2021 la vacuna ens ajudi a superar-ho.

Us volem demanar que aprofiteu aquests dies per escoltar els records dels demès, compartiu-los i doneu-els-hi el valor que tenen i si els podeu preservar per escrit o gravats millor que millor.

Or i Plata, tot un homenatge als records tradicionals

Des de l’associació El Llibre de la Vida us fem saber aquesta noticia:

Art plàstic i memòria col·lectiva i personal conflueixen en el mural de grans dimensions que des d’aquest estiu llueix als murs de la piscina municipal del Mas de Barberans. Es tracta de l’obra Or i plata, de l’artista Miquel Wert qui ha elaborat una projecte de creació a partir de tres fotografies documentades pel Museu de la Pauma del Mas de Barberans, que daten dos dels anys 70 i una dels anys 60, i que mostren dos de les activitats agrícoles més tradicionals i arrelades al municipi: plegar olives i porgar-les. L’autor ha titulat l’obra com Or i plata, un títol que evoca el color de l’oli  i el de les fulles de l’olivera que vistes en perspectiva recorden la fina lluentor de l’argent.

Però més enllà d’aquest particular homenatge a la tradició agrícola, el mural també inclou referències explícites a l’artesania de la pauma. Concretament, s’hi pot veure, entre altres objectes, una cabassa, un recipient de llata de pauma de base plana i de forma circular, d’uns 20 centímetres de cos recte. La cabassa tenia un doble ús: s’utilitzava per envasar (mesurar) les olives i per evitar que caiguessin a terra quan les abocaven novament al sac, i per contenir les olives que queien del porgador i així acabar-les de triar.

Un altre element important que hi apareix és el porgador, un estri pensat per triar les olives i separar-les de les pedres i fulles. Aquesta tasca la desenvolupaven majoritàriament els membres no productius de la família, gent gran i xiquets i xiquetes, i era una activitat amb una forta càrrega sentimental que va acabar desapareixent amb l’aparició dels porgadors automàtics.

Pintar aquest mural ha estat un encàrrec de l’Ajuntament del Mas a l’artista Miquel Wert, amb l’objectiu de fer un homenatge als avantpassats del poble. El projecte ha estat coordinat per la regidoria de Joventut i el Museu de la Pauma s’ha encarregat de seleccionar i documentar les fotografies. L’artesania de la pauma hi surt doblement representada ja que a banda dels estris elaborats amb pauma que apareixen a les imatges, una part del mural és una mostra de llata.

 
 

Activitats del segon bloc de la Fira de Santa Úrsula a Valls

Des de l’associació El Llibre de la Vida us fem saber que des del divendres 9 d’octubre la Fira de Santa Úrsula va obrir la reserva d’entrades al conjunt de la programació. Les reserves es poden realitzar on line a través del web www.valls.cat i presencialment a les taquilles centrals del Teatre Principal. Totes les activitats es realitzen amb públic assegut, i controls d’accés, temperatura i entrada així com servei de neteja permanent per garantir per les mesures antiCovid.

Les activitats que s’obren en aquest segon bloc d’entrades són, per espais, les següents:

Equipament cultural del Convent del Carme

Dimecres 21. Presentació del darrer volum de l’Enciclopèdia Castellera, titulat Miscel·lània, a càrrec del director de la col·lecció Xavier Brotons, del col·laborador de l’obra el vallenc Jep Martí, del president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya Sergi Font i de l’alcaldessa de Valls Dolors Farré.

Dijous 22. Presentació de les Actes de la darrera edició del Simposi Casteller de Catalunya, dedicada al periodisme casteller i a la contraposició entre castells de deu i construccions netes, a càrrec de la periodista vilafranquina Judit Benages.

Divendres 23. Estrena dels nous gegants petits de Valls, a càrrec del Cau de Valls, i amb els grallers Bufalodre.

Dissabte 24.

Debat amb els caps de la Colla Joves Xiquets de Valls i Vella dels Xiquets de Valls + Concert vermut amb els grallers Canya d’Or de Reus.

Concert comentat sobre la història dels orígens del toc de castells a càrrec de Xavier Orriols, de Vilanova i la Geltrú, i els grallers So Nat de Tarragona.

Des de la plaça del Blat, visites guiades Indrets Castellers vallencs, a càrrec d’Eli Carnicé.

Dissabte 24. Matí i tarda.

Diumenge 25. Matí.

Plaça Pilar Prim, davant la Biblioteca Carles Cardó

Projecció en sessió contínua de pel·lícules castelleres antigues amb cooperació amb la Unitat d’Investigació del Cinema de la Universitat Rovira i Virgili. En aquest espai la projecció és continua amb una durada aproximada de 30 minuts. Es garanteix l’accés en el dia concret però no la franja horària.

Divendres 23

Dissabte 24

Aparcament del barri antic

Dissabte 24. Carretillada del ball de diables, el drac i el bou tradicional.

El Pati

Dissabte 24.

Orquestra Di-versiones. Concert de versions

Diumenge 25

Balladetes del seguici cerimonial

El conjunt de la programació de la Fira de Santa Úrsula de Valls està coorganitzat per les colles Joves i Vella dels Xiquets de Valls i per l’Ajuntament de la ciutat, i s’inscriu en les activitats de Valls com a Antena Castellera de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya, dependent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

 

Recuperem un vídeo del 150 aniversari del Coro Vell

Des de l’associació El Llibre de la Vida ens complau poder-vos mostrar el vídeo que es va fer pel 150 aniversari del Coro Vell. Actualment (any 2020) aquesta entitat té 162 anys d’existència.

La font orígen del vídeo és de la Societat Coral Joventut Terrassenca, coneguda com a “Coro Vell”.

 

Vídeo dels records del cinema a Terrassa – un nou model de taller virtual

11El Taller virtual dels records del cinema a Terrassa és una iniciativa de l’associació El Llibre de la Vida.

En Santi Rius, secretari de l’associació i autor del video taller, ha triat la temàtica dels cinemes de la ciutat perquè creiem que pot generar molts records ja que tothom ha anat alguna vegada al cinema i en té records de com eren abans aquests establiments, de les sessions dobles, del NO-Do, dels acomodadors, de les diferents sales que hi havia a la ciutat, de la censura, etc.

El seu objectiu és de disposar d’una eina virtual des de la que poder estimular els records de les persones grans sense necessitat de presència física i que es pugui treballar tant des de casa com des dels casals, centres cívics, biblioteques, llars, etc.

Aquest taller es difon durant el mes d’octubre del 2020 des de l’Àrea de Promoció de la Gent Gran de l’Ajuntament de Terrassa.

Podeu visualitzar el Taller virtual a: https://youtu.be/V-yqjNXoCO8

Us recordem que podeu fer arribar els vostres records que us sorgeixin de la visió del video taller a info@llibredelavida.com

Presentació del llibre Memòries de la Terra a l’Ateneu Terrassenc

Aquest dimarts 6 d’octubre a les 19:00 a l’Ateneu Terrassenc és fa la presentació del llibre Memòries de la terra de l’autora Teresa Bacardit.

La presentació és farà de forma virtual i es podrà seguir en directe per www.youtube.com/ateneuterrassenc

El llibre és una barreja de vivències, sentiments, persones i altres històries que tenen lloc al poble de Segur de Veciana durant el segle XX.

En aquestes memòries es relata com es vivia en uns temps que, tal i com diu l’autora la Teresa Bacardit,  si ara tornessin, la gent d’avui en dia no els suportaria. Un temps on els hiverns eren freds de veritat i als estius la calor sufocant no donava treva.

Per part e l’Associació El llibre de la Vida farà la presentació el secretari de l’entitat, en Santi Rius Casas. Des de l’Associació vàrem tenir el plaer de conèixer a la Teresa Bacardit arrel del seu interès en fer aquesta publicació tant personal. Fer un llibre de records és un acte de generositat que tothom hauria de fer al llarg de la seva vida ja que suposa deixar per escrit aquells moments que per qualsevol persona han estat importants i que vol compartir amb els demès.

Com diu la mateixa Teresa en el seu llibre ” Recordo un temps de respecte envers la gent gran i envers la cosa sagrada materialitzada en la persona del mossèn i la missa del diumenge… Un temps que me l’estimo perquè és el que em va tocar viure, i del qual encara conservo la rialla prompta i l’espontaneïtat”.

Record dels 60 anys del “Cine Avenida”de Terrassa   

La Dolors Frigola Comas ens ha fet arribar un article sobre el Record dels 60 anys del “Cine Avenida” de Terrassa.

Els records són com les cintes de cel·luloide de les pel·lícules d’abans. De tant en tant, sense saber per què, s’escapen del projector. Deu ser  que  s’ofeguen tancats allà dins i desitgen  sortir a respirar.

M’ho va proposar un antic amic d’adolescència. Em va dir d’escriure alguna cosa relacionada amb el Cinema Avinguda, el llavors conegut com a Cine Avenida. Primer, vaig pensar que tot plegat em queia molt lluny, però escodrinyant entre els records vaig adonar-me de les moltes vivències que deso en els racons de la memòria.

I, per refrescar aquesta memòria, cal dir que el cine Avenida es va inaugurar el 8 d’octubre de 1960. El nom respon al seu emplaçament a l’Avinguda de Barcelona. Va ser el tercer cinema construït pels propietaris dels cinemes Rambla i Principal. Tenia una capacitat de 2.450 seients i això el va situar entre els cinc cines més grans d’Espanya.  Les sessions contínues de  dissabtes i diumenges, amb passi de dos pel·lícules i No-do, el noticiari propagandístic del règim franquisme,  servien per entretenir les avorrides tardes d’aquella època grisa després de les llargues jornades de treball a la fàbrica, de dilluns a dissabte.

Els meus pares, en Lluís Frigola i la Teresa Comas, la meva germana Margarita i jo vam arribar a Terrassa, procedents de Banyoles,  l’agost de 1960, ara fa 60 anys exactes. Veníem d’un poble petit i bonic, ben endreçat, i de pocs habitants. A Banyoles, els meus pares ja treballaven en un cinema i un dels propietaris del flamant cine Avenida, també propietari de dos cinemes a Banyoles, va proposar-los deixar el seu poble natal i venir a Terrassa a regentar un cinema per estrenar. I aquests van acceptar-ho amb la mirada llarga i neta enfocada cap a un futur que augurava una vida una mica millor.

En arribar a  Terrassa, vaig descobrir una ciutat que se’m feia estranya. Jo, que només havia sentit parlar català, no entenia per què gairebé ningú no parlava la mateixa llengua que enraonàvem a casa. I també una ciutat sorprenent, sobre tot el barri on a partir d’aquell moment esdevindria el meu nou espai vital, el barri de Ca n’Anglada. Un barri fet de carrers plens de sots, de solars erms i polsegosos, i de cases a mig construir. Però també uns carrers que vessaven alegria pels crits de la mainada que hi jugàvem a totes hores, i uns camins de terra que ens portaven a l’escola tot resseguint l’olor de la ginesta. Tot plegat, mirall d’un temps on les condicions de vida eren dures, especialment per a les persones migrades que arribaven a milers per convertir-se en mà d’obra barata per a les fàbriques i filatures dels il·lustres industrials terrassencs. Però, jo tot això no ho vaig saber fins anys més tard. De moment, la innocència de la infància em mostrava aquell canvi de vida com una meravellosa aventura i l’enyor per haver deixat la casa on vaig néixer, la meva escola, les dues àvies, els horts, i les tardes de cine dels diumenges, quan m’escapava del costat de la meva mare, quedaven amagats per la il·lusió d’allò nou que s’obria al meu davant com una finestra al món.

A Banyoles, el meu pare completava el seu minse jornal de la fàbrica de les pells amb el treball d’acomodador dels caps de setmana en un cinema anomenat “Can Xampinya”, i la meva mare el de confeccionar espardenyes amb el de cambrera a la cafeteria del mateix cinema. Però aquí,  al cine Avenida, el meu pare feia de tot: anar a buscar les pel·lícules cada dilluns al distribuïdor de Barcelona, carregar-se aquells enormes embalums a l’esquena i portar-los en tren fins a Terrassa, fer d’acomodador, de netejador, de taquiller, de maquinista, si calia, i de tot el que es presentés. Era un tot terreny, el meu pare.

De tots els records d’aquells anys n’hi ha dos que despunten per damunt dels altres. El primer, el que es va produí la matinada del 25 de setembre de 1962. La gran riuada que arrasà amb tota la seva fúria  les llars de centenars de famílies humils portant-los la mort, el dolor i la pèrdua de casa seva. En aquell tràgic succés, el Cinema Avinguda va jugar un paper molt destacat en convertir-se en refugi improvisat per a moltes persones que ho havien perdut tot i que van quedar totalment desemparades per un règim que va resultar no només ser-ne en bona part responsable per la seva permissivitat en permetre la construcció d’habitatges en llocs  vulnerables com són les rieres de la ciutat, sinó també per la seva incapacitat, incompetència i corruptela alhora de gestionar aquell desastre. Famílies senceres amb les seves poques pertinences salvades d’aquell desastre, com ara mobles, matalassos, etc, van trobar un lloc on aixoplugar-se els dies immediatament posteriors a aquella fatídica data. D’aquells dies en recordo tres coses: la flaire irrespirable que feia la sala del cine com a conseqüència de l’amuntegament de tota mena d’andròmines putrefactes per l’excés de fang i d’humitat,  els crits desesperats en aquella nit, sorgint del mig de la fosca, i els tres mesos sense escola.

Però el record més colpidor va ser l’incendi que es produí un dissabte a la tarda a la zona de les calderes del cinema. El meu pare, arriscant la seva vida, va actuar com un veritable heroi de pel·lícula per salvar el cine de les flames. Aquesta gosadia li va comportar cremades que per sort va superar sense conseqüències greus. Cada cop que revisc aquells moments, que podrien haver acabat en tragèdia,  em ve al cap un dels films més entranyables que el setè art ens ha regalat. Em refereixo a “Cinema Paradiso” de l’italià Giuseppe Tornatore. A diferència del meu heroi, el de la pel·lícula, l’Alfredo, sí que resulta ferit per les flames i la seva ceguera simbolitza el final de la llegenda del cinema Paradiso. Un film que és tota una declaració d’amor al meravellós món del setè art. I jo, quan el veig em reconec en el Toto, aquell nen ingenu i viu que rep com a herència de l’Alfredo un carret amb tots els petons fets a la gran pantalla i retallats per la censura de la moral catòlica. I com ell, penso en tot el que m’ha ofert la màgia del cinema. Sense cap mena de dubte, una llarga i feliç infància que va començar uns dies abans de fer els sis anys i que em va acompanyar fins ben entrada l’adolescència.

Dolors Frigola Comas (octubre 2020)

Des de l’Associació El Llibre de la Vida volem agraïr a la Dolors que ens hagi deixat publicar aquest record i també als Records de Terrassa per haver deixat publicar les imatges del cinema.