L’Associació El Llibre de la Vida i la Cempac us vol fer saber que L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i l’editorial Garsineu han publicat una obra inèdita escrita l’any 1946 per l’etnògraf i museògraf pallarès, Ramon Violant i Simorra (Sarroca de Bellera 1903-Barcelona 1956) i que porta el títol de “La casa i la llar pallaresa”.
Aquesta obra tracta en detall les característiques de l’habitatge al Pallars i de les cabanes, les bordes i corrals, l’evolució de l’habitatge i amb especial detall les característiques exteriors i interiors d’aquestes cases.
Ens ofereix una nova visió de l’arquitectura popular del Pallars i ens transmet una certa sensibilitat envers la conservació del patrimoni arquitectònic del Pallars i el Pirineu força invisibilitzat i silenciat i en una realitat en que molts d’aquests habitatges malauradament ja han desaparegut..
Bona part de l’obra etnogràfica de Ramon Violant i Simorra no va ser publicada en el moment de la seva elaboració a causa de les prohibicions i dificultats per difondre obres en català i encara més en obres especifiques d’una zona molt concreta com aquesta.
Des de l’Associació El Llibre de la Vida i la CEMPAC us fem saber que del 20 de març al 2 de maig de 2021, a la Sala 15 de l’Hospici del Museu de la Garrotxa, a Olot, l’Observatori del Paisatge de Catalunya farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).
Aquesta exposició, que s’inaugurarà el dissabte 20 de març a les 12 del migdia, es troba fent una itinerància per Catalunya. S’ha fet al Centre d’interpretació de la pedra seca de Torrebesses (Segrià), al Centre d’Estudis de Castellar del Vallès (Vallès occidental), al Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta (Montsià), a la Societat L’Amistat / Centre d’Estudis Cadaquesencs (Alt Empordà), a Manresa (Bages) i a Bonastre (Baix Penedès) .
Actualment s’està fent a la Fundació El Solà de La Fatarella, fins el 5 d’abril ja que hi ha dues exposicions alhora amb el mateix contingut.
També està previst que vagi durant el 2021 a: La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), l’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig del Camp (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) i Girona (Gironès).
L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ens ha fet arribar la noticia de que han presentat una web sobre ‘Etnobotànica dels Països Catalans‘.
I, segons diuen, ha nascut amb l’objectiu de convertir-se en el portal de referència de l’etnobotànica als Països Catalans.
El treball que ha fet possible aquest espai ha estat fet per el grup de recerca en etnobotànica EtnoBioFiC -entitat de la xarxa territorial de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial-, que, des de fa anys, recull els resultats del seu treball de camp en una gran base de dades.
En la web trobarem uns 80.000 entrades amb noms de plantes i 55.000 sobre usos medicinals i han estat obtingudes gràcies a més de 1.300 entrevistes realitzades a unes 2.000 persones d’aproximadament 500 municipis.
Des de la Cempac i l’associació el llibre de la vida creiem que aquesta serà una eina forà important per ajudar a conservar per les noves generacions unes dades sobre natura i cultura del nostre entorn vegetal que esperem que siguin útils per a institucions i empreses interessades a desenvolupar productes comercials a base de plantes.
El llibre és una barreja de vivències, sentiments, persones i altres històries que tenen lloc al poble de Segur de Veciana durant el segle XX.
En aquestes memòries es relata com es vivia en uns temps que, tal i com diu l’autora la Teresa Bacardit, si ara tornessin, la gent d’avui en dia no els suportaria. Un temps on els hiverns eren freds de veritat i als estius la calor sufocant no donava treva.
Per part e l’Associació El llibre de la Vida farà la presentació el secretari de l’entitat, en Santi Rius Casas. Des de l’Associació vàrem tenir el plaer de conèixer a la Teresa Bacardit arrel del seu interès en fer aquesta publicació tant personal. Fer un llibre de records és un acte de generositat que tothom hauria de fer al llarg de la seva vida ja que suposa deixar per escrit aquells moments que per qualsevol persona han estat importants i que vol compartir amb els demès.
Com diu la mateixa Teresa en el seu llibre ” Recordo un temps de respecte envers la gent gran i envers la cosa sagrada materialitzada en la persona del mossèn i la missa del diumenge… Un temps que me l’estimo perquè és el que em va tocar viure, i del qual encara conservo la rialla prompta i l’espontaneïtat”.
Memòries de la terra és una barreja de vivències, sentiments, persones i altres històries que tenen lloc al poble de Segur de Veciana durant el segle XX.
En aquestes memòries es relata com es vivia en uns temps que, tal i com diu l’autora la Teresa Bacardit, si ara tornessin, la gent d’avui en dia no els suportaria. Un temps on els hiverns eren freds de veritat i als estius la calor sufocant no donava treva.
Un temps on la gent treballava de valent hores i hores cada dia: els homes al camp, a les mines o fent altres feines que ara ja no existeixen, i les dones a casa rentant la roba, cuidant del bestiar i cuinant per tenir els àpats sempre a punt. La feina dels més petits era anar a escola, ajudar a casa i divertir-se fent trapelleries.
Un temps on el valor de l’esforç i del treball passaven de generació a generació, sense haver-los de predicar, de pares a fills. Els valors, l’educació i el respecte pels més grans venien gravats a l’ADN dels nouvinguts.
Uns temps en els quals les mares feien callar als fills, els marits feien callar a les mullers i el mossèn del poble els feia callar a tots perquè només i havia una veritat verdadera. Uns temps marcats per una terrible guerra fratricida que va deixar massa dolor, silencis i veus callades que només van comportar malestar i patiments que van ennegrir moltes ànimes fins a la mort del seu cos físic.
Uns temps de molta missa, rigidesa i misèria, i de poc menjar, diner i festes que van posar a prova la resiliència de les persones que, a la seva manera, eren felices. Eren felices per no morir d’unes angines, per tenir un plat a taula cada dia o per poder fer una partida de cartes el diumenge. Eren feliços amb el que tenien. Eren feliços per conformitat.
Uns temps que han passat i que, per sort, no tornaran per prendre’ns la llibertat d’expressió i el luxe de poder viure una vida fidel al dictat de l’ànima i no de cara a la societat i l’església. És per aquest “no tornaran” que és un deure i una obligació agrair a l’autora el fet d’obrir el seu cor i memòria i haver-nos explicat aquestes vivències amb les quals podrem entendre cada vegada més d’on venim.
Segur de Veciana a principis del Segle XX
En Jordi Servitge Turull, alcalde d’aquesta població diu que “és vital recuperar la història, la nostra història, i difondre-la perquè entenent-la i fent la arribar als que ens segueixen els ajudarem a no repetir els errors que van cometre els nostres avantpassats, desapareguts en un passat massa llunyà. No cal dir que aquestes memòries són vitals per valorar com es vivia fa poques dècades a les nostres contrades i copsar que, actualment, vivim per sobre del famós estat del benestar. Si la societat d’avui valoréssim les necessitats bàsiques de les persones com les valoraven els personatges que apareixen en aquest recull seríem més feliços. I és que el dia que ens despertarem al matí i donarem gràcies de tenir aigua calenta al bany, menjar a la nevera i roba confortable a l’armari, començarem a ser conscients del que significa ser “feliç”.
Com a Associació El llibre de la Vida vàrem tenir el plaer de conèixer a la Teresa Bacardit arrel del seu interès en fer un llibre dels records de la seva vida al poble de Veciana. Fer un llibre de records és un acte de generositat que tothom hauria de fer al llarg de la seva vida ja que suposa deixar per escrit aquells moments que per qualsevol persona han estat importants i que vol compartir amb els demès.
En aquest llibret la Teresa és com si passegés per entre els carrerons, les places i els camps d’on va néixer i va viure bona part de la seva vida i es retrobés de nou amb persones que té vives en la seva memòria. Però la Teresa i ho podeu comprovar en la fotografia viu des de fa temps a Terrassa i a après a estimar-la i ella reconeix que s’hi sent molt ben acollida i que el canvi d’un Poblet a una gran ciutat li ha comportat una major comoditat i un accés a la cultura que malauradament en aquells petit nuclis rurals costa més d’accedir-hi.
La TeresaBacardit ens explica que ”probablement podria continuar, perquè els records, com el desitjos, són infinits. Mirant les estrelles vaig sentir el desig d’escriure coses que havien quedat en el meu record, però donar forma per escrit a aquests records no ha estat cosa fàcil. Amb tot, he volgut deixar constància de totes aquestes coses amb el meu llenguatge, servint-me de mots que no són propis de la nostra llengua però que nosaltres dèiem d’aquesta manera. I n’he volgut deixar constància no tan sols per satisfer el meu desig sinó perquè els més joves tinguin coneixement de la manera que es vivia en el poble, de com van viure els seus avant-passats i de les peculiaritats d’alguns dels habitants de Segur o de les rodalies.
La vida fàcil de l’actualitat no ens ha de fer oblidar ni menysprear aquella que va ser la dels nostres avis, una vida molt més dura, menys còmoda, que vaig viure, vam viure, amb les nostres rialles, les nostres penes i joies, la nostra bona fe i les nostres picardies: la vida normal d’un temps de silencis que no enteníem, de satisfaccions que poden semblar molt primitives als ulls de la gent d’ara, però que eren les que hi havia i que ens feien viure i somiar. Un temps d’hiverns durs, de poques comoditats però totes elles ben apreciades. Un temps de respecte envers la gent gran i envers la cosa sagrada materialitzada en la persona del mossèn i la missa del diumenge… Un temps que me l’estimo perquè és el que em va tocar viure, i del qual encara conservo la rialla prompta i l’espontaneïtat”.
Jornada d’intercanvi de records promoguda per l’Associació El Llibre de la Vida al Centre Cívic Maria Aurelia Campany amb una gran participació de gent gran del barri de ca n’Anglada i un Grup de 14 Joves que venien de la Cecot.
L’Associació El Llibre de la Vida segueix realitzant els Tallers anomenats Records de tota una Vida a diversos barris de la nostra ciutat i amb un gran èxit de participació i en aquesta ocasió volem destacar la novetat d’haver implicat en una mateixa sessió a gent Gran (13 participants) Joves (14 participants) el dijous 28 de març.
Els records d’aquestes sessions han estat recollits pels dinamitzadors del taller i posteriorment seran editats en format de llibret en que a més de recollir en text els records, hi haurà les fotografies que els mateixos participants han aportat durant les tres jornades en que es desenvoluparan.
El taller Records de tota una Vida és una activitat de la programació Activat +60 i consisteix en una proposta d’estimulació cognitiva que ajuda a la gent gran a recordar, de manera natural, experiències passades amb la finalitat d’ajudar a estimular la seva capacitat d’auto reconeixement alhora que contribueix a mantenir la seva identitat i a rememorar el que va passar en la seva vida.
El diumenge 20 de gener, en el marc de les festes de Sant Antoni de Saidí, es va presentar un projecte anomenat “Fem memòria Saidi”. Mitjançant aquesta iniciativa es vol recuperar part de la memòria històrica d’aquest municipi de la Franja utilitzant el format audiovisual amb entrevistes a la gent gran
Aquest projecte ha estat idea d’en Sergio Rivas i la Sonia Ezquerra que van ser els guanyadors de la XIX Beca Amanda Llebot que els va atorgar l’Institut d’Estudis del Baix Cinca.
En el marc del Cinema Avenida va tenir lloc la presentació a la que hi van assistir més de 100 persones i en el decurs de l’acte es va explicar en què consisteix el projecte, els motius pels quals s’està portant a terme, quines seran les entitats i els col·laboradors que participaran, les tasques d’investigació que ja s’han fet i les que està previst realitzar en els propers mesos.
Per demostrar el format audiovisual de les entrevistes que es volen fer es va projectar el vídeo d’una entrevista ja realitzada a una persona present a la sala i que va poder dirigir unes paraules al públic convidant-lo a que donin suport a aquest projecte.
L’acte va finalitzar encoratjant a les persones assistents a col·laborar amb aquesta iniciativa aportant records, fotografies o vídeos i animant-les a seguir el projecte a Facebook i Instagram (podeu trobar-lo en aquestes xarxes socials cercant: “Fem memòria Saidí”).
Des de l’Associació El Llibre de la Vida donem el nostre suport amb amics de Saidi i els desitgem que sigui tot un èxit. Esperem poder-nos trobar ben aviat i que puguem compartir plegats, projectes, idees i rècords.
L’Associació El Llibre de la Vida gràcies a la col·laboració del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (Mnactec) ha realitzat a la sala de Juntes una reunió amb diversos membres del Grup de Memòria Oral Popular de Catalunya.
En el decurs de la trobada s’ha realitzat una presentació del projecte Museu al Carrer promogut pel Mnactec.
A continuació s’ha fet una proposta per crear un Directori de totes les entitats que treballen els temes de la Memòria Popular a Catalunya amb l’interès de que serveixi per crear una xarxa de comunicació i un punt de trobada de les entitats.
A continuació per part de la representant de la Generalitat de Catalunya s’ha informat de les possibles subvencions i ajudes per dur a terme la proposta anterior, alhora que s’ha decidit contactar amb La Coordinadora de les entitats de la Pedra Seca per esbrinar la possibilitat de crear una Coordinadora de les entitats dedicades a la memòria oral popular.
Finalment s’ha fet esment de la proposta de que les properes jornades internacionals sobre memorialisme (com les realitzades recentment a La Roca del Vallès) es puguin fer a Terrassa de forma conjunta entre l’Associació El Llibre de la Vida i el Mnactec, a més de l’Ajuntament de la ciutat.
L’Associació El Llibre de la Vida i la Cempac us vol fer saber que L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i l’editorial Garsineu han publicat una obra inèdita escrita l’any 1946 per l’etnògraf i museògraf pallarès, Ramon Violant i Simorra (Sarroca de Bellera 1903-Barcelona 1956) i que porta el títol de “La casa i la llar pallaresa”.
associació el llibre de la vida 