L’associació El Llibre de la Vida ha realitzar una nova sessió del Taller “Records de tota una Vida” a l’Albi amb una gran participació i amb moltes ganes dels que s’hi ha adreçat ja que hi ha aportat material històric i personal de tot tipus i dels que destaquem els jocs de quitxalla, els programes de la Festa Major, documents antics i fotografies.
Dels jocs de quitxalla fem esment als “Petacons” i “ Lo Pep i Pam”. Els primers es tractaven de jocs fets per la mateixa quitxalla amb cartes trossejades (a manera de “fixes”) i els qui els aporten expliquen i demostren con s’hi jugava… tot i que la majoria dels assistents ja coneixien aquests jocs i hi havien jugat. Destaquem que les “fixes” d’aquests jocs servien d’intercanvi, com per exemple deixar fer alguna/es voltes amb la bicicleta… de manera que tenir un joc de Petacons o de lo Pep i Pam era tenir quelcom de “valor”.
Dels Programes de Festa Major se’n presenten alguns dels anys 1940 fins al1971i en el que destaquem un tipus llibret del 1944. Entre els records algú fa referència a que als anys 70 va arribar “el destape” tal com es pot apreciar en una foto del 1971. A partir d’alguns dels programes, s’explica que en el poble hi havia una orquestrina anomenada “Els tran-Kils” que estava formada per joves del poble i que ja existia abans de la Guerra Civil espanyola (es formà el 1932-1934?) i que va continuar després de la Guerra Civil fins aproximadament els anys 50, arribant a interpretar fins i tot sarsueles. Es comenta que tant les actuacions de Festa Major com les de cinema es feien en el desaparegut “ Salón Cataluña” i que en el cinema s’ajuntaven varis pobles, Vinaixa, Cervià i l’Albi.
Dels diversos documents aportats en destaquem dues cartes, una del 1848 i l’altra de voltants del 1820 i que són molt interessants per l’antiguitat, com pel format i també perquè hi consta el trajecte que feien (això ensenya una mica el funcionament de Correus d’aquell moment). Un altre document curiós es un de la “Propietat de l’aigua” datat al 1912 que segons ens ha explicat va ser trobat en un contenidor. En Ramón Miró ensenya unes fotos on es mostren diferents escenes de treball al camp, llocs, infants a l’escola, etc. de gran valor per entendre com es vivia anys enrere.
En la conversa surten aspectes de la Festa Major, indicant que es celebrava per Sant Cosme, el dia 27 de setembre i que posteriorment va passar al 26 de setembre. Tots els participants coincideixen en que el més emotiu era que s’aplegava molta família al voltant de la taula i feien un bon àpat, que consistia en Sopa tipus escudella , n’hi deien “Sopa de Rei”, una bona “Cassola” de pollastre de corral o de conill, Canalons, Beguda: vi i aigua i de postres ”orelletes “o “orellons” amb vi ranci, i/o ametlles torrades amb mistela. I per arrodonir-ho es podia acabar amb una copeta de Ratafia. Segons expliquen tots eren productes propis que criaven, collien i elaboraven a casa.
Com a curiositat un dels participants explica la recepta de com s’elaboraven aquests orellons i orelletes: Diu que es feia una pasta amb farina, aigua, matafaluga, i ou. Aquesta pasta s’estirava i a trossos es posava als genolls per donar-li la forma, després es fregia a la paella amb força oli, es movia i treia de la paella amb dues canyetes i un cop fora s’espolsaven amb sucre i nyam, nyam. Les “orelles” són més rodones i els “orellons” més allargats. Es comenta que actualment a algunes cases i algun forner encara elaboren aquests postres.
De la Nit de Sant Joan es comenta que només es feien fogueres, ni petards, ni coques ja que tot això va arribar més tard. Es feia una foguera a cada carrer del poble i la canalla saltava al voltant i anaven a resseguir-les totes. De fet, era la mateixa canalla qui dies abans anava recollint trastos i fent la pila per cremar-los.
Dels costums del poble es comenten el d’Anar a la fresca que consistia (encara es manté un xic aquest costum entre la gent més gran) en sortir al carrer al vespre a xerrar, asseguts als pedrissos. Així s’aplegaven els veïns, es baixava aigua o el porró i entre xerrameca i xerrameca, com que calia refrescar la gola, doncs trago de vi… i la de Passejar pel poble, que era quan el jovent sortia a voltar pel poble i la costum era fer-ho per separat les noies dels nois. Les noies feien la volta en una direcció i els nois en una altra i així es trobaven en un punt entremig. Alguns expliquen que aquest costum seguia el que es vivia a l’escola on també, en aquella època, anaven separats els nois de les noies. De l’escola diuen que els donaven cada dia un got de llet en pols, “d’una gran olla” i que els divendres també els donaven formatge.
Aquest és un breu extracte del taller per tal de que qui ho llegeixi es faci una idea de com es va desenvolupar i els fets més destacables que es van dir i recollir.
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...