Record dels 60 anys del “Cine Avenida”de Terrassa   

La Dolors Frigola Comas ens ha fet arribar un article sobre el Record dels 60 anys del “Cine Avenida” de Terrassa.

Els records són com les cintes de cel·luloide de les pel·lícules d’abans. De tant en tant, sense saber per què, s’escapen del projector. Deu ser  que  s’ofeguen tancats allà dins i desitgen  sortir a respirar.

M’ho va proposar un antic amic d’adolescència. Em va dir d’escriure alguna cosa relacionada amb el Cinema Avinguda, el llavors conegut com a Cine Avenida. Primer, vaig pensar que tot plegat em queia molt lluny, però escodrinyant entre els records vaig adonar-me de les moltes vivències que deso en els racons de la memòria.

I, per refrescar aquesta memòria, cal dir que el cine Avenida es va inaugurar el 8 d’octubre de 1960. El nom respon al seu emplaçament a l’Avinguda de Barcelona. Va ser el tercer cinema construït pels propietaris dels cinemes Rambla i Principal. Tenia una capacitat de 2.450 seients i això el va situar entre els cinc cines més grans d’Espanya.  Les sessions contínues de  dissabtes i diumenges, amb passi de dos pel·lícules i No-do, el noticiari propagandístic del règim franquisme,  servien per entretenir les avorrides tardes d’aquella època grisa després de les llargues jornades de treball a la fàbrica, de dilluns a dissabte.

Els meus pares, en Lluís Frigola i la Teresa Comas, la meva germana Margarita i jo vam arribar a Terrassa, procedents de Banyoles,  l’agost de 1960, ara fa 60 anys exactes. Veníem d’un poble petit i bonic, ben endreçat, i de pocs habitants. A Banyoles, els meus pares ja treballaven en un cinema i un dels propietaris del flamant cine Avenida, també propietari de dos cinemes a Banyoles, va proposar-los deixar el seu poble natal i venir a Terrassa a regentar un cinema per estrenar. I aquests van acceptar-ho amb la mirada llarga i neta enfocada cap a un futur que augurava una vida una mica millor.

En arribar a  Terrassa, vaig descobrir una ciutat que se’m feia estranya. Jo, que només havia sentit parlar català, no entenia per què gairebé ningú no parlava la mateixa llengua que enraonàvem a casa. I també una ciutat sorprenent, sobre tot el barri on a partir d’aquell moment esdevindria el meu nou espai vital, el barri de Ca n’Anglada. Un barri fet de carrers plens de sots, de solars erms i polsegosos, i de cases a mig construir. Però també uns carrers que vessaven alegria pels crits de la mainada que hi jugàvem a totes hores, i uns camins de terra que ens portaven a l’escola tot resseguint l’olor de la ginesta. Tot plegat, mirall d’un temps on les condicions de vida eren dures, especialment per a les persones migrades que arribaven a milers per convertir-se en mà d’obra barata per a les fàbriques i filatures dels il·lustres industrials terrassencs. Però, jo tot això no ho vaig saber fins anys més tard. De moment, la innocència de la infància em mostrava aquell canvi de vida com una meravellosa aventura i l’enyor per haver deixat la casa on vaig néixer, la meva escola, les dues àvies, els horts, i les tardes de cine dels diumenges, quan m’escapava del costat de la meva mare, quedaven amagats per la il·lusió d’allò nou que s’obria al meu davant com una finestra al món.

A Banyoles, el meu pare completava el seu minse jornal de la fàbrica de les pells amb el treball d’acomodador dels caps de setmana en un cinema anomenat “Can Xampinya”, i la meva mare el de confeccionar espardenyes amb el de cambrera a la cafeteria del mateix cinema. Però aquí,  al cine Avenida, el meu pare feia de tot: anar a buscar les pel·lícules cada dilluns al distribuïdor de Barcelona, carregar-se aquells enormes embalums a l’esquena i portar-los en tren fins a Terrassa, fer d’acomodador, de netejador, de taquiller, de maquinista, si calia, i de tot el que es presentés. Era un tot terreny, el meu pare.

De tots els records d’aquells anys n’hi ha dos que despunten per damunt dels altres. El primer, el que es va produí la matinada del 25 de setembre de 1962. La gran riuada que arrasà amb tota la seva fúria  les llars de centenars de famílies humils portant-los la mort, el dolor i la pèrdua de casa seva. En aquell tràgic succés, el Cinema Avinguda va jugar un paper molt destacat en convertir-se en refugi improvisat per a moltes persones que ho havien perdut tot i que van quedar totalment desemparades per un règim que va resultar no només ser-ne en bona part responsable per la seva permissivitat en permetre la construcció d’habitatges en llocs  vulnerables com són les rieres de la ciutat, sinó també per la seva incapacitat, incompetència i corruptela alhora de gestionar aquell desastre. Famílies senceres amb les seves poques pertinences salvades d’aquell desastre, com ara mobles, matalassos, etc, van trobar un lloc on aixoplugar-se els dies immediatament posteriors a aquella fatídica data. D’aquells dies en recordo tres coses: la flaire irrespirable que feia la sala del cine com a conseqüència de l’amuntegament de tota mena d’andròmines putrefactes per l’excés de fang i d’humitat,  els crits desesperats en aquella nit, sorgint del mig de la fosca, i els tres mesos sense escola.

Però el record més colpidor va ser l’incendi que es produí un dissabte a la tarda a la zona de les calderes del cinema. El meu pare, arriscant la seva vida, va actuar com un veritable heroi de pel·lícula per salvar el cine de les flames. Aquesta gosadia li va comportar cremades que per sort va superar sense conseqüències greus. Cada cop que revisc aquells moments, que podrien haver acabat en tragèdia,  em ve al cap un dels films més entranyables que el setè art ens ha regalat. Em refereixo a “Cinema Paradiso” de l’italià Giuseppe Tornatore. A diferència del meu heroi, el de la pel·lícula, l’Alfredo, sí que resulta ferit per les flames i la seva ceguera simbolitza el final de la llegenda del cinema Paradiso. Un film que és tota una declaració d’amor al meravellós món del setè art. I jo, quan el veig em reconec en el Toto, aquell nen ingenu i viu que rep com a herència de l’Alfredo un carret amb tots els petons fets a la gran pantalla i retallats per la censura de la moral catòlica. I com ell, penso en tot el que m’ha ofert la màgia del cinema. Sense cap mena de dubte, una llarga i feliç infància que va començar uns dies abans de fer els sis anys i que em va acompanyar fins ben entrada l’adolescència.

Dolors Frigola Comas (octubre 2020)

Des de l’Associació El Llibre de la Vida volem agraïr a la Dolors que ens hagi deixat publicar aquest record i també als Records de Terrassa per haver deixat publicar les imatges del cinema.

Vídeo sobre el llibre dels records de la pagesia de Terrassa

El Recull de records dels pagesos de Terrassa és un llibret editat per la Fundació Sant Galderic i l’Associació El Llibre de la Vida i que conté un recull de records dels darrers pagesos de Terrassa, alhora que és pot visualitzar la seva relació amb l’antic Sindicat Agrícola de la ciutat.

Hi ha moltes fotografies tant dels treballs en el camp com de les festes patronals. El recull de records es va fer amb el Taller Records de tota una Vida que realitza l’Associació El Llibre de la Vida.

Èxit en la primera trobada a Terrassa per crear una Coordinadora d’Entitats sobre la Memòria Popular a Catalunya

Aquesta idea va néixer en les 4es Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic – la Memòria popular – celebrades al novembre del 2018  a la Roca del Vallès on hi van participar una àmplia representació de persones i entitats que treballen entorn a aquest tema arreu de Catalunya i fins i tot de fora del nostre territori.

De Terrassa hi va participar l’Associació El Llibre de la Vida que fa anys que treballa per donar valor als records de les persones i ha estat precisament aquesta entitat la que ha proposat la idea d’organitzar i posar en marxa una Coordinadora que agrupi a totes les entitats que treballin d’alguna manera en el tema de la Memòria Popular.

Aquesta reunió s’ha celebrat aquest dimecres 8 de maig a la sala de juntes del Mnactec i el seu objectiu ha estat fer primer pas per endegar aquest projecte que tots els assistents han considerat necessari, ja que no existeix cap entitat que agrupi a tots els que estan treballant d’alguna manera en la recuperació de la memòria popular i els records de les persones.

Som conscients que no serà fàcil i que necessitarem recursos humans i materials, però també sabem que calia donar aquest primer pas per aconseguir poc a poc aquesta coordinadora que serveixi per agrupar totes les iniciatives que es duen a terme arreu del nostre país.

En la reunió hi ha participat o han mostrat el seu recolzament representants de tot el territori català i entre els assistents destaquem entitats o institucions com: Eva Candela regidora de l’Ajuntament de Terrassa, Carles Bagull de l’institut Ramon Muntaner, Àngels Massip professora d’Història de la Llengua de la Universitat de Barcelona, Domènec Martínez i Enric Cama del Espai de Memòria i dels Valors Democràtics i del Memorial Democràtic de Catalunya, Josep Allurba de la Coordinadora de la Gent Gran de les Garrigues i Segrià, la coordinadora de la Pedra Seca de Catalunya, Quico Sané del Museu Tèxtil de Terrassa i voluntari de les xerrades a les escoles, Concha Abelló del Museu Tèxtil de Terrassa i dels Estudis industrials del Tèxtil, Joan Bel del Recull Històric de Mura, i la Julieta Olaso del Institut Tarragonès d’Antropologia (ITA), etc.

A més de Jaume Sabaté, Santi Rius i Manel Barón, Josep Mª Tanco i Nora Tous de l’Associació el Llibre de la Vida.

Des de l’Associació El Llibre de la Vida estem molt satisfets d’aquesta primera reunió en la que s’ha pogut presentar i debatre el projecte de la coordinadora, alhora que hem començat a debatre les característiques que creiem que haurà de tenir aquesta nova entitat que es vol crear.

Com a propers passos s’ha marcat la redacció d’uns primers principis que regeixin la missió de la Coordinadora i ja s’ha establert una primera comissió, formada per 5 representants d’entitats, que treballarà per definir el què creiem que s’ha incloure dins del concepte de “memòria popular”.

L’Associació El Llibre de la Vida ha fet de pal de paller d’aquest projecte que creiem és força innovador en l’entorn de la Memòria, ja que fins ara no ha existit mai cap entitat que agrupés a tots els que d’alguna manera tenen cura de preservar els records i la memòria popular de Catalunya i ens sentim molt satisfets què aquesta primera trobada s’hagi realitzat a Terrassa i en un lloc tant emblemàtic com el Mnactec.

Durant la trobada s’ha ofert un petit esmorzar obsequi del Forn Turull, que així ha volgut mostrar el seu recolzament a aquesta iniciativa.

 

Terrassa acull la primera trobada per crear una Coordinadora d’Entitats sobre la Memòria Popular

Aquesta idea va néixer en les 4es Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic – la Memòria popular – celebrades al novembre del 2018  a la Roca del Vallès on hi van participar una àmplia representació de persones i entitats que treballen entorn a aquest tema arreu de Catalunya i fins i tot de fora del nostre territori.

De Terrassa hi va participar l’Associació El Llibre de la Vida que fa anys que treballa per sonar valor als records de les persones i a estat precisament aquesta entitat la que ha proposat la idea d’organitzar i posar en marxa una Coordinadora que agrupi a totes les entitats que treballin d’alguna manera en el tema de la Memòria Popular o en la Memorialística.

Aquesta reunió que es celebrarà al Mnactec volem que sigui el primer pas per endegar aquest projecte que creiem força suggerent i fins a cert punt necessari i volem que Terrassa esdevingui el pal de paller que pugui fer realitat aquesta Coordinadora.

Sabem que no serà fàcil i que necessitarem recursos humans i materials, però intentar-ho es un primer pas i per això és tant important aquest primera reunió en la que hem convidat a diverses entitats per poder presentar el projecte alhora que puguem debatre de les característiques que creiem que ha de tenir aquesta nova entitat que es vol crear.

L’Associació El Llibre de la Vida lidera aquest projecte innovador en l’entorn de la Memòria, ja que fins ara no ha existit mai cap entitat que agrupi a tots els que d’alguna manera tenen cura de preservar els records i la memòria popular de la nostra terra i ens sentim molt satisfets que aquesta primera trobada comenci a Terrassa i en un lloc tant important com el Mnactec.

La reunió començarà a les 11 del mati del dimecres 8 de maig a la sala de juntes del Mnactec.

Reunió al Mnactec amb el Grup de Memòria Oral Popular de Catalunya

L’Associació El Llibre de la Vida gràcies a la col·laboració del Museu de la  Ciència i de la Tècnica de Catalunya (Mnactec) ha realitzat a la sala de Juntes una reunió amb diversos membres del Grup de Memòria Oral Popular de Catalunya.

En el decurs de la trobada s’ha realitzat una presentació del projecte Museu al Carrer promogut pel Mnactec.

A continuació s’ha fet una proposta per crear un Directori de totes les entitats que treballen els temes de la Memòria Popular a Catalunya amb l’interès de que serveixi per crear una xarxa de comunicació i un punt de trobada de les entitats.

A continuació per part de la representant de la Generalitat de Catalunya s’ha informat de les possibles subvencions i ajudes per dur a terme la proposta anterior, alhora que s’ha decidit contactar amb La Coordinadora de les entitats de la Pedra Seca per esbrinar la possibilitat de crear una Coordinadora de les entitats dedicades a la memòria oral popular.

Finalment s’ha fet esment de la proposta de que les properes jornades internacionals sobre memorialisme (com les realitzades recentment a La Roca del Vallès) es puguin fer a Terrassa de forma conjunta entre l’Associació El Llibre de la Vida i el Mnactec, a més de l’Ajuntament de la ciutat.

Èxit en la sessió “Vine a passar una tarda de cine a l’Ateneu”

L’Associació el Llibre de la Vida ha realitzat l’activitat “Passa una tarda de cine”a la seu de l’Ateneu Terrasssenc amb un notable èxit de participació.

L’acte s’ha realitzat a la seu de l’Ateneu Terrassenc el dijous 31 de maig a les 19:00 hores i ha començat amb una presentació de les activitats que desenvolupa l’Associació El Llibre de la Vida a l’entorn de la preservació dels records de les persones.

Seguidament i de la mà del Santi Rius, autor del blog “Records de Terrassa” s’ha realitzat un recorregut amb imatges pels cinemes que hi havia a la nostra ciutat i a continuació s’ha emès un vídeo amb un recull dels reportatges que el NO-DO va dedicar a Terrassa, des del 1944 al 1961.

L’acte s’ha tancat amb uns vídeos explicatius del Recull de Records que s’ha fet recentment al barri de Can Palet.

Agraïm a l’Ateneu Terrassenc que ens hagi cedit la seva sala d’actes per realitzar aquesta sessió i als assistents que ens han acompanyat, tot desitjant que properament puguem ensenyar la resta de reportatges del NO-DO dedicats a Terrassa.

Avui sortirem al programa de televisió La Nit dels Savis

L’Associació el Llibre de la Vida i el seu treball vers la preservació dels records de les persones ha estat l’escollida avui per estar presents al programa del Canat Terrassa de TV La Nit dels Savis.

El seu presentador, en Jordi Dueso ens ha fet la confiança i esperem poder explicar a tothom els nostres principis i la importància de donar valor als records de totes les persones.

Si algú vol venir de públic l’esperem a les 16:30 a la seu de la TVT al carrer Colom de Terrassa (Plaça de la Farinera).

Records de tota una Vida nova activitat del programa “Activa el +60”

El taller “Records de tota una Vida” formarà part del projecte “Terrassa, Ciutat Amiga de les Persones Grans”

activa_60_amb_marcL’Ajuntament de Terrassa, a través del servei de Promoció de la Gent Gran, organitza aquest 2007 una nova edició del programa “Activa el +60”, amb el qual cada any es posa a disposició de les persones grans de la ciutat una variada oferta d’activitats culturals, relacionals i saludables.

La proposta pretén propiciar l’associacionisme i la implicació de les persones de més de 60 anys en la vida de la ciutat, promovent la convivència, les relacions i el coneixement. El programa d’enguany proposa set noves propostes relacionades majoritàriament amb la cultura i la promoció de l’esport.

Aquest increment s’emmarca en el conjunt d’accions desenvolupades per l’Ajuntament de Terrassa en el marc del projecte “Terrassa, Ciutat Amiga de les Persones Grans” i alhora dóna resposta a diferents peticions dels usuaris de les darreres edicions. El 2016, un total de 2.335 persones van participar a les diverses activitats programades.taller-gent-gran-poble-sant-pere

Per primera vegada l’Associació el Llibre de la Vida hi ha estat convidada a participar-hi mitjançant el seu taller “Records de tota una Vida”, al voltant dels records i la memòria individual i col·lectiva de les persones grans.

El taller i el nou programa “Activa el +60” es presenten en un acte públic al Cinema Catalunya de Terrassa a les 16:00 hores del dilluns 6 de febrer del 2007.

 El programa, que inclou un total de 39 activitats singulars, arrenca el 13 de febrer de 2017 el Primer Taller del Llibre de la Vida començarà el dimarts 21 de febrer al Club de la Gent Gran de Can Palet del carrer Sant Ignasi.

El Llibre de la Vida present en un acte de la Fira Modernista de Terrassa

3 blocs 3 senyorsEn la trobada 3 blocs 3 senyors organitzada per l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental a Terrassa, a l’entorn de la XIII Fira Modernista de la ciutat es va fer esment del nostre projecte i de la voluntat de que els records de les persones es puguin preservar.

L’esment es va realitzar en la presentació del bloc dels Records de Terrassa en la citada presentació i en la que hi van participar tres dels autors dels blocs més visitats de Terrassa: Joaquim Verdaguer, Rafael Aròztegui i Santi Rius.

La XIII Fira Modernista de Terrassa tindrà lloc el cap de setmana 9 i 10 de maig de 2015 i en aquesta edició la fira retrà homenatge a la figura de Josep Oller i Roca, empresari nascut a Terrassa, l’any 1839, va ser el fundador del conegut “Moulin Rouge” (1889) de París i també de “el Jardín de Paris” i del “Olympia” (1893). Un personatge que va fer amistat amb personalitats tan conegudes com els escriptors Thomas Mann i Henry James o el mateix pintor Toulouse- Lautrec.

(la foto és del Nebridi Aròztegui)

Acte de presentació de la candidatura de la Seu d’Ègara a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

presentacio egara unescoUs recordem que avui 10 d’abril, a les 7 de la tarda, a les esglésies de Sant Pere se celebrarà l’acte de presentació de la candidatura de la Seu d’Ègara a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

Acompanyats de les Biles de Marc Pulido, les colles castelleres de Terrassa, els gegants de la ciutat i tota la ciutadania entrarem al recinte on, amb l’esbart Amunt i Crits , la Cobla Principal de Terrassa i Terrassa Ciutat Coral, escoltarem i ballarem la sardana Seu d’Ègara, amb música de Joan Lluís Moraleda i lletra de Miquel Pujadó.

Tot seguit l’Alcalde, Jordi Ballart, acompanyat del Bisbe, Mons. Josep Àngel Saiz Meneses, presentarà a la ciutat la Candidatura de la Seu d’Ègara a Patrimoni de la Humanitat.

Després, persones que viuen a Terrassa i provenen d’indrets diferents, expressaran el desig i suport a la candidatura en les múltiples llengües que es parlen a la nostra ciutat. Aquests desitjos seran lliurats en un pergamí als gegants que, acompanyats de torxes, sortiran del recinte.

Finalment, el col·lectiu Terrassa Gastronòmica oferirà a l’assistència una degustació de pa amb oli elaborats amb blat i olives de la comarca.