En la trobada sobre els Records de la Riuada del 62 es van comentar molts temes sobre el que va portar als terribles fets d’aquella nit del 25 de setembre de 1962.
Santi Rius, com a moderador de l’acte, va comentar que Terrassa és una ciutat vella d’història però jove en la seva dinàmica de creixement descontrolat degut a unes onades migratòries molt fortes que van fer que la ciutat no estigués preparada per assumir-les.
A més, Terrassa és una ciutat situada entre dues grans rieres que el pas del temps ha modificat el seu traçat, fent que la riera de les Arenes en època moderna tingués una llera poc profunda.
Un altre aspecte és que el mateix creixement de la ciutat havia fet construir uns ponts que van actuar de dics, en especial el de la Renfe que a més tenia 2 dels seus 3 ulls tapats per runes que s’hi havien anat amuntegant. El talús de la via també va ajudar a retenir l’aigua.
En la presentació es va fer un breu comentari cronològic d’aquell dia:
- El dia 25 va començar amb sol i feia calor i els parts meteorològics només anunciaven alguna inestabilitat de les temperatures i un augment de la nuvolositat.
- Entre la 1 i les dues van començar a caure gotes que poc a poc es van intensificar. Però no va ser fins a la tarda, sobre les 7:30, que va començar a ploure més fort.
- A quarts de nou van sonar les sirenes dels bombers reclamant al personal lliure degut a les dese
nes de trucades que rebien per inundacions.
- A les 9 se’n va anar la llum i el telèfon deixant als bombers incomunicats.
- El diluvi va caure entre les 9 i les 11:45 de la nit. Més de 240 litres per metre quadrat i l’aigua queia com una cortina que no deixava veure rés. El cel s’il·luminava constantment per els llampecs i la ciutat estava a les fosques ja que s’havia quedat incomunicada.
- A les Arenes a les 9:30 el pont de la Renfe es arrastrat per les aigües i uns minuts després uns veïns fan senyals a un tren perquè pari abans del pont.
- A les 9:40 el tren que havia sortit a les 9 de Barcelona decideix parar abans d’arribar a Terrassa amb 105 passatgers.
- A les 10:30 moltes cases son arrasades per la força de l’aigua.
- A les 11:45 deixa de ploure i alguns que han sobreviscut abandonen les seves cases i alguns que son a la teulada moren al esfondrar-se la casa.
En quant a dades s’ha comentat que segons el cementiri de Terrassa van morir 418 persones i segons el govern civil 343.
Entre els records que es van comentar destaquem:
- El record de la Carme Carreres que va perdre la mare, la germana i la tieta i només es va salvar ella de la casa.
- El record de l’Albert Roma que va passar la nit a l’estació dels catalans i va viure el drama de la Rambla.
- El record de l’Artur Travessa que va salvar molt gent al barri de Les Fonts.
- El record de la Marcela Macías que va explicar com va perdre tot el que tenia en el seu magatzem de la Rambla.
- El record del mateix Santi Rius, que explicava que aquella tarda havia anat al cine Rambla amb el seu germà gran.
Avui us presentem un llibre editat per l’Aula de la Experiencia de Los Palacios de la Universitat de Sevilla, corresponent al curs 2017-18 i basat en una idea original de Francisco Toledo Román, professor d’història de la U.S.
