Feeds:
Entrades
Comentaris

Aquí podeu visualitzar el vídeo del programa sencer de la Nit dels Savis, del dia 03 de novembre del 2017:

Anuncis

Us deixem amb algunes imatges del programa La Nit dels Savis que es va dedicar integrament als Tallers i projectes de la nostra Associació:

L’Associació el Llibre de la Vida i el seu treball vers la preservació dels records de les persones ha estat l’escollida avui per estar presents al programa del Canat Terrassa de TV La Nit dels Savis.

El seu presentador, en Jordi Dueso ens ha fet la confiança i esperem poder explicar a tothom els nostres principis i la importància de donar valor als records de totes les persones.

Si algú vol venir de públic l’esperem a les 16:30 a la seu de la TVT al carrer Colom de Terrassa (Plaça de la Farinera).

Els municipis del Bages de Mura, Rocafort i Talamanca han estat la seu de la 9ª Trobada d’Estudis per la Preservació del Patrimoni de la Pedra Seca als Països Catalans.

L’Associació de El Llibre de la Vida que sempre ha donat suport a les tines de pedra seca ha volgut ser-hi present amb varis dels seus membres que composen la junta directiva, ja que considerem que aquesta ha estat una ocasió molt bona per donar-li la difusió mediàtica que mereixen.

El congrés ha comptat amb la presidenta de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional, Montserrat Moya a més dels alcaldes de Mura, el Pont de Vilomara i Talamanca.

Si bé en un inici les tines del Bages es van inventariar, protegir i classificar i posteriorment es va iniciar un procés per fer-les conèixer, ara es creu que ha arribat el moment  de reintegrar-les a la cultura actual amb iniciatives com les que han fet que s’hagi pogut tornat a produir vi com es feia als segles XVIII i XIX.

Durant el congrés s’han visitat i s’han realitzat diverses conferències, a més de presentar-se el pla director que estructurarà l’aposta turística al voltant de les tines. En paral·lel, ja hi s’ha iniciat la tramitació perquè siguin declarades bé d’interès nacional.

   

albi creuL’associació El Llibre de la Vida ha realitzar una nova sessió del Taller  “Records de tota una Vida” a l’Albi amb una gran participació i amb moltes ganes dels que s’hi ha adreçat ja que hi ha aportat material històric i personal de tot tipus i dels que destaquem els jocs de quitxalla, els programes de la Festa Major, documents antics i fotografies.

Dels jocs de quitxalla fem esment als “Petacons” i “ Lo Pep i Pam”. Els primers es tractaven de jocs fets per la mateixa quitxalla amb cartes trossejades (a manera de “fixes”) i els qui els aporten expliquen i demostren con s’hi jugava… tot i que la majoria dels assistents ja coneixien aquests jocs i hi havien jugat. Destaquem que les “fixes” d’aquests jocs servien d’intercanvi, com per exemple deixar fer alguna/es voltes amb la bicicleta… de manera que tenir un joc de Petacons o de lo Pep i Pam era tenir quelcom de “valor”.

Dels Programes de Festa Major se’n  presenten alguns dels anys 1940 fins al1971i en el que destaquem un tipus llibret del 1944. Entre els records algú fa referència a que als anys 70 va arribar “el destape” tal com es pot apreciar en una foto del 1971. A partir d’alguns dels programes, s’explica que en el poble hi havia una orquestrina anomenada “Els tran-Kils” que estava formada per joves del poble i que ja existia abans de la Guerra Civil espanyola (es formà el 1932-1934?) i que va continuar després de la Guerra Civil fins aproximadament els anys 50, arribant a interpretar fins i tot sarsueles. Es comenta que tant les actuacions de Festa Major com les de cinema es feien en el desaparegut “ Salón Cataluña” i que en el cinema s’ajuntaven varis pobles, Vinaixa, Cervià i l’Albi.

albi esglesiaDels diversos documents aportats en destaquem dues cartes, una del 1848 i l’altra de voltants del 1820 i que són molt interessants per l’antiguitat, com pel format i també perquè hi consta el trajecte que feien (això ensenya una mica el funcionament de Correus d’aquell moment). Un altre document curiós es un de la “Propietat de l’aigua” datat al 1912 que segons ens ha explicat va ser trobat en un contenidor. En Ramón Miró ensenya unes fotos on es mostren diferents escenes de treball al camp, llocs, infants a l’escola, etc. de gran valor per entendre com es vivia anys enrere.

En la conversa surten aspectes de la Festa Major, indicant que es celebrava per  Sant Cosme, el dia 27 de setembre i que posteriorment va passar al 26 de setembre. Tots els participants coincideixen en que el més emotiu era que s’aplegava molta família al voltant de la taula i feien un bon àpat, que consistia en Sopa tipus escudella , n’hi deien “Sopa de Rei”, una bona “Cassola” de pollastre de corral o de conill, Canalons, Beguda: vi i aigua i de postres ”orelletes “o “orellons” amb vi ranci, i/o ametlles torrades amb mistela. I per arrodonir-ho es podia acabar amb una copeta de Ratafia. Segons expliquen tots eren productes propis que criaven, collien i elaboraven a casa.

Albi_creu de termeCom a curiositat un dels participants explica la recepta de com s’elaboraven aquests orellons i orelletes: Diu que es feia una pasta amb farina, aigua, matafaluga, i ou. Aquesta pasta s’estirava i a trossos es posava als genolls per donar-li la forma, després es fregia a la paella amb força oli, es movia i treia de la paella amb dues canyetes i un cop fora s’espolsaven amb sucre i nyam, nyam. Les “orelles” són més rodones i els “orellons” més allargats. Es comenta que actualment a algunes cases i algun forner encara elaboren aquests postres.

De la Nit de Sant Joan es comenta que només es feien fogueres, ni petards, ni coques ja que tot això va arribar més tard. Es feia una foguera a cada carrer del poble i la canalla saltava al voltant i anaven a resseguir-les totes. De fet, era la mateixa canalla qui dies abans anava recollint trastos i fent la pila per cremar-los.

Dels costums del poble es comenten el d’Anar a la fresca que consistia (encara es manté un xic aquest costum entre la gent més gran) en sortir al carrer al vespre a xerrar, asseguts als pedrissos. Així s’aplegaven els veïns, es baixava aigua o el porró i entre xerrameca i xerrameca, com que calia refrescar la gola, doncs trago de vi… i la de Passejar pel poble, que era quan el jovent sortia a voltar pel poble i la costum era fer-ho per separat les noies dels nois. Les noies feien la volta en una direcció i els nois en una altra i així es trobaven en un punt entremig. Alguns expliquen que aquest costum seguia el que es vivia a l’escola on també, en aquella època, anaven separats els nois de les noies. De l’escola diuen que els donaven cada dia un got de llet en pols, “d’una gran olla” i que els divendres també els donaven formatge.

Aquest és un breu extracte del taller per tal de que qui ho llegeixi es faci una idea de com es va desenvolupar i els fets més destacables que es van dir i recollir.

L’Associació El Llibre de la Vida de la mà del seu president Jaume Sabaté ha realitzat una visita al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú per tractar aspectes relacionats amb el nostre projecte anomenat “records de tota una vida” i ho ha fet amb la Pilar Gracia, Directora d’aquesta institució.

L’objectiu principal ha estat el lliurament del  Treball realitzat a les Garrigues sobre “la petita  historia del ferrocarril de Juneda”, un llibret de 59  planes obra de Josep Maria Albagués, així com poder-li explicar els Tallers sobre “records  de  tota una  vida” que realitza la nostra Associació.

Per part de la directora del Museu es  va agrair especialment el lliurament del treball sobre els pons i els  túnels de la Línia de Plana de Picamoixons a Lleida i va aprofitar per convidar a la  gent  de les Garrigues i a la nostra pròpia associació a fer-nos una  visita  complerta de les seves instal·lacions i es  va comprometre a passar-nosa un  treball que  ells van realitzar sobre la Memòria  Oral. També ens va comentar que ens posarà en contacte amb un  treball realitzat per “Dones amb Memòria” de Judit Barracil.

Destaquem que la nostra tasca li va semblat  molt interessant i que cercarem punts de col·laboració mútua entre ambdues entitats. Finalment ens va proporcionae el contacte amb dues associacions d’antics ferroviaris de via  ampla, ja que creu que els tallers els podrien interessar i ens recomana que li fem una ullada a un llibre de memòria ferroviària anomenat “fúria i carbó”.

Una delegació de l’Associació El Llibre de la Vida va ser rebuda a la seu de la centenària Fundació Busquets per el seu secretari general, Miquel Font Roca, que a més ens va ensenyat part de les instal·lacions i de la ingent obra d’ajuda als més desvalguts que s’hi fa. Per part de l’Associació se li va explicar els diferents projectes en que estem treballant amb l’afany de cercar punts de sinèrgia entre ambdues institucions.

La Fundació Busquets de Sant Vicenç de Paül és un centre residencial d’acció educativa de Terrassa vinculat gairebé des dels inicis a les Filles de la Caritat, es va crear al començament del segle XX per tal d’atendre menors, adults i famílies en risc d’exclusió social i l’edifici es troba protegit com a bé cultural d’interès local ja que és obre de l’Arquitecte Lluís Muncunill (1908).

En la reunió també hi va participar en Manel Ros Calsina de la Fundació Privada Terrassenca Sant Galderic, al qual se li va presentar uns projectes sobre el Món del Vi i sobre les Herbes Remeieres, per tal d’esbrinar el seu possible interès en poder col·laborar ja sigui en la seva publicació com en la seva difusió.