Aquest dimecres 10 de febrer del 2021 a les 10 hores s’ha celebrat una sessió virtual per poder tenir un intercanvi d’idees de cara a l’organització de les jornades que s’organitzaran a Vacarisses el proper any 2022.
La reunió s’ha fet amb l’eina Microsoft Teams i cal destacar l’alta participació d’entitats.
Properament us informarem dels actes que formaran part d’aquestes jornades sobre la Memòria Popular.
WordPress.com is excited to announce our newest offering: a course just for beginning bloggers where you’ll learn everything you need to know about blogging from the most trusted experts in the industry. We have helped millions of blogs get up and running, we know what works, and we want you to to know everything we know. This course provides all the fundamental skills and inspiration you need to get your blog started, an interactive community forum, and content updated annually.
Sergio Rivas Fullola i Sonia Ezquerra Coronas, impulsors de “Fem Memòria Saidí”, projecte de recuperació de memòria oral en format audiovisual a Saidí (Osca), van fer entrega, el passat 31 de desembre de 2020, del resultat d’aquest projecte a l’Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC), entitat que els va atorgar la “XXIX Beca Amanda Llebot” l’any 2018.
L’IEBC va agrair l’esforç dedicat per “Fem Memòria Saidí” i va destacar la importància d’haver enregistrat en vídeo aquestes entrevistes, que formaran part del patrimoni immaterial aragonès. A més, els responsables de l’entitat van ressaltar que es tracta de la primera iniciativa audiovisual que ha becat aquesta entitat.
Dies més tard d’aquesta entrega, els impulsors del projecte van lliurar, a les persones entrevistades i a les seves famílies, el contingut íntegre de les entrevistes individuals realitzades.
El resultat final del projecte audiovisual “Fem Memòria Saidí” han estat catorze vídeos elaborats a partir d’entrevistes realitzades a una mostra de la gent gran del poble, en els quals es parla de temes com: l’embaràs, la infància, la gastronomia, el treball, les cançons, les supersticions, els remeis o els oficis perduts, entre d’altres. Tal i com va comentar Sergio Rivas, coautor del projecte, “aquestes entrevistes estan realitzades amb la urgència de qui sap que els testimonis vius estan desapareixent i, amb ells, els seus records” i va afegir que “els avis i àvies entrevistades han explicat les seves vivències expressant-se en la variant del dialecte nord-occidental del català que es parla al municipi, anomenada localment com a saidinès“.
L’altra responsable del projecte, Sonia Ezquerra, va destacar la importància i la dificultat d’haver desenvolupat aquesta tasca en l’actual context de pandèmia. “Fem Memòria Saidí ha volgut ser un projecte apoderador, en donar veu i mostrar en imatges als seus veritables protagonistes: les persones grans de Saidí. Se les ha anat a visitar, s’ha passat temps amb elles, s’han sentit escoltades i s’ha posat en valor el seu propi testimoni personal. D’aquesta forma s’ha volgut dignificar el col·lectiu de la gent gran, que ha estat un dels més damnificats durant aquest període d’incertesa que encara ens toca viure. Elles han relatat el seu propi passat, aquell que va succeir de forma paral·lela a les grans fites de la Història en majúscules.”
Sergio Rivas va remarcar que “ha estat la intrahistòria la protagonista d’aquesta iniciativa, ja que el projecte es va crear per l’ interès i curiositat per la història recent, però no per la història estudiada a l’escola, sinó per aquelles històries que, a casa, explicaven los iaios i iaies. S’ha volgut recuperar la memòria popular, la història de la vida quotidiana, les tradicions, els oficis, els records, sentiments i percepcions, explicats en primera persona per les persones que ho van viure”.
El projecte “Fem Memòria Saidí” ha tingut una excel·lent acollida, ja que té algunes qualitats que el fan especialment interessant. Per una banda, és gairebé pioner en la recuperació de memòria oral en format audiovisual a la Comarca del Baix Cinca i pretén ser inspirador per altres projectes semblants. Per una altra, va néixer fruit d’una iniciativa particular en un territori de frontera com és “la Franja”, amb vocació de fer comunitat i, per tant, de retornar els resultats obtinguts al poble.
Cal esmentar especialment l’estreta col·laboració que ha hi hagut entre els autors del projecte i les diferents institucions i entitats del poble, així com persones particulars. Entre tots han aportat dades, documents i fotografies al projecte i han participat en l’organització d’activitats culturals conjuntes a nivell local. Es tracta de l’Ajuntament de Saidí, el CEIP San Juan Bautista, l’Associació cultural local “Branquil” i la Comissió de festes del poble.
“Fem memòria Saidí” també ha participat en altres iniciatives afins com ara el projecte de recuperació i revalorització de paraules utilitzades tradicionalment als horts i hortes de l’Aragó, denominat “Planter de paraules de l’hort”.
Quan les restriccions imposades per la pandèmia del Covid-19 ho permetin, “Fem Memòria Saidí” té previst engegar una campanya per donar a conèixer els continguts del projecte mitjançant diferents accions de difusió. Mentrestant, per a conèixer les seves activitats, es poden visitar els comptes que el projecte té oberts a les xarxes socials – Facebook (Fem Memòria Saidí) i Instagram (fem.memoria). En ells s’exposen continguts de les entrevistes realitzades, es dona suport al saidinès i als creadors i creadores locals i, a més, es poden descobrir fotografies antigues del poble.
Es pot contactar amb “Fem Memòria Saidí” mitjançant les esmentades xarxes socials i el correu electrònic: fem.memoria@hotmail.com.
Tant l’Associació el Llibre de la Vida com la Coordinadora CEMPAC donem tot el nostre recolzament ha aquest projecte.
El Taller virtual “Dolços Records” és una iniciativa de l’associació El Llibre de la Vida.
El Servei de Promoció de la Gent Gran de l’Ajuntament de Terrassa l’ha inclòs dins del llistat d’activitats del programa Activat el +60
Es tracta d’un recorregut històric per “les Pastisseries d’abans a Terrassa”.
Però qui ho desitgi ja pot visualitzar aquest taller virtual a:
El Museu Comarcal de l’Urgell ens fa saber de la nova edició del premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular.
Podeu presentar els vostres treballs fins el 28 de febrer. El premi està dotat amb 5.000 € i la publicació de l’obra a la col·lecció Biblioteca Popular de Cultura Valeri Serra i Boldú coeditada per l’Ajuntament de Bellpuig i Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Una noticia i un premi al que donem suport des de l’associació El Llibre de la Vida i la CEMPAC:
Aquí us deixem les bases.
La Sibil·la és un cant d’origen medieval que forma part de les matines de Nadal i només ha perviscut a Mallorca i a l’Alguer. Va ser una de les dramatitzacions medievals nadalenques que més arrelaren a la península, sobretot a Catalunya, des d’on va arribar a Mallorca després de la conquesta de Jaume I.
A l’Europa de l’edat mitjana, moltes celebracions litúrgiques s’acompanyaven de representacions i drames de caire didàctic i moral per fer-les més entenedores al poble, sobretot durant els cicles de Nadal i Pasqua. Amb el pas dels segles, aquestes representacions varen anar evolucionant, fins que l’Església va deixar de considerar-les útils i les va prohibir de manera expressa. Però algunes han arribat fins als nostres dies molt evolucionades, com les representacions de la Passió i els Pastorets.
El cant de la Sibil·la, del qual es conserven diferents manuscrits del segle X, es va representar per tota la península fins a les prohibicions sorgides del Concili de Trento. Després, solament ha perviscut a Mallorca i a l’Alguer, convertint-se en un dels pocs exemples vius de les expressions folklòriques religioses d’origen medieval. Avui és un dels trets més tradicionals de les celebracions nadalenques de la nostra illa.
Des de l’associació El Llibre de la Vida i la CEMPAC us convidem a que visiteu la web del Consell de Mallorca on podreu trobar més informació sobre la Sibil·la. https://web.conselldemallorca.cat/la-sibil-la
El Museu de la Pauma del Mas de Barberans ens ha enviat una noticia a l’Associació El Llibre de la Vida i a la CEMPAC en la que ens diu que ha reprès la recerca de referències i informacions sobre l’ús de fibres vegetals a les Terres de l’Ebre, com ara la pauma, l’espart, el cànem o el jonc, en documents de la Baixa Edat Mitjana i l’Època Moderna. El punt de partida és una investigació realitzada el 2010 sobre el treball de la pauma als pobles del parc natural dels Ports. Concretament, al 2020 s’ha prioritzat la transcripció de diversos documents localitzats a l’inici de la recerca, una tasca que s’ha encarregat a la historiadora Mariona Valldepérez Ayxendri qui arran d’aquesta feina ha localitzat els volums complets de la Confraria de Santa Magdalena del 1582 i del 1618, on es recullen les normes que regien el gremi dels esparters de Tortosa.
Tot el treball s’ha centrat en uns determinats establiments (ordenances municipals) de la ciutat de Tortosa (els lligalls 8, 9, 12, 14, 15 i 16) que abracen des del segle XV al XVII. El gruix dels documents parlen de l’accés a les primeres matèries: pauma, espart, jonc: “Que algun hom strany no gos collir palma ni espart”, “De arrancar palma y junchs” són alguns dels títols. A més, també s’han transcrit documents que fan referència al posterior tractament de les fibres vegetals, com el cànem o el lli, “De aparellar e pentinar cànem”, i a la venda dels diferents productes de fibres vegetals, com “De portar e vendre a Tortosa cordam […] en qualsevol temps de l’any”.
Per a dur a terme la recerca s’ha comptat amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre que és on es troba tota la documentació original.
Degut a les limitacions temporals del projecte, no s’han transcrit la totalitat de documents, només els que ja es tenien recollits i aquells altres necessaris per a la comprensió del conjunt. El que sí que s’ha fet és fer-ne una còpia digital per poder continuar treballant-hi de manera més àgil més endavant.
Des de l’Associació El Llibre de la Vida i la CEMPAC us fen saber que del 21 de gener al 14 de març de 2021, a la Fundació el Solà, de la Fatarella, es farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).
La inauguració serà el dijous 21 de gener a les sis de la tarda.
Aquesta exposició està fent una itinerància per Catalunya. Anteriorment es va fer al Centre d’interpretació de la pedra seca de Torrebesses (Segrià), al Centre d’Estudis de Castellar del Vallès (Vallès occidental), al Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta (Montsià), a la Societat L’Amistat / al Centre d’Estudis Cadaquesencs (Alt Empordà), a Manresa (Bages) i a Bonastre (Baix Penedès).
Important:
El Taller virtual dels records del cinema a Terrassa és una iniciativa de l’associació El Llibre de la Vida.
Des del Servei de Promoció de la Gent Gran de l’Ajuntament de Terrassa ens ha arribat un agraïment per part de la seva cap de servei la Sra. Maria Victòria Hernández Salamero.
Diu així: “ens plau comunicar-vos que el documental-taller “Els Cinemes de Terrassa”, amb el que vàreu contribuir aquest passat octubre al Programa del Mes de la Gent Gran, impulsat pel Servei Municipal de Promoció de la Gent Gran, ha estat molt ben acollit, comptabilitzant un total de 157 visualitzacions a través de la nostra web de Gent Gran“.
“El fet d’haver programat accions majoritàriament telemàtiques, adreçades a persones grans on moltes d’elles tenen dificultat en l’ús de les noves tecnologies, i atenent a la situació d’alarma sanitària actual, pensem que ha estat un èxit”.
“Us volem agrair la vostra dedicació i recerca d’aquest temes de ciutat tant entranyables per a tots nosaltres, i que ajuden a guardar la memòria viscuda de les persones grans” i “Us encoratgem a continuar aquesta labor tant important per les persones i per la ciutat !“
Qui ho desitgi encara pot visualitzar aquest taller virtual a: https://youtu.be/V-yqjNXoCO8
Us recordem que podeu fer arribar els vostres records que us sorgeixin de la visió del video taller a info@llibredelavida.com
Des de l’Associació el Llibre de la Vida i la CEMPAC us fem arribar un regal que ens ha fet arribar l’amiga Beatriz Díaz.
Us podeu descarregar gratuïtament el llibre de la que ella n’és autora: MUROS DE PIEDRA Y TECHO DE CASTAÑUELA – VIVIR EN CHOZAS (2018)
En un article anterior ja n’haviem parlat: https://llibredelavida.wordpress.com/2018/09/14/un-llibre-sobre-la-vida-en-les-barraques/
