Per Sant Jordi la Cançó de la Rosa

S’acosta Sant Jordi i fa pocs dies es va acomplir el 75è aniversari de la publicació del llibre El Petit Príncep d’Antoine de Saint Exupery i per això des de l’Associació El Llibre de la Vida volem regalar-vos la cançó de LA ROSA del Petit Príncep, realitzada per en Manu Guix i la seva companyia de teatre.

Cançó de la Rosa del Petit Príncep

Uns no em toquen per les espines, saben que els meus colors sempre deixen ferides.

Pobrets, no ho poden evitar: si el que vols és la flor, t’hauràs de punxar.

Fixa’t, Sóc tan bonica que quan em miren tots s’hipnotitzen.

Toca’m, Sóc tan bonica, tan presumida, sento de lluny com em desitgen.

D’altres s’acosten sempre decidits, em saben delicada,

¿Què he fet per ser així? Pobrets, em volen arrencar, només una vegada, després s’haurà acabat.

Fixa’t, Sóc tan bonica que quan em miren tots s’hipnotitzen.

Toca’m, Sóc tan bonica, tan presumida, sento de lluny com em desitgen.

 

Anuncis

Inaugurem una pagina dedicada als fons orals

En aquesta pàgina hi podreu trobar els diferents fons orals que recollim, tant des de l’Associació El Llibre de la Vida com els que ens facin arribar particulars, entitats o associacions que desitgin un espai on preservar-los i amb un accés lliure a tothom.

I l’inaugurem amb una entrevista a l’advocat Joaquim Badia, del 2007, corresponent a la col·lecció “Memòria Terrassenca” i més concretament a l’apartat destinat a “Expansió i Crisi Industrial 1950-1975”.

Esperem que aquest espai us agradi i ens ajudeu entre tots a omplir-lo de contingut.

 

Inaugurem un espai anomenat Blogroll

En aquest espai que podeu trobar a la banda dreta de la nostra web hi hem reunit un llistat d’enllaços interessants a espais web de diversos llocs del territori que treballen, com la nostra Associació El Llibre de la Vida, per la preservació dels records i la memòria.

Si voleu que el vostre enllaç hi figuri només cal que ens ho feu saber a info@llibredelavida.com

 

4es Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic: “la memòria popular”. Crida a la presentació de propostes

Fotografia: Dương Trần Quốc (Unsplash)
Fotografia: Dương Trần Quốc (Unsplash)

En el marc de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural celebrarà el 9 i el 10 de novembre les 4es Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic a la Roca del Vallès, que enguany giraran a l’entorn del Memorialisme Popular. Entenem per Memòria Popular aquella que té a veure amb els records sobre la vida quotidiana i les formes de vida individuals o col·lectives, així com de l’imaginari creat i recreat al seu entorn. La diferenciem, en aquest sentit, de la que gravita a l’entorn d’algun episodi o eix polític.

Les formes més habituals en què es recull aquesta memòria són els diaris personals i les entrevistes individuals o grupals, per bé que no són les úniques: tallers, tertúlies, converses… el ventall és cada cop més ampli, tant com l’interès que desperta aquest tema entre investigadors i gestors comunitaris.

La comissió encarregada de l’organització de les jornades està formada per entitats amb un ampli bagatge en el tema: l’associació El Llibre de la Vida, l’Arxiu de la Memòria Popular de l’Ajuntament de la Roca del Vallès, el projecte Univers d’Històries d’Europa al Món, la cooperativa l’Arada – Creativitat Social i la pròpia Direcció General de Cultura Popular. Ara aquesta comissió fem una crida perquè ens doneu a conèixer les vostres experiències a l’entorn d’aquesta temàtica. Després en farem una selecció, tenint en compte l’originalitat, complexitat, la temàtica i la diversitat territorial. També volem identificar aquelles persones o equips que hi han reflexionat, que han analitzat el tema i  que per tant poden oferir una mirada àmplia sobre el fenomen així com possibles estratègies de futur. Per a qualsevol de les dues possibilitats, us demanem que ens faciliteu:

  • Nom de la persona, entitat o empresa
  • Títol
  • Resum de l’experiència o de l’anàlisi realitzada

Envieu-les a rcosta@gencat.cat abans del 28 de març.

Excursió per descobrir el treball dels carboners de Gaià

Us volem convidar a tots/es a una caminada popular que tindrà lloc el 18 de març del 2018 i que està organitzada per el Grup Gaià camina x descobrir i l’Ajuntament de Gaià.

La caminada portà el nom de “Carboners un passeig al passat”. Es tracta d’una ruta circular d’uns 9 quilometres. En el preu de 6 € per persona entra l’esmorzar.

mapa de gaiàPodeu demanar més informació o inscriure-us a gaiacamina@hotmail.com o trucant al 666766629, tot preguntant per l’Elisabeth.

També us convidem a visitar el blog: reviugaia.blogspot.com.es.

Els nous punts de llibre de l’Associació el Llibre de la Vida

Gràcies a una col·laboració amb Serafí Indústries Gràfiques l’Associació El Llibre de la Vida ha pogut estrenar uns punts de llibre amb els 5 Principis que compartim sobre la preservació dels records de les persones.

Si algú en desitja obtenir cal que s’adreci al mail de la nostra associació i gustosament li farem arribar.

Aquí podeu veure el PDF: .punt de llibre final

Sabeu que les paneres de Nadal son una tradició de l’època romana?

Aquestes festes aniran carregades de records i avui volem recordar que la panera de Nadal és una tradició que tot i semblar contemporània be de molt antic.
Segur que molts recordem encarà als guàrdies urbans ataviats amb una mena de salacot, al bell mig dels encreuaments dels carrers (a la Rambla – portal de Sant Roc o a les 4 carreteres, entre d’altres), rodejats d’obsequis que els mateixos conductors o ciutadans els lliuraven al passar pel seu costat.

L’Associació El Llibre de la Vida us vol explicar que aquesta tradició de la panera es remunta a l’època dels romans ja que durant aquestes festes, els patrons donaven petits obsequis als seus treballadors. Normalment era menjar, perquè era una cosa fàcil de repartir i a tothom li anava bé. D’aquesta celebració se’n deia sportula i s’utilitzava un cistell on es dipositaven els productes amb que es feia l’obsequi.

De fet la panera de Nadal també la coneixem com a cistella de Nadal, ja que jo encara recordo que molt anys el pare portava a casa una cistella de vímet plena de productes que li havien regalat a la feina, tot i que desprès malauradament va ser substituïda per el típic lot de Nadal atapeit en una impersonal caixa de cartró.