Es publica un manuscrit inèdit sobre la pesca a l’Empordà a inicis de segle XX

Des de l‘Associació El Llibre de la Vida i la Cempac us fem saber que el Museu de la Pesca acaba de publicar un nou llibre dins de la col·lecció Promediterrània: un testimoni etnogràfic sobre la pesca i els pescadors de l’Empordà, escrit per Francesc de Villanueva entre 1927 i 1928.

“Notes per a un manual de la pesca a l’Empordà” és un manuscrit escrit el 1927 per Francesc de Villanueva, estiuejant de Cadaqués i enamorat de l’Empordà. Gran observador i etnògraf apassionat de la vida quotidiana de la gent de mar d’inicis de segle XX, recorregué el territori entre l’Escala i el Cap de Creus per recopilar tota mena d’informacions sobre l’activitat pesquera, tot imitant l’autor del llibre “La pesca a Catalunya”, Emerencià Roig. Aquella feina va desembocar en la redacció d’un manuscrit de 116 pàgines on Villanueva descriu amb tota mena de detalls instruments i tècniques de navegació, ormeigs de pesca, el vocabulari dels mariners empordanesos i la idiosincràsia de la gent de mar del territori.

Aquest manuscrit restà oblidat fins que l’investigador Pep Vila el descobrí el 2018 entre el fons documental de Firmo Ferrer, cronista de Cadaqués. Més tard s’ha descobert una altra versió a l’Arxiu Històric de l’Escala, procedent de la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges, també inèdita, amb la qual s’ha pogut completar els buits existents en el primer manuscrit.

La transcendència del document per a l’etnologia i la història marítima ha motivat que, un cop descobert, el Museu de la Pesca en faci una publicació. És un treball conjunt dels investigadors Enric Prat, Pep Vila, Lurdes Boix i Alfons Garrido, els quals s’han encarregat de transcriure i anotar el manuscrit original, així com d’incloure estudis de contextualització del territori i de l’activitat pesquera de l’època i de redescobrir la biografia d’un autor fins ara desconeguda.

L’edició corre a càrrec a la Fundació Promediterrània, amb la participació de la Càtedra d’Estudis Marítims de la Universitat de Girona, sota la coordinació de Documare: Centre de Documentació de la Pesca i el Mar i la col·laboració del Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala.

La publicació ha comptat amb un ajut del Fons Europeu Marítim i de la Pesca, concedit pel GALP Costa Brava en la convocatòria 2020.

Amb aquest nou llibre publicat dins de la col·lecció “Promediterrània”, el Museu de la Pesca posa en relleu el seu compromís amb la preservació i difusió del patrimoni documental marítim i pesquer, tot posant-lo a disposició de la ciutadania i de la recerca en ciències socials com una nova eina per interpretar la història de la pesca marítima del país. La presentació del llibre, prevista pel mes de novembre de 2020 dins del cicle Pesca i Ciència de la Càtedra d’Estudis Marítims, s’ha posposat a l’espera que la situació de la pandèmia permeti fer-ho amb total seguretat. Amb tot, ja es pot adquirir a la llibreria del Museu de la Pesca per un preu de 10 €.

Museu de la Pesca | URL: https://wp.me/p78I9z-9pz

Col·loqui: Les plantes ens connecten. Etnobotànica

Des de l’Associació El Llibre i la CEMPAC us fem saber que el grup de recerca en etnobotànica, EtnoBioFiC, us convida al Col·loqui “Les plantes ens connecten. Etnobotànica, llengua, cuina i societat en els aliments de la cultura xinesa a Santa Coloma de Gramenet“.

 

Aquest acte està organitzat per l’Observatori de l’Alimentació (ODELA), en el marc del projecte “De la coexistència a la convivència a Santa Coloma de Gramenet i el Campus de l’Alimentació de Torribera: accions per a la sostenibilitat alimentària“.

L’activitat tindrà lloc el proper divendres 13 de novembre de 2020, a les 17h, en línia, a través de la plataforma Zoom.

Per assistir-hi, cal realitzar inscripció prèvia a través del formulari. Un cop es formalitzi la inscripció, s’enviarà un enllaç d’accés.

 

VII JORNADA DE RECERCA LOCAL PATRIMONI I HISTÒRIA MARÍTIMA

Des de l’Associació El Llibre de la Vida i la CEMPAC volem compartir amb vosaltres que el pròxim dissabte 21 de novembre de 2020, al matí, es durà a terme la VII Jornada de Recerca Local sobre Patrimoni i Història Marítima, en la que ens podem posar al dia de les recerques en curs sobre història i cultura marítima del nostre entorn, compartir experiències i aprendre molt.

Els organitzadors, l’Institut Ramon Muntaner i el Museu Marítim de Barcelona, els ha semblat prudent aquest any fer-la on-line.

La Jornada és gratuïta, però cal formalitzar la inscripció per rebre l’enllaç per participar. Trobareu el programa i l’enllaç per la inscripció aquí.

 

 

Un article sobre el llibre Carta de Grisos de Josep Puy

Volem compartir amb vosaltres un article del bon amic Joan Tamayo Sala:

En ell ens parla del llibre recentment presentat per part de l’historiador terrassenc Josep Puy “Carta de Grisos” i des de l’Associació el Llibre de la Vida us en volem fer sabedors.

 

El curt “A Pie de Fosa: Genero y Memória de la Represión” al CineFem 8

Us fem saber que el curtmetratge “A Pie de Fosa: Genero y Memória de la Represión” a estat selccionat per la “Competencia Internacional de Cortometrajes de CineFem 2020” – @CineFem en el Festival de Cinema de la Dona a Punta del Est, Uruguai.

 

Donada la situació del Covid-19 el festival es farà via streaming.

 

Avui dijous 29 d’octubre s’emetrà a les 22:30 hores.

 

Més info a:

https://festhome.com/es/festival/cinefem

 

Videojornada La pedra seca als Països Catalans: patrimoni, ofici, polítiques i reptes

Us fem saber que avui, dimarts 27 d’octubre de 2020 de 18 a 20:15h, tindrà lloc la primera sessió de la Videojornada La pedra seca als Països Catalans: patrimoni, ofici, polítiques i reptes. 

 

L’emissió serà en obert al canal de YouTube de COL·LABORAxPAISATGE, hi pots accedir al següent enllaç: https://youtu.be/bflFW6hxlqk. També es pot utilitzar el Xat en directe per participar i fer comentaris.

 

Us animem que participeu en aquesta videojornada que intentarà copsar l’estat actual de les polítiques públiques d’impuls de la pedra seca a diferents territoris. 

 

Si necessiteu consultar el programa complet de la Videojornada, el trobareu a l’enllaç https://www.collaboraxpaisatge.cat/videojornada/. 

 

Informació facilitada a la CEMPAC per ADRINOC, Associació  per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya.

 

Memòria viva de paisatges, personatges i oficis de les Terres de l’Ebre per Museu de les Terres de l’Ebre

Ens arriba un comunicat de www.etnologia.cat de que les VI Jornades del Patrimoni Literari Ebrenc, que aquest any es faran es faran telemàticament, es titulen “Patrimoni oblidat, memòria viva. Paisatge, personatges i oficis recuperats de la literatura i la paraula”.

Durant una setmana inclouran un gran nombre de ponències, que tenen per objectiu difondre aspectes del patrimoni ebrenc que la recerca, la literatura, la música, el cinema… en aquest cas per reviure personatges lligats als diferents paisatges culturals i naturals de les Terres de l’Ebre.

Hi participaran especialistes de diferents disciplines, relacionats amb el patrimoni, la història i la cultura: Victòria Almuni, Marc Ballester, Íngrid Bertomeu, Andreu Carranza, Montse Castellà, Félix Edo, Àlex Farnós, Maite Hernández, Marc Marc, Jordi Marín, Vicent Pellicer, Josep Santesmases, Màrius Serra, Emigdi Subirats, Joaquim Vilagrassa. També estan programades algunes visites guiades.

Com a novetat, aquest any les Jornades es podran seguir en streaming a través de la pàgina web de la biblioteca i de les seves xarxes socials amb l’objectiu d’arribar a tots els públics, tant per adaptar-se a la situació actual com per proposar-se arribar a noves audiències i trencant barreres físiques.

Organitzen: Ajuntament de Tortosa, Biblioteca Marcel·lí Domingo i Biblioteques públiques de Catalunya.

Lloc: Biblioteca Marcel·lí Domingo. Tortosa. C/Mercè, 6. 43500 Tortosa. Tel.:977 445566
bmd@tortosa.cat  http://www.bibliotecaspublicas.es/tortosa/index.jsp  http://biblioteca.tortosa.cat/digital.html

Dates: del 9 al 14 de novembre de 2020

Horari: de 18.00 a 21.00h (15 hores lectives)

 

Es restauren els gegants de Torroella de Montgrí del segle XVIII

Des de l’associació el Llibre de la Vida tenim cura dels records i de la preservació de la memòria popular i per aquest motiu ens fem ressó d’una noticia del Museu de la Mediterrània que diu que:

Torroella de Montgrí ha tirat endavant la restauració de les figures velles dels gegants de la vila, que es troben custodiades i són visitables al Museu de la Mediterrània. Els emblemàtics gegants, que varen tenir un ús continuat entre els anys 1758 i 1950, no havien estat mai sotmesos a un estudi i restauració professional, i en alguns punts necessitaven d’una intervenció de conservació que en frenés la seva possible degradació.

Els treballs, que els realitza l’equip de restauradores format per Laia Roca i Idoia Tantull, es realitzaran en dues parts ben diferenciades. Per una part als bustos, els braços i les mans originals del 1758. Aquí es realitzarà un tractament a la policromia: es netejaran i es fixaran els aixecaments de policromia. I per altra part al cos i els cavallets de fusta del 1930-32. Aquí es realitzarà un treball de neteja química, desinsectació, tapat d’orificis de xilòfags i consolidació i estabilització estructural.

Els treballs de conservació i restauració seran basats en la mínima intervenció i el màxim respecte per la integritat i la història de l’obra, amb la voluntat d’aconseguir la màxima estabilitat i millorar-ne la seva lectura. S’aplicaran les tècniques actuals de conservació i restauració amb materials estables i compatibles amb l’obra i entre ells, per garantir al màxim la seva durabilitat i la reversibilitat de les intervencions.

La intervenció estarà acompanyada d’uns estudis per tal de d’avaluar les diferents capes de repolicromats i reparacions que havien tingut els gegants. S’analitzaran les estratigrafies del casc, dels bustos, dels braços i les mans. I es faran anàlisis físico-químics dels materials per determinar-ne la seva composició i saber com s’havien reparat antigament.

Els treballs s’estan realitzant a la sala d’exposicions temporals del Museu de la Mediterrània i s’estan fent de cares al públic. En aquests moments es poden observar des del carrer i tothom que vulgui podrà entrar a la sala els dimecres i divendres, de 10 a 12 h, amb les mesures de preventives i de seguretat sanitàries corresponents, i veure de ben a prop com treballa l’equip de restauració.

A més a més, per tots aquells que vulguin conèixer tots els detalls a fons, el divendres 11 de desembre, a les 19 h, es realitzarà una conferència al mateix museu per exposar públicament tots els treballs realitzats.

 

 

Jornada “Música i Arts Visuals en Terres de Cruïlla”

L’associació El Llibre de la Vida us vol fer saber que des del Institut Ramon Muntaner ens informen que fins el 23 d’octubre està oberta la inscripció per assistir a la jornada “Música i Arts Visuals en Terres de Cruïlla”, programada per al proper dissabte 24 d’octubre a l’Auditori del Centre Obrer de la Sénia.

Us podeu inscriure a l’enllaç següent:https://musiquesenterresdecruilla.wordpress.com/inscripcio-a-la-jornada-del-24-doctubre-2020/

Per a aquelles persones que no us pugueu desplaçar a la Sénia, podreu seguir la jornada a temps real a través de la plataforma Youtube al:

• Canal de l’IRMU
• Canal del Centre d’Estudis Seniencs

En el següent enllaç podeu veure el nou programa de la jornada: Programa

Més informació a: https://musiquesenterresdecruilla.wordpress.com/presentacio-2020/

 

 

 

Or i Plata, tot un homenatge als records tradicionals

Des de l’associació El Llibre de la Vida us fem saber aquesta noticia:

Art plàstic i memòria col·lectiva i personal conflueixen en el mural de grans dimensions que des d’aquest estiu llueix als murs de la piscina municipal del Mas de Barberans. Es tracta de l’obra Or i plata, de l’artista Miquel Wert qui ha elaborat una projecte de creació a partir de tres fotografies documentades pel Museu de la Pauma del Mas de Barberans, que daten dos dels anys 70 i una dels anys 60, i que mostren dos de les activitats agrícoles més tradicionals i arrelades al municipi: plegar olives i porgar-les. L’autor ha titulat l’obra com Or i plata, un títol que evoca el color de l’oli  i el de les fulles de l’olivera que vistes en perspectiva recorden la fina lluentor de l’argent.

Però més enllà d’aquest particular homenatge a la tradició agrícola, el mural també inclou referències explícites a l’artesania de la pauma. Concretament, s’hi pot veure, entre altres objectes, una cabassa, un recipient de llata de pauma de base plana i de forma circular, d’uns 20 centímetres de cos recte. La cabassa tenia un doble ús: s’utilitzava per envasar (mesurar) les olives i per evitar que caiguessin a terra quan les abocaven novament al sac, i per contenir les olives que queien del porgador i així acabar-les de triar.

Un altre element important que hi apareix és el porgador, un estri pensat per triar les olives i separar-les de les pedres i fulles. Aquesta tasca la desenvolupaven majoritàriament els membres no productius de la família, gent gran i xiquets i xiquetes, i era una activitat amb una forta càrrega sentimental que va acabar desapareixent amb l’aparició dels porgadors automàtics.

Pintar aquest mural ha estat un encàrrec de l’Ajuntament del Mas a l’artista Miquel Wert, amb l’objectiu de fer un homenatge als avantpassats del poble. El projecte ha estat coordinat per la regidoria de Joventut i el Museu de la Pauma s’ha encarregat de seleccionar i documentar les fotografies. L’artesania de la pauma hi surt doblement representada ja que a banda dels estris elaborats amb pauma que apareixen a les imatges, una part del mural és una mostra de llata.