Els propers 22 i 23 d’octubre, tindrà lloc unes sortides per l’entorn de Vacarisses centrades en la descoberta de plantes medicinals.
Tot això servirà per a donar el tret de sortida a les Jornades que es desenvoluparan el proper 7 de maig de 2020 a Vacarisses.
Les jornades s’emmarquen en les Jornades de Memòria Popular a Catalunya (JOMPAC), unes jornades obertes a professionals, estudiosos, investigadors i afeccionats.
Us podeu inscriure a qualsevol dels 2 dies trucant al 93 8359002 ext.460
Hem triat triat la temàtica de les escoles de la ciutat perquè creiem que pot generar molts records ja que tothom ha anat a l’escola i en té records de com eren abans, de com eren les velles escoles d’un sol professor o del tipus d’ensenyança que es rebia, o de com eren les classes o les estones d’esbarjo, dels jocs que es feien al patí, dels càstigs o recompenses que es rebien, de com ensenyaven els mestres, etc.
L’objectiu del taller virtual "tornem al cole" és de disposar d’una eina virtual en format de vídeo des de la que poder estimular els records de les persones grans sense necessitat de presència física i que es pugui treballar tant des de casa com des dels casals, centres cívics, biblioteques, llars, etc.
Aquest taller es difondrà des de l'Àrea de Promoció de la Gent Gran de l'Ajuntament de Terrassa.
A més, els participants dels taller poden fer arribar els propis records, fotografies, etc. a "mailto:info@llibredelavida.com"
Aquest taller és una iniciativa de l'Associació El Llibre de la Vida "http://www.llibredelavida.com"
El podeu visualitzar a: https://youtu.be/kxkuLPF0YxI
Tots som conscients en els nostres records que el dolç ha generat una rica història de receptes, oficis i sabers que han evolucionat conjuntament amb el paladar i la cultura de cada societat.
Des de l’Associació El Llibre de la Vida us volem presentar una novetat editorial que hem trobat interessant.
La investigadora Marta Manzanares Mileo ens proposa endinsar-nos en el món confiter català i en una tradició que arrenca amb l’expansió de la demanda de sucre i el desenvolupament econòmic de Barcelona i el seu entorn.
A través de l’evolució dels dolços i de l’influent i poderós gremi de confiters descobrim diferents aspectes de la Catalunya moderna: des dels ritus socials i festius fins a les pràctiques culturals dels diferents grups socials; des dels canvis de les polítiques gremials i l’expansió del mercat de consum fins a les transformacions dels gustos i l’afermament de noves tradicions gastronòmiques i pràctiques alimentàries.
Fos més o menys elaborat o refinat, quotidià o festiu, fet a casa o a les sofisticades confiteries, ningú no podia resistir-se a un bon confit.
El llibre es ven al preu de 19,50€ i es pot adquirir des d’aquest link de La Finestra Lectora
En una presentació a la casa Alegre de Sagrera de Terrassa, hem presentat el conte “l’arbre de la Vida”, editat per la nostra Associació i amb el recolzament de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Terrassa.
La presentació ha estat moderada per el J.M. Tancó de l’Associació que ha començat agraint a les més de 70 persones, que l’aforament per la Covid ens ha permès reunir en un espai obert, la seva assistència.
Posteriorment ha presentat al music i artista terrassenc Miqui Giménez que ha amenitzat el començament de l’acte amb l’explicació d’un bonic conte al voltant del nostre Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.
A continuació s’ha cedit la paraula al Santi Rius, autor del conte, que ha començat explicant els motius pels quals ha escrit el conte i que bàsicament són tres:
El conte està pensat per promoure que els nens i nenes tinguin cura dels records de la seva família. Comenta que l’origen de la idea són els relats que als dinars familiars quan ell era petit explicava el seu avi Jaume casat amb l’àvia Nina; eren anècdotes de vida que al Santi no va recollir llavors i que anys després, li sap greu no haver-ho fet.
També comenta la influència del seu tiet Josep, persona molt activa i arrelada en el teixit associatiu local que va emmalaltir d’Alzheimer i, en conseqüència, va perdre els records.
Finalment el tercer motiu és el CD que titulat Terrassa interactiva va fer conjuntament el Sr. Xavier Marcet i que recollia la història de la ciutat.
Com a conseqüència d’aquestes inquietuds, el Sr. Rius va començar fa 14 anys (2007) el blog Records de Terrassa, un espai a internet on penja fotografies, records i curiositats de la Terrassa d’abans; enguany el blog ja té més d’un milió de visites de persones interessades.
Més endavant, amb uns amics va crear l’Associació El llibre de la vida que també té cura dels records; el primer record que l’Associació va recuperar va ser la història de les pastisseries de Terrassa. Aquesta iniciativa ha donat lloc a la creació a les escoles de tallers basats en donar valor als records familiars de l’alumnat de primària i també al recull de les vivències dels pagesos locals.
Però el Sr. Rius, segueix explicant que volia fer un pas més: fer arribar la importància dels records als nens i nenes més petits i aquest és l’origen final del conte L’arbre de la vida. És un conte on el protagonistes són un nen i una nena que viuen en un poble petit que és un poble trist, el seu pare cada dia els explica records que els nens recullen i al final aconsegueixen amb els records tornar l’alegria al poble. Els nens del conte porten els noms dels fills del Sr. Rius.
A continuació a passat el torn de paraules a la il·lustradora del conte, la Marta Rodríguez que ha agraït al Santi Rius la confiança que li va donar per tal de que fos ella qui fes aquest treball del que ara se’n sent molt contenta d’haver fet. Agraeix molt aquest oportunitat de poder ensenyar els seus dibuixos i creativitat en una obra que es difondrà a totes les escoles.
A continuació es cedeix la paraula a la Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Terrassa, Sra. Rosa Boladeras que conclou l’acte esmentat l’escrit que va dedicar precisament al conte i que figura en la seva introducció i fent esment de la importància de recordar i de les vivències que aporta el fet de fer-ho.
I per evidenciar el desig de que aquest conte es distribueixi a les escoles de Terrassa, la mateixa Rosa Boladeras cedeix a la regidora d’Ensenyament Sra. Teresa Ciurana que a la seva vegada cedeix el conte a un nen i una nena present a l’acte.
L’acte finalitza amb el lliurament d’un conte a tots els assistents i en la signatura amb dedicatòria a tots el que ho han volgut.
L’Associació El Llibre de la Vida presenta així una nova eina per ajudar a tenir cura del records i vol deixar palès quins són els valors del conte L’arbre de la vida:
Recolzar als joves en el sentit que les il·lustracions estan fetes per la jove il·lustradora terrassenca Marta Rodríguez que mai abans havia tingut l’ocasió de publicar els seus dibuixos.
Aconseguir valors i recursos didàctics per treballar-los a l’escola i també a casa.
Aconseguir una transversalitat entre cultura i educació; s’ha aconseguit el recolzament d’aquestes dues regidories de l’Ajuntament de Terrassa i el conte es farà arribar a totes les escoles.
Arribar als infants: el conte es distribuirà de forma gratuïta a totes les escoles, els centres cívics, esplais i biblioteques de la ciutat.
Actualment el conte es troba en fase de distribució a la ciutat però també s’estan explorant altres llocs per fer-lo més universal. El Sr. Rius insisteix que no hi ha cap afany de guanys econòmics amb el conte, que ha de ser repartit de manera gratuïta a les escoles i que no es vendrà. De cara el futur, manifesta la voluntat d’universalitzar-lo, traduir-lo a altres llengües i tenir el suport d’altres institucions que creguin en els seus valors més enllà de l’àmbit local.
L’associació El Llibre de la Vida ha recolzat el conte del nostre soci, en Santi Rius que l’ha fet amb l’objectiu de que els nens i les nenes aprenguin el valor d’escoltar i guardar els records familiars.
Mitjançant un acord amb l’Ajuntament de Terrassa el podrem decidit regalar a totes les escoles, biblioteques, esplais i centres cívics de Terrassa.
Si més endavant trobem recolzaments no descartem que pugui arribar a altres poblacions.
Donem les gràcies a la Marta Rodríguez que també s’estrena com a il.lustradora i a la Rosa Boladeras que com a regidora de cultura de Terrassa ens ha recolzat. Igualment donem les gràcies a Gràfiques Serafí que sempre ens ajuda i que ha fet possible una edició realment de primer nivell.
La presentació és a la Casa Alegre de Sagrera a les 18:30 d’avui, dijous 3 de juny de 1921.
Des de l’Associació El Llibre de la Vida i la CEMPAC us fem saber que el desembre del 2000 es va publicar el número 0 de la revista semestral “Pedra seca” (abril i octubre) i que al mes d’abril del 2021 s’ha publicat el número 42. És a dir, ja porta 20 anys fent difusió i presentant treballs sobre la pedra seca d’arreu.
També des del desembre del 2001 hi ha, la resta de mesos, el “Full informatiu de la pedra seca”; el darrer és el núm. 173. En cadascun d’aquest “Full” hi podem trobar una ruta de pedra seca d’algun indret de Catalunya; ja n’hi ha publicades 108. Cada ruta descriu un recorregut d’unes 8 a 10 barraques, indicades en un plànol, i amb la indicació de la numeració de Wikipedra i les coordenades UTM de cada una d’elles
Ara s’acaba de publicar el darrer número de la Revista “Pedra Seca”. Són 20 pàgines, on hi tenim els següents articles:
“Contribució al catàleg dels Pous de Gel de l’Alt Urgell”, Gener Aymamí i Domingo
“Barraca d’en Llimó”, Equip de Pedra Seca
“Murs de pedra seca al Sound, Illa de Man”, David Fisher
“Construcció megalítica a Newgrange”, Ramon Vinyals
“1050è aniversari del poble de Sant Climent de Llobregat. Ruta de barraques de la Costa Fustera”
“Masllorenç: Tècniques i valors patrimonials de les construccions de Pedra en Sec”, Xavier Roig i Fontseca
“Pachamama celebrant la Mare Terra”, Javier Caballero
“Jordi Fulla, el pintor encisat per les cabanes”
“La barraca de pedra seca del Castellot (Els Pallaresos. El Camp de Tarragona), Marc Dalmau Vinyals
“Assentament aborigen en el barranc de La Muley entre el poble de Triquivijate i Nuevo Horizonte (Fuerteventura)”, Equip de redacció
“L’art en pedra de Jon Foreman”
Per subscriure’s a la “Revista Pedra Seca” i al “Full Informatiu”:
L’Associació El Llibre de la Vida i la Cempac us vol fer saber que L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i l’editorial Garsineu han publicat una obra inèdita escrita l’any 1946 per l’etnògraf i museògraf pallarès, Ramon Violant i Simorra (Sarroca de Bellera 1903-Barcelona 1956) i que porta el títol de “La casa i la llar pallaresa”.
Aquesta obra tracta en detall les característiques de l’habitatge al Pallars i de les cabanes, les bordes i corrals, l’evolució de l’habitatge i amb especial detall les característiques exteriors i interiors d’aquestes cases.
Ens ofereix una nova visió de l’arquitectura popular del Pallars i ens transmet una certa sensibilitat envers la conservació del patrimoni arquitectònic del Pallars i el Pirineu força invisibilitzat i silenciat i en una realitat en que molts d’aquests habitatges malauradament ja han desaparegut..
Bona part de l’obra etnogràfica de Ramon Violant i Simorra no va ser publicada en el moment de la seva elaboració a causa de les prohibicions i dificultats per difondre obres en català i encara més en obres especifiques d’una zona molt concreta com aquesta.
Des de l’Associació El Llibre de la Vida i la CEMPAC us fem saber que del 20 de març al 2 de maig de 2021, a la Sala 15 de l’Hospici del Museu de la Garrotxa, a Olot, l’Observatori del Paisatge de Catalunya farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).
Aquesta exposició, que s’inaugurarà el dissabte 20 de març a les 12 del migdia, es troba fent una itinerància per Catalunya. S’ha fet al Centre d’interpretació de la pedra seca de Torrebesses (Segrià), al Centre d’Estudis de Castellar del Vallès (Vallès occidental), al Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta (Montsià), a la Societat L’Amistat / Centre d’Estudis Cadaquesencs (Alt Empordà), a Manresa (Bages) i a Bonastre (Baix Penedès) .
Actualment s’està fent a la Fundació El Solà de La Fatarella, fins el 5 d’abril ja que hi ha dues exposicions alhora amb el mateix contingut.
També està previst que vagi durant el 2021 a: La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), l’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig del Camp (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) i Girona (Gironès).
L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ens ha fet arribar la noticia de que han presentat una web sobre ‘Etnobotànica dels Països Catalans‘.
I, segons diuen, ha nascut amb l’objectiu de convertir-se en el portal de referència de l’etnobotànica als Països Catalans.
El treball que ha fet possible aquest espai ha estat fet per el grup de recerca en etnobotànica EtnoBioFiC -entitat de la xarxa territorial de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial-, que, des de fa anys, recull els resultats del seu treball de camp en una gran base de dades.
En la web trobarem uns 80.000 entrades amb noms de plantes i 55.000 sobre usos medicinals i han estat obtingudes gràcies a més de 1.300 entrevistes realitzades a unes 2.000 persones d’aproximadament 500 municipis.
Des de la Cempac i l’associació el llibre de la vida creiem que aquesta serà una eina forà important per ajudar a conservar per les noves generacions unes dades sobre natura i cultura del nostre entorn vegetal que esperem que siguin útils per a institucions i empreses interessades a desenvolupar productes comercials a base de plantes.
Aquest dimecres 10 de febrer del 2021 a les 10 hores s’ha celebrat una sessió virtual per poder tenir un intercanvi d’idees de cara a l’organització de les jornades que s’organitzaran a Vacarisses el proper any 2022.
La reunió s’ha fet amb l’eina Microsoft Teams i cal destacar l’alta participació d’entitats.
Properament us informarem dels actes que formaran part d’aquestes jornades sobre la Memòria Popular.
